Menys virulenta i mai descrita: què sabem de la nova variant de pesta porcina?

BarcelonaTrenta-sis dies després que el Govern confirmés els primers casos positius de pesta porcina africana (PPA) en dos senglars de Collserola, l'origen del brot d'aquest virus a Catalunya continua sent desconegut. Després que el focus mediàtic se centrés a saber si el virus s'havia escapat del laboratori IRTA-CReSA de Bellaterra –aquesta setmana la primera anàlisi conclou que les mostres del laboratori no coincideixen amb les dels positius que s'han trobat a l'exterior–, els experts insisteixen a dir que el més important ara no és saber d'on ha sorgit el brot, sinó trobar les estratègies adequades per evitar que s'estengui. I en aquesta fase de contenció, que de moment està aconseguint que no s'hagin detectat contagis fora del radi de 6 km de la zona zero, és clau saber com actua la nova variant de PPA detectada a Bellaterra.

"És una soca que no s'ha trobat mai", ha explicat aquesta setmana Toni Gabaldón, professor de recerca Icrea de l'Institut de Recerca en Biomedicina (IRB), el centre català que ha seqüenciat les mostres del virus per veure si coincidia amb les de l'IRTA. De fet, els investigadors van comparar les mostres de Collserola amb 800 seqüències genòmiques de la PPA que hi ha a les bases de dades públiques d'arreu del món i van comprovar que no coincidia amb cap d'elles. Per tot plegat –i tal com ja va apuntar el primer informe del laboratori de la Unió Europea fa quatre setmanes– es considera que és una variant nova que no s'ha descrit fins ara. Però què vol dir que és una variant nova? És habitual que se'n trobin de no descrites?

"El virus va canviant cada vegada que es replica, és a dir, cada cop que infecta un nou individu", descriu Julià Blanco, investigador de l'IrsiCaixa i de l'Institut Germans Trias i Pujol. El viròleg explica que un virus només pot mutar si infecta una nova cèl·lula –per tant, no pot variar quan està congelat en un laboratori– i, per fer-ho, ha de copiar tot el seu material genètic, un procés en què s'han de fer milers de còpies i durant el qual el virus "comet errors". Durant el cicle de replicació el virus va introduint canvis (mutacions): es pot deixar un tros de genoma sense copiar –les instruccions genètiques de l'ADN–, pot copiar dos cops el mateix tros de genoma (duplicació) o, fins i tot, pot inserir nous elements en el genoma. "És aquí on es produeixen les variants, i aquestes són absolutament aleatòries", detalla Blanco.

Aquesta aleatorietat també fa molt complicat calcular quant pot trigar a crear-se una nova variant i quants hostes necessita per estabilitzar-se. Tot i això, l'investigador Ramón y Cajal del Centre de Vigilància Sanitària Veterinària de la Universidad Complutense de Madrid José Ángel Barasona explica que, perquè muti una nova variant, el virus de la PPA necessita "períodes relativament llargs". "Són cicles de transmissió que han de passar per diferents animals. S'ha de comptar el temps d'incubació del virus, el temps d'excreció, el de contagi... Per tant, no és qüestió només de dies o setmanes", apunta Barasona.

En aquest sentit, l'investigador recorda que, des que l'any 2014 va entrar el virus de la PPA a la Unió Europea a través de dos senglars a Letònia, s'han detectat 29 nous grups genètics del virus, l'últim dels quals és el de Bellaterra. "Poden semblar molts, però realment, si penses que han passat onze anys, no són tants. El que sí que et dona és una idea de la taxa potencial d'aparició de noves variants o grups genètics del virus de la PPA", explica.

El subtipus 29

Tot i que tant Barasona com Blanco matisen que no és el mateix un subtipus genètic que una nova variant i que seran els experts els que hauran de determinar si el subtipus 29 trobat a Bellaterra és una nova variant a escala científica, sí que ja s'han detallat algunes característiques del tipus de virus detectat en l'últim mes a Catalunya. El laboratori de referència de la UE ja va detallar que el grup genètic 2- 29 era molt similar a Geòrgia 2007, la soca que es fa servir als laboratoris per estudiar la PPA. Ara bé, Barasona adverteix que aquesta similitud es podia esperar: "Esclar que s'assemblen... totes les soques procedeixen de Geòrgia 2007, que és la mare de tots els virus de la PPA de l'hemisferi nord des de fa vint anys. Totes les que es trobin s'hi assemblaran", assegura.

Gabaldón també va explicar en la presentació de la seqüenciació de les mostres trobades en senglars que la variant de Bellaterra és "menys virulenta" que les detectades anteriorment. "La patogenicitat o la virulència de la infecció és un factor que defineix també la transmissibilitat. No és el mateix si el porc senglar s'infecta i mor al cap d'una setmana que si mor al cap de dues setmanes, perquè té una setmana més per transmetre el virus a altres membres de l'espècie", detalla Blanco. En el mateix sentit, Barasona explica que, en general, "als virus no els convé tenir una letalitat del 90% com tenen algunes soques d'alta virulència de la PPA, sinó que els agrada ser com la grip humana, que s'adapta molt bé al seu hoste però causa una letalitat baixa".

Serologies d'animals vius

Davant d'aquesta característica del subtipus 29, el Govern ja ha explicat que s'estan fent serologies a senglars capturats vius per comprovar que no hi ha animals que hagin generat resistència al virus i que, per tant, estiguin infectats i puguin contagiar altres exemplars. Fins ara s'han analitzat més de 500 animals i no se n'ha trobat cap que es trobi en aquesta situació. De fet, Barasona demana no generar alarma davant la possibilitat que hi hagi senglars portadors del virus que no morin quan "encara no estem segurs de res".

Encara pel que fa al subtipus 29, l'informe de l'IRB va revelar que la possible nova soca havia patit una gran pèrdua d'un fragment del genoma en comparació amb les variants descrites fins ara i que conté "un conjunt de mutacions exclusives" que no coincideixen amb les soques que avui circulen a l'Europa occidental. En canvi, el subtipus 29 sí que té algunes similituds amb les soques descrites en països de l'Europa de l'Est i d'Àsia, com Rússia, la Xina o Tailàndia. En aquest sentit, Barasona alerta que en alguns països de l'Europa de l'Est "no se sap què està passant amb la PPA perquè en llocs com Bielorússia hi ha molt poca transparència en la notificació de malalties sanitàries d'animals".