Medi ambient
Societat  /  Medi Ambient 30/05/2022

Una nova ordenança per esquivar l'anul·lació de la zona de baixes emissions

Govern, Ajuntament i AMB recorren al Suprem mentre les entitats demanaran al tribunal l'execució forçosa

3 min
Un cartell indicant la zona de baixes emissions a la Ronda Litoral de Barcelona

BarcelonaFront comú de les administracions per intentar salvar la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona. El Govern, l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana han pactat una estratègia a dos nivells per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 21 de març va anul·lar l'ordenança municipal . En el pla judicial les tres institucions han recorregut la sentència al Tribunal Suprem, i en el pla administratiu publicaran una nova ordenança actualitzada, per tal que si els tribunals no els donen la raó i tomben el primer marc normatiu n'hi hagi un altre en vigor.

Caldrà veure, però, si les iniciatives són suficients per mantenir operativa la ZBE, que la sentència del TSJC va deixar penjant d'un fil. Tot i que el pronunciament no és ferm, el Tribunal Suprem haurà de valorar si admet a tràmit els recursos de cassació de les administracions. Paral·lelament, les entitats que van portar l'ordenança al TSJC ja han anunciat que demanaran l'execució forçosa de la sentència per tal que el tribunal ordeni anul·lar la mesura immediatament.

La nova ordenança que prepara l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb el Govern i l'AMB, "actualitza el marc normatiu" de la primera, que qüestionava la sentència del TSJC, però és "conservadora" pel que fa a les mesures i no introdueix noves limitacions en la circulació de vehicles, ha explicat el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia.

La idea de les administracions és reforçar l'apartat de la memòria que justifica l'exclusió dels vehicles més contaminants dins de la ciutat i en els seus accessos. Aquest és precisament un dels punts que qüestionava la sentència del TSJC, que retreia a l'administració la "manca d'informes" per justificar les restriccions i que haguessin excedit "l'àmbit geogràfic d'implantació" regulant també fora dels marges de la ciutat de Barcelona, ja que la zona d'exclusió afecta també els municipis de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.

Badia ha justificat que no siguin més ambiciosos a l'hora de plantejar noves restriccions per la necessitat de salvar la normativa del "perill" que implicaria la seva anul·lació. En aquest sentit, el consistori ha fet balanç i ha assegurat que d'ençà que la zona de baixes emissions està en vigor s'ha aconseguit reduir un 11% les emissions de gasos contaminants i en 125 el nombre de morts atribuïbles a la mala qualitat de l'aire. "És una eina útil que ha d'anar acompanyada d'altres mesures en el futur", ha insistit el regidor d'Emergència Climàtica.

Vint municipis més tindran la seva ZBE

Malgrat la sentència, Ajuntament, Govern i AMB continuen defensant la validesa de la ZBE i justifiquen la necessitat de mantenir la mesura per reduir l'emissió de contaminants, millorar la salut pública i complir amb les directrius de la Comissió Europea, que va obrir un procés sancionador al govern espanyol per la mala qualitat de l'aire de Barcelona, l'àrea del Llobregat i el Vallès i Madrid. De fet, el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda, ha recordat que, per llei, vint municipis més de l'àrea metropolitana –els de més de 125.000 habitants– hauran de regular la seva pròpia zona de baixes emissions. En aquest sentit, Poveda ha recordat que l'ordenança de Barcelona és "innovadora" a l'Estat, però no fa més que recollir "les propostes" que va fer Europa davant els alts nivells d'emissió de contaminants detectats a Barcelona, la seva àrea metropolitana i Madrid.

En el front judicial, AMB, Ajuntament i Govern també han coordinat l'estratègia judicial. Els tres recursos de cassació insisteixen en els arguments des del punt de vista de la salut que justifiquen la vigència de la ZBE i actualitzen i amplien les dades que es van incloure en la memòria de la primera ordenança, qüestionada pels magistrats del TSJC. També es justifica que es fessin servir unes determinades estacions de mesurament i no unes altres, un altre dels punts que la sala contenciosa número 5 del TSJC posava en dubte. "Estem convençuts que els tribunals hi seran sensibles i posaran per davant les demandes de la ciutadania pel que fa a salut pública i medi ambient, d'acord amb els requisits fixats per Europa", ha insistit Poveda.

El temps que trigui el Suprem a decidir sobre l'admissió a tràmit dels recursos dona un marge administratiu per poder actualitzar el marc normatiu i aprovar la nova ordenança. De moment, el TSJC ha decidit no ordenar motu proprio l'execució provisional de la sentència que anul·lava la normativa. Malgrat tot, si les entitats que van portar el cas als tribunals ho demanen, els magistrats hauran d'estudiar de nou els seus arguments i els de les administracions i tornar a decidir.

stats