El nou port de Fornells tindrà 77 amarraments més però 30 veïns es queden sense

MaóTretze anys després de la posada en marxa de l’últim gran port a Menorca, el del dic exterior de Ciutadella, el govern balear té previst concloure la reforma integral del de Fornells abans d’acabar la temporada. Es tracta d’una obra propera als 10 milions d’euros que té nombrosos condicionants, ja que aquest port es considera una zona d’alt interès ambiental. Això fa que les actuacions previstes s’hagin d’encaixar als prop de 170.000 metres quadrats de mirall d’aigua afectats. A més, la seva ampliació implica la creació de 77 nous amarraments i 77 fondejos ecològics a cales que estiguin situades tant dins com fora de la badia.

El debat veïnal i polític dels quatre anys d’obres al port de Fornells ha girat entorn dels treballs a terra, especialment al voltant de l’edifici de serveis portuaris que s’ha aixecat a primera línia de mar, al solar on hi havia l’antic restaurant Es Pla, conegut per la visita estival que hi feia el rei emèrit. Els comerciants s’han queixat per l’afectació de les obres i per la imatge que aquestes han donat d’un indret tan turístic a l’inici i al final de cada temporada. Però al mar, aliena al focus de sectors econòmics i partits polítics, hi ha la posidònia. Es tracta del mateix obstacle que hi ha hagut al nou port de Ciutadella, construït en un 80% damunt praderies de posidònia oceànica “altament sensibles i de gran valor ecològic”, i encara ara s’estan fent actuacions, pressupostades en 214.000 euros, per tal de compensar-ne l’efecte a altres indrets.

La reforma del port de Fornells no només fa que s’hagin de crear 77 amarraments nous –que s’han d’afegir als 115 de gestió directa i també als 105 que ja gestiona el Club Nàutic, juntament amb les 51 boies ecològiques–, sinó que també caldrà instal·lar el mateix nombre (77) de fondejos ecològics. Aquest creixement de l’oferta és la condició de la comissió balear de Medi Ambient per fer l’ampliació, si bé també exigeix a canvi que Ports aporti 30.000 euros al Fons Posidònia per tal de contractar un vigilant que, durant l’estiu, controli cada dia tota l’àrea marina del nord de Menorca.

Aquest vigilant haurà d’enviar a la conselleria fotografies submarines de l’entorn dels pantalans per verificar que no s’ha dragat l’escull de posidònia delimitat, que s’han desmuntat completament els 41 llocs d’amarrament que s’havien d’eliminar, que s’han posat les boies ecològiques previstes i que es marca amb balises la zona de navegació prohibida. A més, s’han de restaurar 5.119 metres quadrats de posidònia.

Alguns residents munten una plataforma

El govern balear ha assegurat a l’ARA que “la protecció de la posidònia està garantida: es posaran boies ecològiques i es complirà tot allò que ha determinat la comissió de Medi Ambient respecte dels nous pantalans”. Ara bé, la reforma també ha deixat sense amarrament de base una trentena de residents, que després de molts anys de cop no tenen on posar la barca. Els afectats han constituït la plataforma Justícia Portuària, que aplega més d’un centenar de veïns, però les seves reclamacions encara no han estat ateses per l’administració.

Ara com ara, 571 propietaris s’han interessat pels 51 nous amarraments de base que Ports ha tret a concurs, fet que suposa que només un de cada onze sol·licitants tindrà on deixar la barca. Maria Camps, portaveu del col·lectiu, espera expectant la imminent adjudicació per veure si s’han tingut en compte els criteris de viure o tenir la barca tot l’any a Fornells. “Si no ens donen resposta, haurem de mantenir viva la reivindicació”, diu. De fet, el pes dels amarraments de trànsit és tan gran al port en comparació amb el residencial que la mateixa Maria Camps ja dona per descomptat que mai no tindrà un atracament de base: “L’únic a què veritablement podem aspirar és a tenir-lo de trànsit”, lamenta.

De moment, Ports ja anuncia que la majoria dels futurs amarraments seran per a petites embarcacions i que posposa la nova reestructuració fins a l’any que ve. L’administració al·lega que no hi ha hagut temps de tramitar la construcció dels cinc pantalans previstos i que, per tant, aquest estiu no hi haurà canvis. Ara bé, el coordinador de Política Territorial de l’entitat ecologista GOB, Miquel Camps, no les té totes. Diu que els precedents a Menorca són d’una creixent privatització i pujada de preu dels amarraments, amb l’única excepció de les tarifes socials que l’Autoritat Portuària ha creat a Maó. Així i tot, confia que el govern compleixi el seu compromís, també pel que fa a la vigilància ambiental del projecte. “Almenys saber que hi estem a sobre ens permet donar-los un toc d’avís”, assegura.

Els ecologistes creuen que ja hi ha prou amarraments a Menorca i que no s’ha d’incrementar més l’oferta nàutica. El 2010 es van detectar en ple estiu fins a 4.939 embarcacions fent voltes alhora per tot el litoral de Menorca. Ja són més que els 4.099 punts d’amarrament reconeguts per Ports i que els 3.191 ancoratges simultanis que l’illa pot arribar a acollir.