Una recepta conjunta contra la crisi climàtica als Pirineus

Catalunya i sis territoris més s'alien per fer front als efectes de l'augment de la temperatura i el descens de les pluges

2 min
El parc natural d'Aigües Tortes completament nevat en una imatge d'arxiu

BarcelonaQue la meitat de les glaceres pirinenques hagin desaparegut en els últims 50 anys, que la temperatura mitjana sigui 1,2 graus superior a la de sis dècades enrere o que el patró de les precipitacions en aquestes latituds de muntanya marqui un descens del 2% són evidències de la crisi climàtica que ja colpeja de ple, i especialment, els Pirineus. Ara, per primer cop, les regions més afectades pels impactes d’aquesta nova realitat climàtica preparen una resposta conjunta que es recull a l’Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic, que s’ha presentat aquest dilluns com un full de ruta per pal·liar i adaptar-se a efectes que van des de l’amenaça als ecosistemes fins als problemes que una temperatura més alta i una disponibilitat d’aigua més baixa poden tenir sobre l’agricultura, la ramaderia, el turisme (com les estacions d'esquí) i, en resum, tota la població.

L’estratègia planteja els reptes que té tota la regió dels Pirineus en un horitzó 2050, tot i que en paral·lel s’està ultimant un document més concret d'accions a engegar des d’ara fins al 2030. Per exemple, l'estratègia planteja com a tema urgent estudiar molt més en detall què està passant a les capçaleres dels rius al Pirineu i dissenyar accions per enfortir-les perquè són "la font generadora d’aigua" i una peça fonamental que no rep l'atenció que es mereix, subratlla l’experta i coordinadora de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), Eva Garcia Balaguer.

L’increment de la temperatura també està afectant els boscos, que cada cop pugen més amunt de les muntanyes. "El faig és un exemple d’espècie que cada cop evoluciona més en alçada", diu Garcia Balaguer. Aquest canvi a les muntanyes també té, tot i que potser és menys visible, una translació a la fauna, que, en conseqüència, a l'alta muntanya veu retrocedir els seus hàbitats naturals. En última instància, afegeix l’experta, un increment de la temperatura també pot traduir-se en noves amenaces en forma de malalties o plagues per a les quals cal estar preparat.

L'estratègia planteja afrontar tots aquests reptes de manera transfronterera entre els territoris que formen part de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). A part de la Generalitat –a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic– també en formen part el Principat d'Andorra i els governs de Nova Aquitània, l'Aragó, Euskadi, Navarra i Occitània. "El que volem és superar les barreres entre administracions i proposar solucions coordinades i respostes innovadores", detalla Garcia Balaguer. És per això que l'Observatori Pirinenc ja ha rebut un primer pessic de recursos de la UE per preparar una candidatura a un dels plans estratègics en matèria climàtica comunitària –un Integral Life– que, si s'aconseguís, dotaria l'organisme de 15 milions d'euros per desplegar l'estratègia contra el canvi climàtic els pròxims vuit anys. El veredicte final d'Europa arribarà a finals de l'any que ve.

stats