Medi Ambient
Societat  /  Medi Ambient 23/08/2022

La sequera s'agreuja: els embassaments estan a mínims de fa 30 anys a Espanya

Les conques internes catalanes baixen del 40% mentre que les reserves a tot l'Estat han minvat un 27% en tres mesos

4 min
El pantà de Yesa a Navarra, està per sota del 30%

BarcelonaFa quatre mesos que les reserves d’aigua del conjunt de l’Estat encadenen descensos. Els embassaments marquen mínims i estan al 36,9% de la capacitat, el nivell més baix dels últims 27 anys, segons l’última actualització del ministeri de Transició Ecològica, avui. “La situació és molt preocupant i el ritme de baixada és de l’1% o més cada setmana”, alerta el responsable d’Aigües de Greenpeace, Julio Barea. A la falta de precipitacions persistent, avisa, s’hi afegeix la campanya de reg agrícola que cada cop demana més aigua i que n'accelera la baixada. En poc més de tres mesos, les reserves han minvat un 27% al conjunt d’Espanya, l’equivalent a 7.750 hm³.

Reserva hídrica de les conques espanyoles
En percentatge de la capacitat

Conques internes del País Basc

81,0

Cantàbric occidental

Cantàbric oriental

72,6

60,4

Galícia Costa

58,8

Miño-Sil

49,3

Ebre

45,7

Duero

39,2

39,6

Conques internes de Catalunya

Tajo

38,5

Xúquer

57,3

Guadiana

24,9

Segura

38,3

Guadalquivir

22,5

67,7

Tinto, Odiel

i Piedras

Menys del 30%

Del 30% al 40%

42,8

Del 40,5% al 50%

Del 50,5% al 60%

Conca

mediterrània

andalusa

25,7

Guadalete-Barbate

Del 60,5% al 70%

Més del 70%

Galícia Costa

58,8

Conques internes

del País Basc

81,0

Cantàbric occidental

60,4

Cantàbric oriental

72,6

Ebre

45,7

Duero

39,2

49,3

Miño-Sil

39,6

Conques

internes de

Catalunya

Tajo

38,5

Xúquer

57,3

Guadiana

24,9

Segura

38,3

Guadalquivir

22,5

42,8

Conca mediterrània

andalusa

67,7

Tinto, Odiel

i Piedras

25,7

Guadalete-Barbate

Menys del 30%

Del 30% al 40%

Del 40,5% al 50%

Del 50,5% al 60%

Del 60,5% al 70%

Més del 70%

Galícia Costa

58,8

Conques internes

del País Basc

81,0

Cantàbric occidental

60,4

Cantàbric oriental

72,6

Ebre

45,7

Duero

39,2

49,3

Miño-Sil

39,6

Conques

internes de

Catalunya

Tajo

38,5

Xúquer

57,3

Guadiana

24,9

Segura

38,3

Guadalquivir

22,5

42,8

Conca mediterrània

andalusa

67,7

Tinto,

Odiel i

Piedras

25,7

Guadalete-Barbate

Menys del 30%

Del 30% al 40%

Del 40,5% al 50%

Del 50,5% al 60%

Del 60,5% al 70%

Més del 70%

Catalunya és un dels territoris on la falta d’aigua és més acusada: els pantans a les conques internes ja han baixat per sota del llindar el 40% (39,22%) i fa algunes setmanes que diferents punts del país, com la zona de la capçalera del Ter al Ripollès o la part mitjana del Llobregat, al Berguedà, han anat entrant en situació d’alerta i, per tant, implantant restriccions que afecten l’ús agrícola i ramader, industrial i també domèstic de l’aigua, amb topalls màxims de consum diari. 

Les conques internes són les que abasteixen, entre d’altres, l’àrea metropolitana de Barcelona, que està en prealerta, però podria entrar en alerta al setembre si no hi ha un tomb en la situació meteorològica, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La situació de les reserves ha empitjorat respecte a fa un any, quan els embassaments estaven al 74% a mitjans del mes d’agost. Avui la gravetat varia en funció del territori: Riudecanyes (27%) i especialment Siurana (9%) són els que viuen una situació més crítica, mentre que Darnius Boadella (36%) i Sau (38%) també estan anormalment baixos. De fet, en aquest últim, la sequera permet veure de manera extraordinària tot el campanar de l’església que va quedar submergida sota les aigües. Susqueda, amb un 44%, es manté per sobre de la mitjana de les conques internes.

Una imatge recent dels efectes de la sequera al pantà de Sau

A la banda del país que s’abasteix a la conca de l’Ebre la situació no és gaire millor. Els embassaments estan al 45,7%, un mínim dels últims cinc anys per aquestes dates i molt lluny de la mitjana d’aquest període, que era del 61%. Quan s’acosta la lupa a aquesta conca, la situació és crítica en alguns pantans com el de Rialb, que està al 7% de la seva capacitat (hi ha 28,1 hm³ emmagatzemats dels 403 possibles).

L'efecte de les restriccions

La convivència amb les restriccions d'aigua s'ha anat estenent a molts municipis del país. A la Conca de Barberà, per exemple, l'Espluga de Francolí és un dels municipis en què fa més d'una setmana que es talla l’aigua entre les deu de la nit i les set del matí als més de 3.700 veïns. La caiguda “en picat” de l’aigua dels dipòsits que abasteixen la població va obligar l’Ajuntament a prendre una mesura més dràstica. En paral·lel al tall, han anat incrementant-se els camions cisterna que en garanteixen el subministrament: “Les cisternes venen cinc dies a la setmana i aporten uns 150 metres cúbics diaris”, explica a l’ARA l’alcaldessa accidental, Aida Morgades.

El municipi no és aliè a aquest tipus d’emergències, ja que l’any passat van trobar-se en una situació similar. “El que és preocupant és que aquest any hem començat un mes abans”, lamenta Morgades, mentre recorda que les últimes pluges al litoral no han deixat “ni un litre” al poble. 

L’Espluga de Francolí, com altres pobles veïns, s’abasteix de l’aigua de dipòsits, que en situació normal s’alimenten naturalment de fonts com la cova de Font Major, que avui està “pràcticament seca”. Un dels projectes estratègics per al municipi era la construcció d’un ramal que el connectés amb l’Ebre i resolgués aquests problemes d’abastiment. Les obres, tot i estar licitades i el finançament pactat amb la Diputació de Tarragona, han quedat desertes perquè l’increment de preus de les matèries primeres ha fet que cap empresa hagi vist viable fer-ho al preu anunciat. “Cal fer un nou projecte 700.000 euros més car i això és inassumible per als nostres comptes municipals”, esgrimeix l’alcaldessa accidental.

Una alerta generalitzada

Si la situació d’escassedat d’aigua és seriosa a Catalunya, encara és més alarmant en altres conques d’Andalusia i Extremadura, que es troben a nivells que van del 24,9% de reserves del Guadiana al 22,5% de la conca del Guadalquivir (vegeu el mapa). Però tot i que els nivells no siguin tan crítics, tampoc altres punts de la geografia s'escapen ja de les restriccions localitzades en alguns municipis o comarques, com és el cas de la Mancomunitat del Moncayo a Navarra. També a Euskadi, tot i tenir avui les conques internes més nodrides de l’Estat, al 81%, s’ha hagut de recórrer a mesures extraordinàries com un vaixell que porta aigua des de Bilbao fins al port de Bermeo per garantir el subministrament a aquesta comarca, i que ja ha patit una avaria en la canalització.

Mentre les situacions d’escassedat s’accentuen setmana a setmana, el responsable de Greenpeace troba a faltar mesures més contundents per frenar el consum. “La situació és de gravetat, però en molts indrets encara no hi ha cap restricció ni per al reg, ni per netejar carrers o regar parcs i jardins públics”, lamenta Barea a l’ARA. L’expert també fa una crida a repensar el regadiu i el seu creixement a tot l’Estat: “Amb el canvi climàtic, tenim un problema i és que sabem que tindrem menys aigua disponible i cal afrontar-ho”.

stats