Coronavirus
Societat 31/01/2022

"No tot va ser inevitable": Amnistia denuncia una investigació "deficient" del covid a les residències

L'entitat lamenta que la Fiscalia arxivi la majoria de les denúncies i que es generi una impunitat "gairebé absoluta" sobre les morts

4 min
Dos avis en una residència de gent gran durant la pandèmia.

Barcelona"La meva mare va morir una vegada, però això és una segona mort per a ella i per a la família, perquè no ens permeten que s'investigui i que s'assumeixin responsabilitats. Ningú no les assumeix, tothom gira full". La mare de l'Ángela Arreba va morir per covid en una residència de Madrid sense que ella l'hagués pogut veure abans ni a través d'una videoconferència, en el que considera un "homicidi imprudent". Ara lamenta que les comissions d'investigació que s'han anat obrint sobre la gestió de la pandèmia a les residències es tanquin sense resultats i que la Fiscalia no estigui admetent a tràmit "moltíssimes" de les querelles dels familiars sobre el que es va viure als centres de gent gran. Una indignació que manifesten moltes famílies i que ha recollit Amnistia Internacional (AI), que, després d'analitzar les denúncies que afecten un centenar de residències entre Catalunya i Madrid , ha documentat el malestar per la "falta de procediments adequats per saber la veritat sobre què va passar a les residències durant la pandèmia".

L'organització conclou avui, just quan es compleixen dos anys de la detecció del primer cas de covid a l'Estat, que les autoritats polítiques i judicials han incomplert l'obligació d'investigar de manera exhaustiva les "vulneracions" de drets als geriàtrics, on han mort 9.484 residents només a Catalunya —35.670 a tot Espanya–. Per una banda, denuncia que un 89% de les querelles presentades davant de la Fiscalia s'han arxivat, sense escoltar en molts casos els familiars de les víctimes. Un d'aquests exemples és la querella col·lectiva impulsada per la Coordinadora de Residències 5+1, que aplegava unes 200 famílies de 30 residències catalanes, en què mai es va demanar que declaressin ni aquestes famílies ni tan sols una de les infermeres que treballava en un dels geriàtrics, com tampoc el ministeri públic es va interessar per buscar proves documentals que acreditessin irregularitats i negatives a l'hora de derivar els usuaris dels centres a hospitals, denuncia Eduard Martínez, portaveu d'Amnistia.

A aquest vessant judicial s'hi ha de sumar el polític, en què tampoc s'han fet passes per conèixer la "veritat". En la legislatura passada la comissió d'investigació al Parlament es va dissoldre sense que tingués temps d'aportar cap document amb conclusions, i en aquesta els grups majoritaris a la cambra –ERC, JxCat i PSC– van votar en contra que se'n formés una de nova i només van acceptar la constitució d'un grup d'experts que des de l'octubre no ha presentat cap document. "Aquesta comissió és un succedani només", diu. Per tot plegat, per a Martínez s'està "consolidant el clima d'impunitat" davant d'unes morts que van ser conseqüència, en molts casos, de patir un "abandonament inhumà i fins i tot discriminació institucional sense que fins ara s'hagi declarat cap responsable", denuncia l'organització pels drets humans, que assenyala que, dos anys després de l'esclat pandèmic, la Fiscalia evita fer inspeccions oculars als geriàtrics o s'incompleixen les ràtios de personal.

Per a Martínez, la majoria d'investigacions que ha portat a terme fins ara la Fiscalia a tot Espanya "incompleixen els estàndards de drets humans sobre exhaustivitat i eficàcia" i critica que en molts casos estan sent les mateixes famílies de les víctimes les que assumeixen la càrrega d'haver d'impulsar aquests processos. És el cas de l'Enriqueta López, que va perdre la mare en una residència de Barcelona i ha vist com la Fiscalia arxivava la seva denúncia: "No he pogut plorar la mort de la meva mare, no he fet el dol. La ràbia i el desemparament que sento pel que va passar se't queda allà, no et deixa avançar. Cada nit em culpo per haver-la ficat allà dins, per no haver-l'en tret, per haver confiat en gent que em mentia... Em sento culpable de no haver-la salvat. Vaig intentar-ho i no vaig poder".

Ara, diu, busca justícia: que la gent que ha estat implicada "en el genocidi" a les residències ho pagui. "Vull la veritat i no me la donen", lamenta. I denuncia que ni li han ni trucat per demanar dades o informes sobre el contingut de les denúncies arxivades, i que sempre responen que no hi ha res que faci pensar que hi va haver una mala praxi.

Des de la Coordinadora 5+1, la seva portaveu, María José Carcelén, evidencia que "no hi ha justícia" per a uns familiars que no poden acabar de fer el dol de les morts de les primeres onades, però tampoc no troben cap resposta a les seves reiterades queixes perquè, avui dia, amb el 98% de residents amb les tres dosis de la vacuna, encara hi ha geriàtrics que els neguen la sortida quan hi ha un positiu, la qual cosa contradiu el protocol de Salut .

També tem que el diàleg entre el sector i el ministeri de Drets Socials per definir el nou model de residències quedi en no-res perquè, assegura, els esborranys que van sorgint de les reunions dilueixen les aspiracions de fer de les residències llocs més habitables per als residents i més pràctics per aturar una eventual epidèmia. "Només veiem que tisores a les nostres esperances", es queixa Carcelén, que apunta la intenció de fer augmentar de 50 a 90 el màxim de places autoritzades per a cada residència.

stats