PROVÉS D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

La nota de català bat rècords a la selectivitat

L’assignatura de llengua catalana assoleix la seva millor nota mitjana, amb un 6,63, i és la primera vegada en deu anys que supera la puntuació de castellà, que aquest any és de 6,46

Mercè Rodoreda i l’article sobre els robots publicat al diari Crític van portar bona sort als 28.782 estudiants que fa dues setmanes es van examinar de la selectivitat. L’examen de llengua i de literatura catalanes ha batut un doble rècord aquest any: ha assolit un 6,63 de mitjana -feia més de 12 anys que no s’hi arribava- i ha superat la puntuació de l’examen de castellà, que aquest any ha sigut de 6,46.

Des de fa anys, professors i estudiants diuen que l’examen de català és més difícil que el de castellà, sobretot en la part de gramàtica i sintaxi. Alguns anys la diferència entre la nota d’una prova i l’altra era de dècimes, com per exemple el 2015, en què l’examen de castellà (6,56) només va superar per 0,1 punt el de català (6,46). Va ser l’any en què a l’examen de llengua castellana es va preguntar què era una catàfora, una pregunta que va desconcertar molts alumnes. L’any següent, el 2016, la diferència encara va ser més ajustada: 0,06 centèsimes van separar el 6,19 de català i el 6,25 de castellà. En canvi, hi ha hagut edicions en què les notes eren molt més desiguals. El 2008 o el 2010 el castellà va superar el català amb una diferència de prop d’un punt.

Sigui com sigui, cal anar fins al 2006 per trobar un any en què la nota de català sigui millor que la de castellà a la selectivitat. Aquell any els estudiants van obtenir de mitjana un 6,30 en llengua catalana i un 5,62 en castellà.

De fet, l’assignatura de castellà és la que té una nota més baixa de la part comuna -les assignatures obligatòries són català, castellà, una llengua estrangera i història-. En canvi, la prova d’alemany és la que té una mitjana més alta (8,55), si bé és cert que només se’n van examinar 97 estudiants. Entre les notes de les matèries optatives, només física i dibuix artístic superen el 7. Economia de l’empresa, dibuix tècnic, geografia, matemàtiques aplicades a les ciències socials i tecnologia industrial no arriben a un 6 de mitjana.

La mitjana de les PAU és de 6,6

En total, els alumnes catalans han obtingut un 6,6 de mitjana a la selectivitat, una xifra pràcticament igual a la dels últims anys. També es manté força semblant el percentatge d’aprovats, que enguany ha sigut del 96%, dos punts més que el 2017. Van aconseguir més d’un cinc 27.803 alumnes dels 28.782 que s’hi van presentar.

La nota de la selectivitat no és l’únic criteri per entrar a la universitat. Per calcular la nota d’accés, les PAU tenen un pes del 40% i el batxillerat d’un 60%. Ara els alumnes hauran d’esperar dues setmanes per saber si han entrat a la carrera que van escollir.

Així, per demarcacions Lleida és la que té una mitjana de batxillerat més alta, amb un 7,5, i també la nota d’accés més alta, amb un 7,182, seguida de Barcelona (7,087), Girona (7,076) i Tarragona (7,052). En canvi, Girona és la demarcació amb una mitjana més alta de les PAU.

Més continguts de