Jordi Palli: “No és incompatible ser laic amb fer el pessebre”

Cada any quan s’acosta Nadal hi ha certa expectació per veure com serà el pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Jordi Palli és l’autor dels que s’hi han fet els últims tres anys, i aquesta vegada ha optat per fer-ne un d’inspirat en un llibre de contes desplegable que ens condueix per la història del Nadal.

Per què l’ha inspirat en els contes?

Per fer-lo pròxim i entranyable. Intento buscar nous llenguatges, i això té un cert risc, però l’Ajuntament des de fa uns anys aposta per un pessebre amb un nou aire.

Es pot innovar en aquest món?

I tant, això és el que intento. El pessebre té uns orígens religiosos i n’ha de ser respectuós, però ha anat evolucionant cap a una tradició popular i el fa tant la gent creient com la que no ho és. Una cosa no està renyida amb l’altra.

¿És hipòcrita seguir una tradició de vessant religiosa des de la laïcitat?

Si parlem d’hipocresies el món n’és ple. Els reis també vénen d’una tradició religiosa i s’utilitzen com a element consumista.

Per què aquest any Maria, Josep i Jesús apareixen com una família actual?

Per traslladar-los al món actual. Sóc conscient que estic fent un pessebre i no puc convertir-lo en una cosa que no ho sigui. De manera que mantinc l’essència del pessebre tradicional utilitzant els elements bàsics, però portant-lo a la contemporaneïtat.

Per què el pessebre de la plaça de Sant Jaume sempre genera polèmica?

Hem de pensar que el veuen més de 600.000 persones. Històricament sempre ha sigut així, però jo intento ser molt sensible per no ofendre els sentiments religiosos de ningú.

Els seus pessebres són polèmics?

Crec que els que faig jo no ho són, però si es vol buscar polèmica se’n troba. De totes maneres, entenc que hi hagi gent que prefereixi un pessebre tradicional i rebutgi el meu.

És possible un Nadal laic?

Els temps canvien, tot evoluciona. Vivim en una societat més plural i en conseqüència s’han de trobar nous llenguatges. Suposo que segons la legislatura el pessebre tirarà cap a una banda o una altra. Jo penso que tot té cabuda sempre que es respectin els valors de cadascú.

Viu d’això?

Sóc dissenyador de professió, però cada vegada em surten més opcions relacionades amb aquest món. Em van fent encàrrecs, així que m’hi estic dedicant tant com a dissenyar.

Com va acabar dedicant-s’hi?

Per casualitat. Quan van néixer els meus fills vaig tornar a fer el pessebre com feia de petit amb el meu pare, i aquell va ser el primer. Ara ja en tinc deu: un ambientat a Islàndia, un altre a Venècia, un sobre la revolució industrial...

Què caracteritza els seus pessebres?

Tots tenen en comú que incorporen elements de moviment.

Per què?

Perquè sempre m’ha agradat dissenyar enginys i trobo molt estàtic el pessebre tradicional. Llavors, vaig incorporar moviment al primer que vaig fer. La diferència és que si el primer de tots tenia una sola peça que es movia, els últims en tenen vint.

Quan triga a fer-ne un?

Dels meus particulars, com que ho plantejo com un hobby, en faig un per any. Però això no vol dir que m’hi dediqui exclusivament; ho faig quan em ve de gust. Precisament aquest cap de setmana faig una mostra a la rambla Volart.

I el de la plaça de Sant Jaume?

Una cosa és el meu hobby i l’altra és l’encàrrec. El disseny el vaig presentar abans de l’estiu, però aquest any hem tingut molt poc temps. En dos mesos hem hagut de definir-lo, construir-lo i posar-lo a la plaça.

Com es gestiona?

Jo tinc la idea, la dissenyo i porto la direcció artística, però darrere hi ha un arquitecte, un especialista en il·luminació i una empresa que el construeix.