Societat 08/06/2021

Una nova llei antidesnonaments recuperarà la que va tombar el TC

La norma té el suport d’ERC, Junts, la CUP i els comuns i s’hauria d’aprovar a l’octubre

4 min
Els Mossos d'esquadra intervenen

BarcelonaERC, Junts, la CUP i En Comú Podem han registrat aquest dimarts al Parlament una proposició de llei per recuperar el decret llei antidesnonaments 17/2019, que el Tribunal Constitucional va tombar al gener. Impulsada per les mateixes entitats que ja van tirar endavant la iniciativa legislativa popular que va aconseguir la llei 24/2015 d’emergència habitacional, la norma té prou suport perquè s’aprovi al Parlament. Però, tot i que es tramitarà per la via d’urgència, no es preveu que es pugui validar fins a l’octubre, i la moratòria dels desnonaments pel covid-19 s’acaba a principis d’agost.

La proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional recuperarà la protecció de les famílies vulnerables i les obligacions per a bancs, fons d’inversió i grans propietaris en general. Així doncs, preveu que abans de començar cap procés d'expulsió els grans tenidors d’habitatge hagin d’oferir un lloguer social a les famílies vulnerables a qui se’ls acabi un contracte de lloguer, els hagin executat una hipoteca o fins i tot, en certs casos, estiguin ocupant un immoble buit des de fa dos anys o més. Com a novetat, estableix un termini màxim per fer-ho: un mes i, segons ha explicat Josep Babot, portaveu del grup impulsor, permet interrompre un procés de desnonament que ja estigui en marxa. A més, permet que els beneficiaris d'un lloguer social, sempre que continuïn sent vulnerables, el puguin renovar una vegada.

També canvia la classificació dels grans tenidors, que s'hauran d'inscriure en un registre: ho continuen sent les persones físiques amb més de 15 habitatges però les persones jurídiques passen a ser-ho a partir de 10. Els canvis pretenen evitar que algunes empreses busquin maneres d’esquivar el compliment de la norma. La proposició de llei, a més, preveu que l'administració pugui reclamar a un propietari que ocupi un pis o una casa que faci més de dos anys que està buida, i avisar-lo que si ho incompleix pot arribar a haver de pagar mil euros al mes o fins i tot se'l pot arribar a expropiar temporalment per la força perquè l'administració mateixa el llogui.

El Constitucional va tombar el decret llei 17/2019 perquè va considerar que s'hauria hagut de tramitar com una llei, per una qüestió "formal", ha explicat Babot. Per això confien que, tramitant-la com una llei, no se suspendrà. "La primera llei social d'aquest Parlament serà la que recuperarà els lloguers socials obligatoris per aturar els desnonaments", ha afirmat la portaveu del grup impulsor de la proposició, Lucía Delgado, quan ha presentat la proposició. Ha afegit que la pandèmia ha agreujat l'emergència habitacional i que 3.500 famílies han perdut el lloguer social que tenien per culpa de la decisió del Constitucional. Delgado, però, ha destacat que és urgent que s'aprovi la proposició com més aviat millor: "Calculem que vindrà un tsunami amb 26.000 desnonaments a la tardor" si no es fa res per aturar-ho, ha avisat. Aquesta proposició de llei pretén frenar l'allau.

Desallotjaments durant la pandèmia

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, durant el primer trimestre d'aquest any, malgrat que continuava activa la moratòria pel covid, a Catalunya cada dia es va fer fora 27 famílies de casa seva perquè no podien pagar la hipoteca o el lloguer. Més d'una per hora. I això sense comptar els desallotjaments d'ocupes. Catalunya continua sent la comunitat on es fan més desnonaments: durant el primer trimestre se'n van fer 2.437, un 6,2% més que en el trimestre anterior, la majoria de ciutadans que no podien pagar el lloguer (1.836). De fet, les expulsions per impagament del lloguer van créixer un 7,8% respecte dels tres mesos anteriors. L'any passat, tot i que la pandèmia estava en el punt més àlgid, els desnonaments tampoc no es van aturar del tot, molts es van frenar, però se'n van arribar a fer 5.737. Els jutjats també van rebre 746 casos d'habitatges ocupats, i durant el primer trimestre de l'any ja se n'han denunciat 189. L'exposició de motius de la proposició recorda que entre el 2008 i el 2020 es van fer 135.739 desnonaments a Catalunya, "l'equivalent a 336.633 persones desnonades en 13 anys".

Malgrat aquestes xifres, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts mateix un decret que habilita les autonomies per pagar compensacions als propietaris d'habitatges amb desnonaments aturats per les mesures per protegir persones vulnerables durant la pandèmia. Les autonomies podran fer servir els diners del pla estatal d'habitatge per compensar les pèrdues als propietaris que tinguessin l'immoble llogat o en procés de vendre o llogar si els qui s'havien de desnonar s'hi han estat com a mínim tres mesos de més.

El diputat d'ERC Pau Morales ha destacat que la proposició era un "compromís" dels acords d'investidura i que permetrà esquivar la decisió del Tribunal Constitucional, tot i que s'ha d'aprovar "al més ràpid possible per poder aprofitar-la". La diputada de Junts per Catalunya Glòria Freixa ha demanat als altres grups que els ajudin a reclamar més recursos per a l'habitatge a Espanya, i ha assegurat que l'infrafinançament els ha "obligat" a tirar endavant aquesta llei per donar resposta a les famílies afectades. Per la seva banda, Montserrat Vinyets, diputada de la CUP, ha afegit que calen més polítiques "que vagin més enllà" d'aquesta llei i ha convidat els grups a superar "el marc competencial" proposant, fins i tot, que es faci una llei catalana d'arrendaments urbans. La diputada Susanna Segovia, d'En Comú Podem, ha criticat la pinça del Constitucional i el PP –que va presentar el recurs– per tombar el decret llei, i també ha reclamat més recursos. Ha dit que el Govern destina menys de l'1% dels pressupostos a l'habitatge i ha posat com a exemple a seguir l'Ajuntament de Barcelona, en mans del seu partit, que, segons ha assegurat, hi destina el 8%.

stats