Mentides, vudú i cops: com funcionava a Barcelona la màfia nigeriana de prostitució forçada

Dimarts comença el judici contra 10 membres de la branca catalana de la Supreme Eiye Confraternity. Els reclamen condemnes d'entre 5 anys i mig i 22 anys i mig de presó

Un agent de la Guàrdia Urbana, amb una dona nigeriana en una batuda contra la prostitució al Raval / JORDI PIZARRO

Cinc homes i cinc dones s'enfrontaran a partir de dimarts a un judici que els pot condemnar a entre 5 anys i mig i 23 anys de presó i a fins a 700.000 euros d'indemnitzacions pels delictes de pertinença i direcció d'organització criminal, tràfic i comerç d'éssers humans, explotació a través de la prostitució i falsedat en documents oficials. Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, formaven part del Fòrum Barcelona, la secció catalana de la màfia nigeriana Supreme Eiye Confraternity, que actuava a la ciutat com a mínim des del 2007.

Els 10 presumptes mafiosos que es jutjaran els van arrestar el novembre del 2012, en el  segon i definitiu cop en un any que va noquejar, com a mínim per uns mesos, el Fòrum Barcelona. En aquella operació els Mossos d'Esquadra van localitzar i assistir una seixantena de víctimes de la xarxa, però els consta que la xifra total d'afectades era molt superior. Van fer escorcolls en 12 pisos a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Lleida i Salt.

Els oferien una feina remunerada a canvi de fins a 50.000 euros, però no els deien que les prostituirien

Aquest grup internacional "de contorns difusos", que tant es dedica a activitats culturals com al crim organitzat, contactava "amb dones joves, vulnerables, sense recursos i sense capacitat o oportunitats de desenvolupament personal". Les enganyaven; segons la Fiscalia els oferien una feina legal i remunerada a Espanya si es comprometien a pagar entre 30.000 i 50.000 euros –que no tenien–, però en realitat les forçaven a prostituir-se i es quedaven bona part dels seus guanys. A vegades ni tan sols s'esperaven a explotar-les i les obligaven a prostituir-se al Marroc, en uns viatges inacabables que podien trigar molts mesos. Sovint acabaven creuant l'estret de Gibraltar en pastera.

Testimonis protegides

Quan la va captar Supreme Eiye no tenia ni 18 anys. No veia cap futur a Nigèria, per això quan li van dir que li aconseguirien una feina a Espanya va comprometre's a pagar-los 55.000 euros. Li van fer un ritual vudú i la van amenaçar físicament per assegurar-se que els pagaria. I quan va arribar a Barcelona amb avió i la van dur a l'Hospitalet li van dir que s'hauria de prostituir a les Rambles. Ho va haver de fer: si intentava escapar-se'n, l'amenaçaven i li pegaven. Llavors ja havia fet els 18 anys, però per poc.

La màfia feia servir el vudú per amenaçar i atemorir les noies, però també les agressions

Aquest és el relat d'una de les cinc testimonis protegides que van accedir a explicar als Mossos d'Esquadra com les explotava la Supreme Eiye i que serviran d'argument al judici a 10 membres de la màfia internacional que comença dimarts. D'altres relats són encara més durs, com el d'una altra víctima captada el 2007 que va trigar cinc mesos a arribar al Marroc des de Nigèria, creuant Líbia i Algèria. Sovint molts dels trams els havien de fer a peu. Un cop a Tànger ja la van obligar, a força d'amenaces i cops, a prostituir-se. No va creuar l'estret de Gibraltar fins al març del 2011. I ho va fer embarassada.

Les obligaven a prostituir-se a les Rambles, el Raval i el Camp Nou, però el grup també tenia ramificacions en altres poblacions, com ara Lleida, on les explotaven en clubs. Les allotjaven en pisos controlats per altres dones, que sovint havien començat com elles, i eren l'esglaó més baix de la jerarquia de la màfia. Algunes, mentre feien de captadores i controladores de les altres, també es prostituïen, continuaven sotmeses als engranatges de la Supreme Eiye.

La cúpula

La cúpula estava instal·lada en pisos de l'Hospitalet de Llobregat i de la Zona Franca. Quan els Mossos van intervenir el 2012 acabaven de rebre l'arribada del seu nou cap, provinent de Bèlgica i escollit després d'un procés electoral intern que és una pista del nivell organitzatiu d'aquesta màfia. Els caps eren els cinc homes i una dona i s'encarregaven sobretot de captar joves, aconseguir documents falsos, supervisar-ne els viatges i quedar-se els beneficis d'explotar-les. No dubtaven d'amenaçar-les amb vudú ni d'agredir-les si no accedien a prostituir-se. No podien marxar: per als viatges els donaven passaports falsos, però quan arribaven els hi prenien.

Segons l'escrit d'acusació, la Supreme Eiye Confraternity, ideada imitant les fraternitats de les universitats dels Estats Units, la formen sobretot persones de la tribu Igbo que viuen fora de Nigèria i fins i tot fa activitats culturals i "de reforç de les relacions personals entre súbdits de Nigèria". Els membres de l'organització es reuneixen periòdicament en assemblees on s'utilitzen "emblemes, lemes i salutacions" pròpies de l'entitat, que els identifiquen, i on fan "juraments de vinculació amb l'organització".

 

Més continguts de