Les mares assassinades pels seus fills també es consideraran víctimes del masclisme

L'Institut Català de les Dones farà visibles les morts per violència masclista més enllà de la parella

Vuit dones assassinades per la violència masclista aquest any a Catalunya. Aquesta és la xifra que surt a l'estadística oficial del departament d'Interior i que recull l'Institut Català de les Dones (ICD). Són les dones mortes per la violència vinguda de la parella o l'exparella. Però no són totes les que han mort per la violència masclista els últims onze mesos. De fet, en el comunicat que ha enviat aquest dilluns la Generalitat pel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones es parla de 12 víctimes mortals per la violència masclista aquest any a Catalunya: nou en l'àmbit de la parella, dues en el familiar i una en el comunitari. Els quatre assassinats que de moment no formen part de l'estadística oficial són els que començarà a fer visibles l'ICD d'aquí un mes.

Les víctimes que han quedat fora del recompte que es publica actualment són dues mares que han estat assassinades pels seus fills –una a Arenys de Mar al setembre i una altra a Tortosa el mateix mes–, una dona morta a l'abril que exercia la prostitució al Raval i una dona que el seu home va deixar morir al juny quan patia una baixada de sucre a Viladecans. Les dues primeres víctimes són de l'àmbit familiar, la tercera del comunitari i la quarta de la parella. Aquesta última no s'ha inclòs en l'estadística de les dones assassinades per la parella o l'exparella perquè no es considera que sigui un cas de violència masclista: per això s'ha tramitat en un jutjat d'instrucció i no en un jutjat de violència contra la dona.

Quan l'estadística del govern espanyol sobre la violència de gènere va arribar al juny a les 1.000 dones assassinades des del 2003, es va evidenciar que només inclou les mortes per la parella o l'exparella, però no les que també han sigut víctimes del masclisme i no tenien cap relació sentimental amb el seu assassí. L'ICD va començar a ampliar el criteri per comptabilitzar les víctimes l'any passat. El 2018 set dones van ser assassinades en l'àmbit de la parella, una altra en el familiar i una altra en el comunitari, però les dues últimes no van formar part de l'estadística. Aquest any, tot i que el Govern ha enumerat 12 víctimes mortals de la violència masclista, això no figura en cap recompte que es pugui consultar.

Més de 1.000: les morts del masclisme que no es compten

Per això la presidenta de l'ICD, Laura Martínez, explica a l'ARA que a partir d'aquest desembre s'estrenarà un espai a la seva web per fer visibles les víctimes que ara no hi apareixen. "Volem que es vegin tots els casos que siguin feminicidis: no només els de l'àmbit de la parella, sinó tots els assassinats amb un abús de superioritat", defensa Martínez. Els casos en què els homes hagin utilitzat aquesta relació "d'abús de poder" sobre les dones serà el criteri que farà servir l'ICD, segons la seva presidenta, per decidir si l'assassinat d'una dona entra a l'estadística. Això explica, per a Martínez, que el recompte inclogui les dues mares mortes pels seus fills aquest any a Catalunya però no la mare que va ser assassinada per la seva filla al gener a Banyoles.

Poder establir nous indicadors

Aquest criteri més ampli en el recompte de les dones mortes per la violència masclista fa anys que el reivindiquen diverses entitats. El projecte Feminicidio.net compta tots els assassinats de dones comesos per homes a Espanya, independentment de la relació amb l'agressor. La seva directora, Graciela Atencio, argumenta que així "es mostren pautes de comportament dels assassins i això ajuda a establir nous indicadors de prevenció, de risc o patrons que poden incorporar-se als protocols". Atencio exemplifica que amb el seu recompte són 190 els feminicidis que han passat a Catalunya des del 2010, dels quals 80 es van produir per la parella, 25 per l'exparella i 17 pels seus fills. En canvi, apunta que l'estadística oficial del mateix període només recull 88 víctimes.

Atencio assegura que les morts de dones que no són per motiu de gènere, com les que són assassinades per robatoris (que, segons les dades de Feminicidio.net, són un 10% del total dels casos), també formen part del recompte per no només assenyalar la violència masclista sinó poder establir indicadors de criminalitat. La presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, Montserrat Vilà Planas, celebra que la Generalitat faci el pas de "visibilitzar tot el problema". Tot i això, reclama que aquest criteri s'ampliï a tot Espanya perquè "és la llei estatal la que fixa les competències judicials i penals". "Si no està recomptat, la societat no ho percep com a violència", conclou Vilà Planas.