El museu de la Patum, un pou sense fons

BergaEl govern de Berga calcula que, en l’última dècada, la ciutat ha invertit 751.350,99 euros en projectes de museu per a la Patum que no s’han arribat a materialitzar. La falta de finançament i l’endeutament de les arques municipals han acabat per fer impensable, almenys a curt i mitjà termini, la consecució d’una idea que fa 10 anys semblava a tocar: un centre d’interpretació del Corpus berguedà.

El 2005, quan la Unesco va declarar la Patum Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, Berga no va sortir massivament al carrer a celebrar-ho. La ciutat, però, sí que hi va veure una oportunitat. Els representants polítics berguedans d’aleshores van creure que era el moment d’anar a totes i resoldre una vella assignatura pendent: la construcció del que havia de ser un centre d’interpretació de la festa, que portés visitants a Berga i en mantingués viu l’atractiu els 365 dies de l’any. Més d’una dècada després i amb el pes de milers d’euros invertits en propostes que no han anat mai més enllà del paper, la idea està lluny de poder-se materialitzar.

PSC, ERC o CiU

El primer avantprojecte proposava urbanitzar un punt cèntric i degradat de la localitat, la part nord de la Rasa dels Molins, a partir d’un espai que volia esdevenir una icona de la transformació de la ciutat i de l’estreta relació de la Patum amb el nucli antic de Berga. El cost de construcció hauria sigut de més de 10 milions d’euros i la planificació urbanística i museogràfica es va enfilar als 590.651,99 euros d’inversió. L’aposta del llavors govern de PSC i ERC era un centre d’interpretació de la cultura, amb la Patum com a referent. Es va aprovar en ple amb el vot a favor de tots els grups municipals però mai va tirar endavant.

CiU va entrar a governar el 2007 i, dos anys més tard, va presentar un projecte que havia d’ubicar el museu just a les portes de la plaça de Sant Pere, centre neuràlgic de la Patum, i va aparcar l’anterior amb l’argument que era econòmicament inassolible. De la nova proposta va fer-se’n efectiva la redacció, que va pujar a 129.699 euros, segons dades facilitades per l’Ajuntament. La materialització d’aquest espai estava pressupostada en 3,5 milions, i encara que després l’executiu local en va encarregar una versió reduïda i menys ambiciosa, no se’n va poder garantir el finançament. Des del 2012 el consistori ha pagat dos projectes museogràfics més, de 17.000 i 14.000 euros.

“Diners públics llençats”

“Calculem que s’han arribat a gastar 750.000 euros en projectes i 509.000 euros en la compra d’un edifici, l’Ateneu, que caldria reformar si s’hi volgués fer res. Tot plegat són diners públics que s’han llençat”, valora Francesc Ribera, Titot (CUP), regidor de Governació i Promoció Econòmica. La CUP governa Berga des de les últimes eleccions municipals. A l’Ateneu -l’edifici on les últimes propostes de CiU situaven el centre d’interpretació- també s’havia parlat d’ubicar-hi un centre cívic per al barri històric.

Ribera diu que “té sentit que la gent pugui conèixer els elements de la Patum sense l’enrenou de la plaça” i “desestacionalitzar” així les visites arran de la festa. “La Patum té un límit màxim, a plaça no hi caben 30.000 persones, i la sort és que es manté sense superar el seu sostre”, afegeix. Però assegura: “El que no té sentit és fer projectes que valen centenars de milers d’euros públics sense la certesa que puguin arribar a ser materialitzats”.

Francesc Ribera afirma que aquesta legislatura s’està treballant en la reducció del deute, que a Berga puja fins als 18,2 milions d’euros. Per això defensa: “Ara mateix és impossible encarregar un estudi que ens digui quin podria ser el veritable retorn del museu”. Si la situació econòmica fos una altra, l’aposta de la CUP seria convertir la plaça de Sant Pere en un museu a l’aire lliure i restringir-ne l’aparcament.

Fa poc, l’Ajuntament de Berga ha pagat a la Diputació de Barcelona una factura de 14.000 euros per l’enèsim projecte de museologia que no ha arribat a existir, una acció heretada de l’anterior mandat. A més, el ministeri d’Indústria de Madrid reclama 60.000 euros d’un ajut amb què Berga va pagar parcialment una de les propostes.

Sectors de la ciutat com el turístic defensen l’equipament des de fa anys i contraposen la llarga espera berguedana amb el fet que Valls ja hagi pogut engegar la construcció del Museu dels Castells, també declarats Patrimoni de la Humanitat. Sense data per a un centre amb més possibilitats, les figures de la Patum es mantenen exposades des del 2007 en un petit espai que rep al voltant de 9.000 visites anuals.

En què s’ha gastat Berga centenars de milers d’euros?

430.652 euros

L’Ajuntament de Berga el 2005 es va gastar aquests diners en la proposta executiva del centre d’interpretació de la Patum i la planificació urbanística.

160.000 euros

El mateix grup municipal (PSC i ERC) es va gastar un any després 160.000 euros més en el projecte museogràfic del centre.

129.699 euros

Amb l’arribada de CiU al govern el 2007 van voler reduir les dimensions del projecte anterior, i el 2009 es van gastar 129.699 euros en un de més modest.

17.000 euros

El 2013 van fer una altra proposta museística de 17.000 euros.

14.000 euros

El govern actual de la CUP ha rebut fa poc una factura de 14.000 euros de la Diputació per un tercer projecte museístic.

509.000 euros

L’Ajuntament va comprar un edifici antic (l’Ateneu) per reformar-lo i fer-hi el museu, però encara segueix igual.

60.000 euros

L’Estat li reclama ara 60.000 euros d’una ajuda del 2009.