Només el 19% dels menors tutelats tornen amb la seva família
La síndica demana un canvi en el model de protecció davant de l'augment de criatures desemparades dels últims anys
BarcelonaNomés dos de cada 10 menors d'edat tutelats per la Generalitat acabaran tornant a la seva família biològica abans d'arribar a la majoria d'edat, una xifra baixa que per a la síndica de greuges obliga a fer una revisió del sistema de protecció, basat més en la separació de les criatures del seu nucli familiar per tancar-les en centres que no en la prevenció i l'atenció de les situacions de risc. "Estic convençuda que amb més ajuda a les famílies es podrien reduir els desemparaments", ha afirmat aquest dilluns Esther Giménez-Salinas durant la presentació de l'informe La desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l'adolescència, en què reclama un canvi en el model que passi per invertir més en el suport i acompanyament de les famílies per poder reduir l'alta xifra d'infants que passen anys en aquests centres.
Aquest sistema no té res a veure amb el de justícia juvenil, en què els menors han comès algun delicte penal. Els tutelats són menors que necessiten una protecció a causa del comportament dels progenitors. L'administració, a través de la direcció general d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) passa a tenir-ne la tutela, però quan s'arriba a aquest punt és perquè han fracassat les altres mesures, un factor que la síndica atribueix en part a l'infrafinançament dels serveis socials bàsics dels municipis, que són els que fan seguiment de les famílies vulnerables, així com a la minsa partida de Drets Socials (el 2% del pressupost), destinada a promoure la parentalitat positiva i als serveis especialitzats per atendre aquestes situacions de risc. Per exemple, cada criatura amb un expedient obert rep una atenció (psicològica, pedagògica, treballadores i educadors socials) de 49 hores, comptant també el temps que es dedica a la burocràcia. La durada del desemparament s'allarga a gairebé quatre anys de mitjana, un temps massa llarg que acaba perjudicant el menor. "Hem de passar de separar per protegir a prevenir per protegir", ha indicat Giménez-Salinas.
Els canvis que planteja també són dins dels centres d'acollida amb l'objectiu de retallar el temps d'estada (dos anys en un mateix centre actualment) per tal que la tornada amb la família biològica sigui més ràpida i menys traumàtica. "Aquests infants tenen una doble discriminació –ha argumentat la síndica–. Primer, per les dificultats amb la seva família i la separació i, després, per l'impacte negatiu d'haver d'estar ingressat en un centre", lluny del seu entorn conegut, ja que han de canviar d'escola i la família viu lluny. En aquest sentit, aposta per ser més flexibles en les hores de visita dels pares i que "es pensi més en la possibilitat del retorn", tot i que admet que en molts casos s'ha de vèncer les reticències dels pares a col·laborar-hi. A més, és partidària d'uns centres d'acollida més petits, amb una desena de places per crear un ambient més familiar, mentre que ara més de la meitat tenen capacitat per a una vintena. També critica que la precarització del sector fa que hi hagi molta rotació de les plantilles i que estiguin formades per joves "amb poca experiència vital i professional", cosa que complica que els menors puguin tenir vincles afectius o referents, sosté Giménez-Salinas, que adverteix que entre les criatures dels centres hi ha més prevalença de trastorns mentals, abandonament escolar i baix rendiment escolar. Com a símptoma d'aquest descontentament, la síndica ha assenyalat les fugides dels centres, sobretot entre els de més de 12 anys i les noies. A l'abril, 132 dels infants acollits en centres (que no són d'internament) se n'havien escapat, el 2,7%.
Més de la meitat a centres
Sense tenir en compte els menors estrangers que arriben a Catalunya sense referents d'adults, actualment la Generalitat té en tutela 8.500 menors d'edat, un 16% més que fa sis anys. Més de la meitat (53%) d'aquestes criatures viuen en un centre, malgrat que per a la síndica no és la situació més adequada per al seu desenvolupament afectiu. Giménez-Salinas denuncia especialment la presència de menors de tres anys –prohibida per llei–, que només haurien d'estar en institucions en casos "excepcionals i d'urgència", però "mai" com a norma.
Les dades, però, constaten que des del 2020 la xifra s'ha doblat: s'ha passat de 64 als 114 que hi havia al juny. És el mateix increment que els menors de sis anys acollits en un centre residencial, que en tres anys han passat de ser 123 a 279, malgrat que una quarta part tenen una proposta d'acolliment familiar. Amb tot, són els adolescents de 15 a 17 anys el perfil més habitual en aquests centres de menors per a infants desemparats.
En un 42% dels casos, aquestes criatures poden quedar-se amb la família extensa (tiets o avis), una bona mesura, ha afirmat Giménez-Salinas, però que també necessita refer-se per donar a aquests nuclis més ajudes econòmiques per al manteniment material, així com suport perquè sàpiguen gestionar la nova situació. En canvi, l'acolliment en famílies alienes s'ha estancat en els 10 últims anys, malgrat que han augmentat les prestacions econòmiques que reben.
