Societat 31/01/2021

Cada dia moren 19 persones de mitjana a les residències

Augmenten un 30% les defuncions diàries d’usuaris i es torna als nivells de la segona onada

4 min
Voluntaris d’Open Arms traslladant gent gran de residències.
Disponible en:

GironaEl rastre mortífer del covid continua fent estralls a les residències: aquest gener hi han mort, de mitjana, 19 usuaris cada dia. Un valor per sobre de la mitjana de desembre (14) i que s’acosta a l’assolit durant la segona onada, al novembre, que va ser de 20. Si es calcula per setmanes, les xifres de mortaldat també fan feredat: entre el 21 i el 27 de gener han traspassat 163 residents, cosa que representa un 60% més si es compara amb les dades setmanals que es van notificar fa un mes (100).

Pel que fa al nombre de positius, aquesta setmana han continuat disminuint: 436, menys de la meitat dels registrats entre el 7 i 13 de gener, just després de Nadal, quan es va superar el miler de nous contagis a les residències. Ara bé, en aquestes dates també es van fer el doble de proves: 37.000 PCR i tests, pels prop de 20.000 fets entre el 21 i el 27 de gener. La diferència es deu al fet que els residents que van marxar amb la família per festes van fer-se una PCR abans de tornar a ingressar.

El departament de Salut classifica els centres segons la seva situació epidemiològica: les residències vermelles tenen un brot descontrolat, les taronges tenen contagis però en fase d’estabilització i les verdes estan lliures de virus. A 25 de gener -l’última data actualitzada per la conselleria- hi havia 112 centres vermells (l’11% del total), 142 de taronges (13%) i la resta, 790 (el 76%), eren verds. Unes xifres superiors a les notificades el 28 de desembre, quan n’hi havia un 7% de vermells i un 12% de taronges.

“Les residències són un caldo de cultiu perquè el virus s’estengui”. És la sentència que més d’una vegada ha fet el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que ho justifica bàsicament per dos factors: hi viuen juntes un nombre elevat de persones i un cop hi ha entrat el virus s’estén molt ràpidament, ja que és un espai tancat, on usuaris i treballadors comparteixen estances i serveis.

morts residències

Cuidar persones a distància

Molts professionals que hi treballen s’han sentit criminalitzats durant la pandèmia per les xifres de contagis i defuncions registrades a les residències, però des de les patronals expressen la seva impotència perquè no poden posar una barrera infranquejable al coronavirus. “La majoria de brots entren pels treballadors, però són persones i tenen la seva vida privada, agafen el metro i van a recollir els nens a l’escola. I un cop el virus és a dins, és molt difícil que no s’estengui, perquè els usuaris comparteixen molts espais, i els treballadors van per diferents plantes”, exposa Vicente Botella, el president d’Upimir, la Unió de Petites i Mitjanes Residències. La seva homòloga a Acra -la principal patronal del sector-, Cinta Pascual, afegeix: “No podem donar de menjar o dutxar-los mantenint la distància, i hi ha molts avis que no poden portar mascareta perquè s’ofeguen”.

Pànic per la variant britànica

El protocol de Salut marca que, quan es detecta un cas en un centre, s’han de fer proves a tots els residents i treballadors i s’han d’aïllar els usuaris contagiats, a més de sectoritzant el centre per separar els positius dels negatius. Però en instal·lacions petites i mitjanes és molt difícil poder fer correctament la separació i destinar professionals que només treballin en una de les dues zones. “I cada cop que toquen al timbre t’has de vestir i desvestir ràpidament; és horrorós treballar així”, admet Pascual. En aquest sentit, les dues patronals també lamenten la manca de treballadors amb formació. “És indignant, la majoria d’infermeres i auxiliars han marxat perquè els truquen dels hospitals públics i se’ls emporten, perquè allà cobren un 30% més. No tenim prou personal”, lamenta Botella.

Els dos responsables temen la incidència que pugui tenir la variant britànica -“Ens fa pànic”, diu Pascual-, però la seva esperança és la vacunació. Actualment hi ha més de 50.000 usuaris que han rebut la primera dosi, i prop de 25.000 ja tenen immunitat gràcies a la segona injecció. A Catalunya hi ha unes 64.000 persones que viuen en residències.

Persones “sense classificar”

A Catalunya es poden consultar les xifres de contagis a dues fonts: Dadescovid i Aquas. Malgrat que les dues bases de dades provenen del departament de Salut, no quadren: en l’acumulat des del març hi ha 17.000 casos registrats a Dadescovid que no surten a Aquas. Així mateix, continuen apareixent canvis en registres que haurien d’estar consolidats. Per exemple, dijous, el nombre de defuncions a les residències durant el desembre sumava 451 persones, però 24 hores després eren 444 (-7). I si es mira el detall d’aquestes xifres, es pot comprovar que les 7 persones que falten primer estaven registrades en residències i se’n coneixien detalls com el sexe, l’edat i la comarca, però divendres van passar a constar com a defuncions “no classificades”. Si s’agafen les xifres de tota la població, a Aquas hi ha 315 casos en aquesta categoria de “no classificats”, però a Dadescovid són més de 8.000. L’ARA ha preguntat en reiterades ocasions pel desfalc de dades a Salut, però no ha obtingut cap resposta.

stats