Societat 05/02/2021

José Rey Cano: "Necessitem més gent a qui li agradin les matemàtiques"

4 min
Jose Rey, es un profesor de mates. Ha muntat la Marató de les matemàtiques

Durant sis anys un grup de professors de matemàtiques de Catalunya van preparar l’obertura del Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Era l’any 2014 i des d’aleshores més de 80.000 alumnes visiten cada any les instal·lacions, al Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. La pandèmia, però, ho ha trastocat tot, també la festa del setè aniversari. Les activitats amb les famílies al Museu es transformen aquest diumenge en una marató online de 12 hores dedicades exclusivament a aquesta branca de la ciència. Tot i que la virtualitat dificulta el lema de “Prohibit no tocar”, el director de l’Institut Fontanelles de les Borges del Camp i vicepresident del museu, José Rey, explica que l’objectiu és el mateix: divulgar i propagar una imatge positiva de les matemàtiques. 

A l’ARA hem titulat recentment: “Catalunya i Espanya empitjoren en matemàtiques i ciències a l’informe PISA” i “Els estudiants de 4t d’ESO punxen en els números a les competències bàsiques” . Per què costen tant les matemàtiques?

— Fa una dècada Catalunya era la comunitat autònoma que dedicava menys hores a la setmana a les matemàtiques. Últimament s’han fet esforços per incrementar la dedicació a la matèria a l’ESO, però cal destinar-hi més temps, perquè amb dues o tres hores a la setmana no en tenim prou per assolir el nivell de la mitjana mundial. A més, les mates i la ciència tenen unes particularitats molt concretes, com la necessitat d’estar molt concentrat o la resolució de problemes, que en la societat que avui vivim no és el que està més de moda. I crec que això ens afecta a nivell general, no és només una qüestió particular de les matemàtiques. 

Nota entre els seus alumnes que les mates són encara una pedra a la sabata per a molts estudiants?

— Al Museu ens agrada dir que hi ha dos tipus de persones: les persones a qui els agraden les mates i les persones que encara no saben que els agraden les mates. Sovint associem les mates al que ens han ensenyat a classe i potser perquè no tens el grau de maduració o perquè falta més motivació del professorat, no ho has acabat d’assolir bé. Però les matemàtiques són molt més que el que s’ensenya a l’escola, i són molt més que una equació i càlcul. És argumentar, resoldre problemes, aprendre a pensar.

Segur que ha sentit moltes vegades allò de “No sé per què fem arrels quadrades si no em serviran de res a la vida”.

— Moltíssimes. Però alhora també hi ha l’exigència social i familiar. Les matemàtiques són una matèria molt ben valorada, perquè tothom és conscient que aprendre mates és important. A vegades més del que ens pensem. Amb la pandèmia s’ha vist molt, això, perquè és brutal la importància que estan tenint les mates per predir les onades. Però alhora és cert que hi ha rutines que no aporten res al raonament i aporten molt a la frustració. Als instituts hem de buscar aquell dia en què els alumnes surtin satisfets i s'emportin un bon record de les mates.

No s’expliquen bé, ara?

— Un dels punts fluixos és la formació del professorat. Els professionals que estem ensenyant les mates tenim molt marge de millora. Hem de pensar que si tenim els millors professionals de les mates, podrem explicar-les mil vegades millor.

Fan falta professors i fan falta bons professors, doncs.

— Fan falta especialistes de matemàtiques, i l’administració s’hauria d’haver posat les piles fa molts anys. No sé si el professor ha de ser un llicenciat en matemàtiques o un enginyer, però el país necessita més gent a qui li agradin les mates per poder-ne ensenyar. Ara rebem una bossa important de professors de mates que arriben rebotats laboralment d’altres sectors, però venen per necessitat, no perquè els agradi ni perquè sigui la seva vocació.

La docència no es considera una sortida quan fas matemàtiques?

— La carrera de matemàtiques té molta dificultat. Necessitem grans matemàtics per predir pandèmies, però també hi ha molta gent que s’estima molt les matemàtiques i que no necessita aquesta formació de tant alt nivell. Potser amb un grau de didàctica de les matemàtiques que tingués una dificultat una mica més baixa i un component pedagògic més gran podríem rescatar molt bons matemàtics per la docència.

Molts estudiants deixen de fer matemàtiques als 16 anys. 

— Això em sembla molt malament. Arribem a 4t d’ESO i hem de llegir i escriure, però les matemàtiques se’ns perden pel camí. I són la base de la ciència! És evident que tothom necessita més cultura matemàtica després de 4t d’ESO, com també tothom necessita saber més llengua. Crec que qualsevol persona amb estudis superiors ha de tenir més cultura matemàtica que el que dona fer 4t d’ESO. 

Què hi ha al Museu que no es pugui ensenyar a l’escola? 

— Tenim clar que a l’escola aprens història, literatura, art... I després pots anar a un museu d’art i d’història per aprendre-ho des d’una altra perspectiva. Al Museu intentem fer el mateix. Vam néixer amb la idea de fer un museu nacional de les matemàtiques, però els grans museus no són sostenibles i apostem per ser un museu de proximitat que pugui arribar a tot Catalunya a través d’exposicions permanents. Vam fer una traducció dels materials del museu per transportar-los a totes les escoles i complementar les activitats a l’aula per nivells. I ara, quan les sortides escolars s’han reduït a zero per la pandèmia i els alumnes no poden venir al Museu, aquests materials que enviem als centres han pres molt de valor.

stats