Analgèsics, antibiòtics, esteroides... Funcionen realment, els medicaments?

Un pacient, un medicament

Dos projectes científics, TNT i Cochrane, demostren que els fàrmacs actuals tenen una efectivitat molt baixa. La medicina personalitzada del futur és la solució

Analgèsics, antibiòtics, esteroides... Funcionen realment, els medicaments? / GETTY

Com se supera una complicació de salut? Gairebé tothom respon a aquesta pregunta dient que, per tal d'experimentar una millora, calen dues coses: cuidar-nos (per exemple, descansant, seguint una dieta adequada) i prendre medicació. Però què passa si la medicació que prenem no ens cura o, fins i tot, ens perjudica? Tots donem per fet que els medicaments ens protegeixen, ens retornen la salut, fins i tot ens salven. Sorprenentment, però, les estadístiques no diuen el mateix. Migranya, mal d'esquena, faringitis, refredats… Digui el que digui la publicitat i costi el que costi el fàrmac, prendre'n no garanteix que ens trobem millor. Per què? Són els medicaments tan eficaços com creiem? O són, en molts casos, un placebo car?

Ara fa dues dècades, la decisió d'un grup de pares de no vacunar els seus fills va provocar una enorme polèmica al Regne Unit. Anys més tard, la revolta contra la vacunació obligatòria va arribar a Catalunya. Però no només es tracta de vacunes. Tot i que continuen sent una minoria, cada vegada més ciutadans són reticents a confiar en els medicaments convencionals i busquen teràpies alternatives. Fins i tot la mateixa professió mèdica posa el seu gra de sorra en aquest fet de qüestionar-se els medicaments convencionals: és coneguda la poca disposició de metges i infermers a vacunar-se de la grip, per exemple.

Tot i que continuen sent una minoria, cada vegada més ciutadans són reticents a confiar en els medicaments convencionals i busquen teràpies alternatives

Qui té raó? Els metges que prescriuen milions i milions de receptes, les farmàcies, les multinacionals que omplen el mercat amb tota mena de medicaments? O els que veuen en els medicaments convencionals un simple placebo o, en el pitjor dels casos, una fórmula tòxica i perillosa? En la banda de la medicina convencional, les xifres milionàries que es mouen i els interessos professionals i econòmics de les multinacionals farmacèutiques i l' establishment mèdic generen desconfiança en molts ciutadans. Però la medicina alternativa també genera desconfiança: la falta de normes i regulació, l'abundància de professionals sense una formació adequada, i la inexistència d'estudis científics seriosos que avalin la idoneïtat d'aquestes teràpies són una font de reticència encara més gran. Els uns veuen en els fàrmacs convencionals un producte tòxic que se'ns dóna per omplir les butxaques de les grans corporacions del sector. Els altres acusen els alternatius de practicar un frau oferint placebos molt cars, com en el cas de l'homeopatia. Els dos bàndols del debat medicina convencional versus medicina alternativa es limiten a desacreditar el contrari, sense que sembli existir un punt mig i neutral que estudiï el tema de forma desapassionada.

No serveixen a tothom

En aquest context d'acusacions i retrets creuats l'estadística serveix per clarificar les coses. Científicament es fa servir el concepte NNT per determinar com és d'efectiu un medicament. L'NNT (o nombre necessari de pacients que cal tractar) indica el percentatge de persones que es beneficien d'un medicament determinat, tot remarcant la diferència entre els efectes d'un fàrmac real i els d'un placebo. A més, també té en compte quins són els efectes secundaris adversos. Un NNT 1 indicaria que tots els pacients que reben un medicament milloren, mentre que cap dels que prenen un placebo ho fan. Sembla que això hauria de ser sempre així, que tots els que prenen un paracetamol o un ibuprofèn per al mal de cap milloren, però els que prenen una mica de sucre, no. Però la realitat és diferent. Molt diferent.

La realitat és que rarament l'NNT d'un fàrmac baixa de 5; el més habitual és que se situï al voltant de 20, cosa que vol dir que de cada 20 persones que en prenen n'hi ha una que se'n beneficia. NNT és justament el nom que un grup de científics han donat a una pàgina web en què recopilen la informació disponible sobre l'efectivitat de diferents fàrmacs. Els científics al darrere de l'NNT no reben finançament per part de cap indústria farmacèutica (un fet inusual en molts estudis mèdics), ignoren les dades facilitades pels fabricants, i només prenen en consideració els resultats que aporten estudis seriosos, tot avaluant els beneficis i els problemes de diferents tractaments. I les conclusions a què arriben són molt reveladores.

L'administració d'una Aspirina per tal de prevenir un atac en pacients amb malalties cardiovasculars va comportar millores en 1 de cada 50 pacients

Prenem com a exemple els antibiòtics que s'administren a persones amb otitis. Cap dels pacients va sentir menys dolor durant les primeres 24 hores després d'administrar-los el fàrmac, ningú va evitar noves infeccions, i només 1 de cada 20 va experimentar una millora en el nivell de dolor; en canvi, 1 de cada 9 va tenir diarrea. Pitjor va ser el resultat dels pacients amb sinusitis tractats amb antibiòtics: només 7 de cada 100 van experimentar una millora. En el cas de la bronquitis aguda, 1 de cada 6 va experimentar millores (menys tos), i 1 de cada 37 va tenir efectes secundaris. Els esteroides subministrats durant un atac d'asma van fer que 1 de cada 8 pacients no necessités ingressar a l'hospital. 1 de cada 5 persones que van rebre zinc durant un refredat va experimentar una millora en els símptomes, però 1 de cada 12 va tenir efectes secundaris. 3 de cada 10 persones que van prendre sumatriptan van experimentar menys dolor durant un atac de migranya, però 1 de cada 10 va millorar prenent un simple placebo. Un últim exemple: l'administració d'una Aspirina per tal de prevenir un atac en pacients amb malalties cardiovasculars va comportar millores en 1 de cada 50 pacients; 1 de cada 333 va evitar l'atac mortal.

El problema dels antibiòtics

Amb les dades de l'NNT a la mà, i amb les que proporciona Cochrane, un altre grup de referència a l'hora de recopilar resultats de tractaments mèdics, sembla clar que en un nombre important de casos la medicació que prenem no funciona. Si això és així, per què es continuen receptant milions de medicaments cada any? Cochrane dóna una explicació sorprenent: si els metges recepten medicaments que no serveixen per a res és perquè no entenen les estadístiques que els proporciona la indústria quan apareix un fàrmac nou. Aquestes estadístiques poden dir que un medicament redueix en un 30% els riscos de patir una malaltia concreta. Però, diu Cochrane, si el pacient té molt poques possibilitats de desenvolupar la malaltia, aquest 30% és irrisori.

Paradoxalment, en molts casos l'eficàcia dels medicaments sembla retrocedir, en comptes d'avançar. La investigació és molt cara, i els serveis públics de salut són reticents a pagar pels fàrmacs més moderns, cosa que fa que es continuïn fent servir medicaments inventats fa dècades. Un cas singular és el dels antibiòtics, el mal ús dels quals està creant una situació d'enorme risc. Se n'abusa tant, del seu consum –no només en els humans, sinó també en els animals– que molts bacteris s'hi han fet resistents. La majoria dels antibiòtics disponibles ja no serveixen per a res en el cas d'algunes infeccions.

Els fàrmacs personalitzats

Qui en té la culpa, d'aquesta situació? Culpar els metges seria injust, perquè es troben pressionats per tres bandes: per la indústria farmacèutica, que vol vendre com més productes millor; pels pacients, que volen medicaments perquè hi veuen una solució als seus problemes; i per les autoritats sanitàries, interessades a contenir l'enorme despesa farmacèutica. Potser un fàrmac només funciona en un de cada quatre casos, però si el malalt està malament, quin mal hi ha a provar-ho? Com a pacients, si ens trobem en una situació difícil i ens diuen que una pastilla ens podria curar, però que la probabilitat és només d'una contra deu, ¿direm que no?

Els medicaments personalitzats són avui la gran esperança en el tractament de tota mena de malalties

Els medicaments convencionals es comercialitzen seguint criteris estadístics. Es fan una sèrie de proves i s'aprova la producció dels que es demostren més eficients. Però cada pacient és diferent, té uns gens diferents, unes condicions físiques diferents, viu de forma diferent, i emmalalteix de forma diferent. És per això que, des de fa dues dècades, els científics posen l'èmfasi en la necessitat d'abandonar els fàrmacs universals, que es produeixen sense tenir en compte les característiques personals de cadascú, i optar per desenvolupar teràpies personalitzades. L'arribada dels nous fàrmacs personalitzats serà la conseqüència de l'avenç en el coneixement de la genètica. Els medicaments personalitzats són avui la gran esperança en el tractament de tota mena de malalties, des del càncer fins a la diabetis. La idea és tractar cada pacient de forma individual, proporcionat-li uns fàrmacs que han estat produïts tenint en compte els seus factors genètics i ambientals.

Cadascú que entra a la consulta d'un metge és diferent, però quan en surt li ha estat prescrit el mateix tractament que a qualsevol altra persona amb la mateixa malaltia. I això vol dir prendre una medicació dissenyada de forma genèrica i aprovada amb criteris estadístics. La ciència es mostra convençuda que, en un futur no gaire llunyà, això deixarà de passar. Cent persones diferents rebran cent tractaments diferents. Una manera d'abordar la malaltia que, aleshores sí, hauria de ser més més eficient que l'actual.

  Per saber-ne més: "Deixeu de receptar antibiòtics com si fossin caramels!"