Malbaratament alimentari

Més donacions d'aliments i incentius fiscals: Brussel·les vol reduir un 30% el menjar que es llença

La Comissió Europea també vol fer pagar a les empreses tèxtils la gestió dels residus perquè els disminueixin

Menjar en bon estat a les escombraries
05/07/2023
2 min

Brussel·lesNova mesura de Brussel·les per potenciar l'economia circular i reduir el malbaratament alimentari. Aquest dimecres la Comissió Europea ha presentat una proposta legislativa que pretén disminuir un 30 % el menjar que es llença als supermercats, restaurants i cases i un 10 % el que es malbarata a les indústries i a les empreses de processats. D'aquesta manera, l'executiu comunitari pretén reduir el consum de recursos que s'utilitzen per produir tots aquests aliments que s'acaben llençant i disminuir els nivells de contaminació del sector alimentari.

De fet, segons les últimes dades de la Comissió Europea, cada any es llencen 59 milions de tones de menjar a la Unió Europea —l'equivalent a 131 quilograms d'aliments per persona i al 10 % del total de la producció alimentària—, mentre que fins a 36 milions d'europeus no tenen accés a un menú de qualitat la meitat dels dies. A més, tot aquest menjar que acaba a les escombraries significa el 16 % de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del sistema alimentari de la UE.

Una de les mesures que Brussel·les vol exigir als estats membres amb aquesta iniciativa legislativa, que encara ha de passar pel Consell i el Parlament Europeu, és l'augment de controls i seguiment en tota la cadena alimentària. També ofereix directrius, assessorament i intercanvi de bones pràctiques als estats membres que ho demanin i anima els governs a tirar endavant polítiques de prevenció com les que ja estan implementades als Països Baixos, França o Alemanya. Algunes d'aquestes iniciatives, indica Brussel·les, poden incloure incentius fiscals o una major cooperació amb les ONG per potenciar la donació d'aliments.

"Qui contamina, paga"

D'altra banda, Brussel·les també vol obligar els estats a fer que les seves empreses tèxtils hagin de pagar pels residus que generen. Amb aquesta normativa pretenen incentivar el reciclatge de la indústria del sector de la roba, que és un dels més contaminants de la UE. De fet, els diferents països a partir de l'1 de gener del 2025 ja estaran obligats a establir recollides separades dels residus tèxtils per facilitar-ne el reciclatge. "Estem determinats a aplicar el principi de qui contamina paga", ha dit en roda de premsa aquest dimecres el comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius.

La llei catalana contra el malbaratament alimentari

El Parlament ja va aprovar a principis del 2020 la primera llei catalana, que encara s'ha de desplegar, que pretén reduir el malbaratament alimentari en tots els agents de la cadena. Les comercialitzadores i distribuïdores hauran d'informar la Generalitat del menjar que tiren, els restaurants hauran d'oferir carmanyoles perquè els clients puguin endur-se el que no s'han acabat i els supermercats hauran de prioritzar la venda d'aliments lletjos i que estiguin a punt de caducar. També vol potenciar els espigoladors, que treballen als camps després de la collita per reaprofitar tot el producte que s'hi deixa perquè no està prou madur o no té l'aspecte òptim en el moment de collir-lo, per exemple.

stats