3 l/m2 en tres mesos i altres rècords d'un començament d'any extremadament sec

En molts llocs del centre i el sud del país fa més de 50 dies que gairebé no hi plou

El començament d'aquest 2019 ja està generant alguns rècords pel que fa a l'escassetat de pluja. En diversos observatoris no hi ha registrat cap altre començament d'any tan sec. És el cas de sèries tan llargues com les de l'Observatori Fabra de Barcelona i l'Observatori de l'Ebre.

Al Tibidabo s'hi acumulen tan sols 23 l/m 2, una dada que des d'avui ja és de rècord. L'any 1973 va començar amb pluja fins i tot més escassa, però el 25 de març va caure un xàfec que va trencar la ratxa. També el 1995 o el 2000 van tenir arrencades amb pluja molt escassa. En aquells casos, fins al 25 de març havien caigut 29 i 31 l/m 2, respectivament. A l'Observatori de l'Ebre tampoc hi ha registrada cap arrencada d'any tan seca. Només hi han plogut poc més de 8 l/m 2 fins avui, menys que els 10 del 1934, els 12 del 1973 i els 14 del 1995.

A l'aeroport de Reus encara hi ha plogut menys, només 3 l/m 2 els últims tres mesos. Amb dades des del 1946, només la falta de pluja del 2000 iguala aquesta gairebé absoluta manca de precipitacions. A l'aeroport de Girona les dades també són de rècord: fins ara, aquest 2019 només hi han plogut 17 l/m 2. A Lleida no hi ha rècord però aquest any sí que és un dels cinc més secs registrats fins ara.

Res a veure amb l'any passat

Les comparacions amb l'any passat són ben il·lustratives: en una bona part del territori s'ha acumulat entre un 10% i un 20% de la precipitació que va caure el 2018 durant els primers tres mesos de l'any. On és més notable aquesta diferència és al litoral i prelitoral central i sud i a l'interior del quadrant nord-est. Hi ha poblacions com Olot, Vic, Caldes de Montbui i Tarragona on amb prou feines s'ha recollit el 5% del registre d'ara fa un any.

Un dels casos més cridaners és el de Reus. Si l'any passat a finals de març s'havien acumulat 99 l/ m2, aquest any només s'hi han recollit 3 l/ m2. A Sant Cugat del Vallès, des de l'1 de gener s'han recollit 15 l/ m2, que contrasten amb els 247 l/ m2 del 2018. També a la Catalunya Central i a Ponent se segueix una tònica semblant. A Cervera aquest any s'han mesurat 19 l/ m2, i l'any passat a aquestes altures ja se n'havien recollit 128 l/ m2.

Si bé al Pirineu i al Prepirineu és on més ha plogut de Catalunya, també es nota una diferència destacable. A la Seu d'Urgell, aquest primer trimestre s'han acumulat 46 l/ m2, mentre que ara fa un any en sumaven 186 l/ m2. Un fet semblant passa a Guardiola de Berguedà, amb els 20 l/ m2 registrats fins ara i els 270 l/ m2 de principis del 2018.

A part, en molts llocs del centre i el sud del país la ratxa seca, és a dir, el nombre de dies consecutius sense que s'hagi acumulat com a mínim 1 l/ m2 de precipitació en 24 hores, supera de llarg els 50 dies. En conjunt, en aquestes comarques la ratxa seca va començar el 2 de febrer, però a Caldes de Montbui, el Prat de Llobregat i al centre de la ciutat de Barcelona cal recular fins al dia 21 de gener (63 dies).

A la falta de pluja d'aquest hivern s'hi suma la poca neu que hi ha al Pirineu, sobretot al sector oriental. Això fa pensar que aquesta primavera el desglaç aportarà molta menys aigua als rius que l'any passat. Algunes estacions meteorològiques que el Servei Meteorològic de Catalunya té situades a l'alta muntanya ja han registrat la fosa del mantell de neu, com per exemple a Malniu (2.230 m).

Tot i aquesta falta de precipitació, l'estat dels embassaments és clarament millor que el de fa tot just un any. El motiu és que, en conjunt, el 2018 va ser un any molt plujós. I, malgrat que ara fa quatre mesos que les pluges i les nevades són cares de veure, encara hi ha una gran quantitat d'aigua emmagatzemada. Els embassaments de les conques internes estan al 85% de capacitat, 27 punts per sobre que fa tot just un any, mentre que els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre han pujat del 64% al 76%.

Més continguts de