Habitatge
Societat 28/01/2021

"Passaria de pagar 400 a 900 euros de lloguer, per sobre del preu de mercat"

Més de 3.000 famílies, sense sortida per l'anul·lació del decret de l'habitatge del Govern

2 min
Rafael Gómez, a la porta del seu portal del barri de Bellithe

BarcelonaA Rafael Gómez fa quatre mesos que no li cobren els diners del lloguer del pis. El propietari que es va quedar l’habitatge no li ha passat els rebuts des del setembre, quan se li va acabar el contracte pel qual pagava 400 euros mensuals de lloguer social. L’anul·lació del decret aprovat per la Generalitat el 2019 per protegir els més vulnerables i els que ocupen per necessitat deixa ara aquest veí del barri de Bellvitge de l’Hospitalet gairebé a la intempèrie, perquè el Tribunal Constitucional elimina la prohibició de desnonar aquest col·lectiu.

Gómez viu amb la seva mare de 80 anys i una germana al pis que va ser de la seva propietat fins que fa uns anys el va perdre per pagar el deute d’una estafa. La família va aconseguir “després de lluitar molt” un lloguer social de 400 euros que es va acabar el mes de setembre passat, en plena pandèmia. La immobiliària Anticipa, amb seu al Prat del Llobregat, n'és ara la propietària i li reclama 900 euros mensuals si vol continuar-hi. La xifra suposa doblar el preu actual i “supera el preu de mercat de Bellvitge”, apunta Gómez, membre de la Plataforma dels Afectatades per la Hipoteca (PAH). L’home està en un ERTO i ara cobra 700 euros al mes, així que el marge de maniobra és escàs. “Sincerament, no tinc un pla B”, admet un cop s'ha sabut la resolució del Constitucional, que entra en vigor de manera immediata.

Com Gómez, es calcula que actualment hi ha més de 3.000 famílies en la mateixa situació a Catalunya, segons els càlculs de les entitats. Persones que no poden fer front a uns preus de lloguer o d’hipoteca o que ocupen un habitatge buit per no quedar-se al carrer. El decret del Govern obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social abans de tirar endavant el desnonament.

El Constitucional, a més de tombar avui aquest decret, ha admès a tràmit el recurs presentat pel PP a la llei 11/20 del Govern, que regulava el preu dels lloguers dels habitatges. Per a Diana Vigorós, es tracta d'una mala notícia, tot i que confia que els magistrats finalment no considerin que el text trepitja competències a l’administració estatal. A aquesta llogatera d'un pis del Raval, la llei li permetia mantenir una quota de 500 euros mensuals. Si la llei queda finalment anul·lada, els baixos de 39 metres quadrats on viu passarien a costar poc més de 900 euros, gairebé el doble. La “trampa” del fons voltor és que li ofereix un nou contracte per set anys amb una “bonificació” els tres primers del 50% i, a partir del quart, ja s’aplicaria el 100%. “És una estafa de llei”, denuncia Vigorós, perquè a la pràctica la propietat “canvia les condicions a mig contracte” i ho aprofita per carregar a l’inquilí despeses que no li pertoquen, com l’IBI, la comunitat i una assegurança d’impagament. Vigorós, membre del Sindicat de Llogateres, ha participat en la concentració que aquesta tarda s’ha organitzat a correcuita a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la resolució de l’alt tribunal.

stats