'Per Santa Llúcia, un pas de puça', un refrany enigmàtic

Inicia la col·lecció de dites sobre l'allargament del dia, tot i que el dia encara s'escurça

N'hem parlat ja en altres ocasions, de com ens confon aquest refrany del costumari català: 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', diu la dita, però encara falta una setmana perquè arribi el solstici, i per tant perquè el dia comenci a allargar-se.

Ningú sap amb certesa el perquè d'aquesta contradicció, però la hipòtesi més probable, segons el gestor cultural especialitzat en religiositat popular Joan Arimany, és el canvi cap al calendari gregorià que es va produir el 1582. Fins llavors s'havia cregut que l'any durava 365,25 dies, però en aquell moment van descobrir que aquesta durada era exactament 11 minuts inferior. El nou calendari corregia aquest error, però també calia solucionar un altre problema: amb els anys l'acumulació d'errors feia que a finals del segle XVI els equinoccis i solsticis es produïssin uns deu dies abans. Això explicaria que per Santa Llúcia ja es comencés a allargar el dia; però val a dir que, si això és així, probablement també estan esbiaixades moltes altres dites de l'època relacionades amb el temps, tot i que no ho puguem saber de manera tan clara. Aquell any va durar 10 dies menys, amb la finalitat de corregir l'errada.

Però també podria ser que la dita simplement faci referència al fet que la tarda ja es comença a allargar abans que arribi el solstici. El motiu d'això és que el dia dura 24 hores de mitjana al cap de l'any, però són pocs els dies que duren exactament 1.440 minuts. Com que oficialment el dia dura sempre el mateix, es provoca una lleugera desviació que fa que el migdia solar no coincideixi amb el migdia oficial. La diferència entre el que marca el nostre rellotge i el que marca el rellotge real del dia solar pot arribar a ser de 16 minuts en alguns moments de l'any. D'aquesta manera, a la nostra latitud la tarda es comença a allargar al voltant del 7 de desembre, unes dues setmanes abans del dia més curt. Al matí, en canvi, encara es va fent de dia cada cop més tard gairebé fins a Reis. Si ens acostéssim a l'equador, aquesta diferència entre la tarda més curta i el solstici augmentaria.

Aquesta segona hipòtesi no sembla l'explicació més probable a la dita 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si tenim en compte que el 13 de desembre la tarda encara no s'ha allargat ni tan sols un minut respecte de la posta de sol més primerenca de l'any.

Altres dites sobre l'allargament del dia són:

  • Per Nadal, un pas de pardal
  • Per Sant Esteve, un pas de llebre
  • Per any nou, un pas de bou
  • Per Sant Antoni, un pas de dimoni

Més continguts de