Les sequeres són cada cop més severes a Catalunya

L'estiu és l'estació en què més han pujat les temperatures i més han disminuït les precipitacions

El Meteocat ha publicat aquest matí el seu 'Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics'. Una de les novetats d'enguany és el seguiment que s'ha dels períodes plujosos i secs a Catalunya des del 1971 fins a l'actualitat. Aquesta anàlisi ha permès comprovar que la duresa de les sequeres ha anat en augment en les últimes dècades, i, per contra, els períodes humits són menys extensos i més curts. En el gràfic les barres blaves indiquen períodes en què ha plogut més del normal i les barres vermelles dibuixen els períodes secs. Són dades per al conjunt de Catalunya. Es pot veure clarament la sequera dels últims tres anys, i també la sequera encara més dura des del 2005 fins al 2009, i també com el color vermell ha guanyat terreny al blau progressivament.

Les dades a curt termini no són tan preocupants, sobretot gràcies al fet que el 2018 va ser el segon any més plujós a Catalunya des mitjans del segle XX. En el global de l'any va ploure gairebé un 50% més del que sol fer-ho, i durant la tardor les precipitacions van arribar a ser un 80% superiors a les normals.

El riu Llobregat recorre per primer cop a l'aigua reutilitzada per guanyar cabal

Una altra de les conclusions importants de l'informe del Meteocat és que l'estiu és l'estació en què més s'està notant l'escalfament global. Des del 1950 la temperatura mitjana ha pujat 2,5 graus en aquesta estació, mentre que en el global de l'any ho ha fet en 1,6 graus.

També l'estiu és l'única estació en què de manera estadísticament significativa han disminuït les precipitacions. A l'estació càlida el ritme de la baixada en les precipitacions és d'un 5,7% per cada decenni, mentre que en el conjunt de l'any és de només un 1,4% per decenni. En conjunt a Catalunya la variació de les precipitacions no és tan clara com la de la temperatura.

D'entre els indicadors analitzats també hi ha les hores de sol, que han augmentat de manera clara en els dos observatoris amb més història de Catalunya: el Fabra del Tibidabo i l'Observatori de l'Ebre. Avui sens dubte hi ha més hores de sol que fa algunes dècades.

El 'Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics' del Meteocat posa èmfasi també aquest any en la fenologia, la branca de l'ecologia que es fixa en manifestacions com ara la data de floració de les plantes o els processos de migració del ocells. L'estudi constata que la floració de l'olivera s'ha avançat uns 19 dies de mitjana des del 1970, també que les peres maduren uns 37 dies abans i els albercocs uns 28. També hi ha un retard en la caiguda de les fulles, que és de 23 dies en el cas de la pomera. Pel que fa als ocells, crida l'atenció que l'oreneta vulgar arriba uns 24 dies abans que als anys 70 i marxa també uns 22 dies abans. L'estudi es fa a partir de la sèrie històrica de dades de la Serra de l'Almos, a la Ribera d'Ebre.

Més continguts de