El Govern preveu recuperar la "normalitat" a Rodalies a partir de dilluns

BarcelonaRodalies torna a funcionar aquest dimarts després de set dies d'un caos sense precedents que aquest dilluns va acabar amb dues destitucions a Renfe i Adif. Ho fa, això sí, a mig gas, amb nombrosos talls de línies i trams i fins a deu serveis alternatius per carretera. Tanmateix, la situació és millor que dilluns, quan un error del sistema informàtic causat pel nou programari que Adif assaja a les nits va fer caure el control de trànsit centralitzat (CTC) i va tornar a bloquejar la xarxa en dues ocasions. No serà fins dilluns vinent, però, quan segons la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, es recuperi la "normalitat" al servei. Serà ja sense serveis alternatius en el gran gruix de les línies, un cop acabin les inspeccions i les actuacions d'urgència després de l'accident mortal a Gelida.

Al llarg del cap de setmana s'anirà reprenent la circulació als trams sota avaluació i, a hores d'ara, Adif treballa en 30 punts on s'han detectat incidències. Tot i el restabliment del servei amb "normalitat" dilluns, continuaran els talls a la R3, per obres anteriors a l'accident, i a la R4, arran de la caiguda del mur a Gelida. D'altra banda, Renfe i Adif encara treballen per habilitar els trams tallats després de la doble fallada tècnica d'aquest dilluns. El president d'Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, ha confirmat aquest matí que no va tenir a veure amb cap "sabotatge ni ciberatac", sinó amb un error en un nou programari "d'última generació" que han confirmat amb l'empresa proveïdora. També ha garantit que el problema ja s'ha resolt.

Aquest nou programari s'està provant a les nits a la línia R1 i això representa una duplicació en alguns punts: durant el dia hi ha el sistema de senyalització antic i a la nit es va provant el nou. De la Peña ha explicat que un operador del control de trànsit centralitzat (CTC) va comprovar dilluns al matí que el sistema de prova de les nits estava apagat, però el programa li va donar "unes opcions" que no li hauria d'haver donat. Això va provocar, segons el president d'Adif, que el sistema rebés ordres del programari antic i del nou, provocant un bloqueig per seguretat.

Aquest dimarts els trens de les línies amb més gruix de passatgers han combinat la circulació amb trams habilitats només per carretera, amb una flota total de 146 autobusos a disposició dels usuaris. A la R1, per exemple, s'ha habilitat el servei alternatiu entre Arenys i Maçanet, mentre que a la R4 passa el mateix entre Sant Sadurní d'Anoia i Martorell Central i entre Terrassa i Estació del Nord - Manresa. Els trens, en canvi, presten el servei a tot el recorregut de la R2, nord i sud. El portaveu de Renfe, Antonio Carmona, ha defensat que n'hi ha prou amb el servei actual "per garantir la mobilitat de les persones que vulguin utilitzar Rodalies" i ha assegurat que l'objectiu és "recuperar la confiança dels viatgers" com més aviat millor. 

Els que han optat per l'alta velocitat tampoc han tingut un matí plàcid, amb trens que acumulaven més d'una hora de retard. Fonts de Renfe han admès que les limitacions de velocitat d'Adif –arran de l'accident mortal a Adamuz– impacten en tots els operadors i afecten també els torns dels maquinistes, fet que ha provocat retards per relleus al capdavant dels trens. Tot plegat ha sumat prou perquè una desena de plataformes d'usuaris dels trens, entre les quals l'Associació Promoció del Transport Públic (PTP) i Dignitat a les Vies, hagin convocat una manifestació a Barcelona per al pròxim 7 de febrer.

Marge de "millora"

Aquesta incidència va tornar a posar en dubte la capacitat de Renfe, Adif, el govern espanyol i la Generalitat per garantir el servei de Rodalies. En aquest escenari, el Govern es compromet a treballar amb totes les parts per accelerar el desplegament del pla de xoc per millorar la informació als usuaris i estar a sobre de Transports perquè s'executin els recursos que ha promès injectar a la xarxa. En roda de premsa aquest dimarts, Paneque no ha entrat a valorar les destitucions del director operatiu de Rodalies, Josep Enric Garcia Alemany, i la del director d'operacions d'Adif, Raúl Míguez Bailo, una decisió que assegura que no va ser pactada amb el ministre de Transports, Óscar Puente. "Hem traslladat que cadascú ha d’assumir la responsabilitat que té, de la manera que cregui convenient", ha dit la consellera. I entre aquestes solucions, ha afegit, no està portar Renfe i Adif davant dels tribunals, tal com li ha demanat Junts. "No soluciona res", ha mantingut.

Tot i les peticions de dimissió de l'oposició, el Govern també rebutja que la crisi de mobilitat al país s'hagi de traduir en assumpció de responsabilitats dins de la Generalitat. Paneque ha tancat files amb el seu equip, descartant "absolutament" que hi hagi d'haver cap dimissió a Territori, començant per ella mateixa, si bé admet que hi ha marge de "millora" en alguns aspectes, com ara la informació disponible. En tot cas, ha insistit que la Generalitat acompanya i "vigila" la feina de Renfe en aquest sentit, però que la responsabilitat en aquest camp també és de l'operador.

Gratuïtat

Una setmana després, la Generalitat comença a posar xifres al cost de les mesures excepcionals per facilitar la mobilitat durant la crisi de mobilitat al país. En concret, l'aixecament del peatge a la C-32 després del tall de l'AP-7 ha costat 600.000 euros diaris. A aquests diners se li ha d'afegir el milió d'euros que va costar el primer dispositiu de busos per reforçar els corredors interurbans, segons ha traslladat Paneque. La consellera ha confirmat que, una vegada tancada la crisi, s'asseuran amb el ministeri de Transports per passar comptes sobre els plans alternatius de transport. "Hi ha qüestions que deriven en responsabilitat del ministeri, serà amb ells amb qui haurem de negociar", ha avisat.

A més, durant un mes i per compensar les molèsties, els abonaments de Rodalies, Regionals i Mitja Distància són gratuïts. Els bitllets de franc es poden adquirir a les taquilles o màquines d'autovenda de les estacions, si bé sobre el terreny –tot i els 700 informadors desplegats per a la represa del servei– no tothom se n'ha assabentat, tal com ha pogut comprovar l'ARA.