Emergència social
Societat 19/09/2021

"Només demano un pis que pugui pagar"

Les entitats temen una allau de desnonaments a la tardor i urgeixen a aprovar la nova llei al Parlament

Clara López Alcaide
4 min
La Maribel Tejeda al seu pis, al barri d'Hostafrancs de Barcelona, aquesta setmana.

BarcelonaLa Maribel té clar que la seva espiral va començar amb la crisi hipotecària. Va instal·lar-se al número 8 del carrer Ermengarda del barri d’Hostafrancs de Barcelona el 2007. Treballava de cambrera de pis i va decidir comprar el pis. Anys més tard, es va quedar a l’atur i es va convertir en una víctima més de la bombolla immobiliària. "Cobrava 740 euros i, si pagava la hipoteca, no podia pagar ni la comunitat ni l’IBI, i era impossible", explica a l'ARA. Després d’anys d’angoixa, va poder firmar una dació en pagament i va aconseguir un lloguer social gràcies a la llei d’habitatge 24/2015, que obliga els grans propietaris –aquells que tenen més de 10 habitatges– a oferir un lloguer assequible a les persones vulnerables abans de desnonar-les.

Poc després, el Govern va ampliar aquesta llei amb un decret que, a més, obligava els propietaris a renovar els contractes de lloguer social, però a principis d'any, el Tribunal Constitucional va tombar la norma, fet al qual es va acollir el fons d’inversió que havia comprat el pis de la Maribel per negar-li la renovació. "Els ho vaig demanar, però no em van arribar a respondre mai", relata aquesta veïna, que apunta que els propietaris no li han donat mai cap explicació sobre per què no van accedir a renovar-li el lloguer, ni s’han assegut a negociar un nou contracte que s’ajusti a la seva situació econòmica, tot i que ella ha pagat religiosament totes les quotes. "Des que em van posar aquest lloguer he pagat cada mes", remarca.

Des de llavors, la Maribel ha hagut de fer front a diversos intents de desnonament: l’últim, fa unes setmanes, malgrat tenir un informe de vulnerabilitat de serveis socials, un requisit indispensable per acollir-se a la moratòria estatal antidesnonaments. Finalment, el desnonament es va aturar gràcies a la concentració de veïns i activistes a la porta, però la Maribel tem no tenir una alternativa en el moment en què arribi un nou avís. Cobra uns 680 euros al mes i fa anys que espera un pis de la mesa d’emergència. Assegura que no pot pagar un lloguer a preu de mercat amb els seus ingressos i demana a les administracions que li busquin una solució. "No vull que em regalin res, només demano un pis que pugui pagar", insisteix.

Allau de desnonaments a la tardor

El de la Maribel no és un cas aïllat. Entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) calculen que prop de 3.200 famílies vulnerables no han pogut renovar el seu lloguer social per la decisió del Constitucional i asseguren que la pandèmia ha agreujat l'emergència habitacional. "La crisi sanitària ha empitjorat l’economia de les famílies que, per exemple, s’han vist afectades per un ERTE. Avui dia que una persona deixi de treballar genera una situació d’indefensió i pot desembocar en la pèrdua de l’habitatge", explica la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. Alguns d’aquests desnonaments s’han pogut aturar gràcies a la moratòria, però les entitats alerten que un cop la mesura venci el 31 d’octubre i els processos es reprenguin, esclatarà una crisi habitacional "sense precedents".

"Hem calculat que aquesta tardor podria haver-hi una allau de 26.000 desnonaments", assegura Delgado. Una xifra que duplicaria el pic més alt a Catalunya, que va ser el 2013, en què es van registrar prop de 15.000 desnonaments, segons la portaveu.

Com a resposta a aquesta situació, les mateixes entitats que van impulsar el decret antidesnonaments van presentar al juny una nova proposició de llei al Parlament que recupera gran part del seu contingut, com l'obligació d’oferir un lloguer social abans de desnonar. Per ara, la llei compta amb el suport d’ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP. És a dir, tindria prou suport parlamentari perquè es pogués aprovar d'urgència a finals d’octubre, coincidint amb la fi de la moratòria. "La situació que ens ve a sobre és molt greu i per això és una obligació tenir aquesta llei com més aviat millor, per evitar aquesta allau de desnonaments i el drama que hi ha darrere de totes aquestes famílies", insisteix Delgado.

Obligar a renovar el lloguer social

La llei recuperarà la protecció de les famílies vulnerables i les obligacions per a bancs, fons d’inversió i grans propietaris en general. Així doncs, preveu que abans de començar cap procés d'expulsió, els grans tenidors hagin d’oferir un lloguer social a les famílies vulnerables a qui se’ls acabi un contracte de lloguer, els hagin executat una hipoteca o fins i tot, en certs casos, estiguin ocupant un immoble buit des de fa dos anys o més. La principal novetat és que, a diferència de l’anterior norma, aquesta inclourà que els lloguers socials es puguin renovar automàticament quan caduquin i que, abans que això passi, els propietaris tinguin com a termini màxim un mes per negociar un nou lloguer.

D’altra banda, la norma també canvia la classificació dels grans tenidors, que s'hauran d'inscriure en un registre: ho continuen sent les persones físiques amb més de 15 habitatges però les persones jurídiques passen a ser-ho a partir de 10. Aquest canvi té per objectiu evitar que les empreses busquin maneres d’esquivar la norma. "Corresponsabilitzar els privats d’aquesta situació per a nosaltres és bàsic", remarca Delgado. La proposició de llei, a més, preveu que l’administració pugui reclamar a un propietari que ocupi un habitatge si fa més de dos anys que està buit abans de sancionar-lo o fins i tot expropiar temporalment l’immoble de manera forçosa.

Les entitats impulsores asseguren que han "blindat" legalment la nova llei per assegurar la seva aplicació. El Constitucional va tombar el decret llei 17/2019 perquè va considerar que s'hauria hagut de tramitar com una llei, per una qüestió "formal". Per això, confien que tramitant-la com una llei no se suspendrà i servirà per pal·liar l'emergència habitacional a curt i mitjà termini. "Hem de posar fi als desnonaments per començar a ocupar-nos de problemes estructurals, com per exemple construir habitatge públic per a la ciutadania, però aquests pisos apareixen d’un dia per l’altre. Hem de començar d’alguna manera, però mentrestant s’ha d’actuar i aquesta és la manera", sentencia la portaveu.

stats