Una nova eina per dissenyar medicaments

BarcelonaLa creació de nous medicaments és un procés complex que consisteix a confegir molècules grosses a partir de molècules més petites fins a trobar la que produeix els efectes desitjats. Investigadors de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) han desenvolupat un mètode que permet construir molècules grosses de manera més ràpida i controlada, cosa que pot tenir un impacte substancial en el disseny i desenvolupament de nous fàrmacs. El resultat, publicat a la revista 'Nature' aquest dimecres, s'ha inspirat en una de les primeres molècules que es van descobrir a l'espai interestel·lar, els anomenats carbins.

El carboni, un element fonamental per a la vida, té la propietat que es pot enllaçar amb quatre àtoms alhora per formar molècules. Aquest és el cas del metà —un àtom de carboni i quatre d'hidrogen—, el component principal del gas natural. Quan un àtom de carboni perd algun dels enllaços, es converteix en un compost que s'adhereix amb molta facilitat a altres substàncies, justament per recuperar l'estabilitat que li confereixen els quatre enllaços ocupats. Els carbins, formats per un àtom de carboni i un d'hidrogen i detectats als anys 30 a l'espai, estan considerats un dels ingredients fonamentals de la vida. La manca d'enllaços fa que reaccionin de seguida amb altres molècules per formar-ne de més complexes. A partir d'aquesta idea, els investigadors han desenvolupat un procés que permet generar al laboratori uns compostos equivalents als carbins, però que són més estables i es poden utilitzar de manera més controlada per construir noves molècules.

Nous medicaments

"Quan es dissenya un medicament, es parteix de compostos simples i s'arriba a compostos més complexos, però el resultat d'aquest nou mètode permet partir de compostos complexos per construir-ne d'encara més complexos", explica Marcos García Suero, l'investigador de l'ICIQ que ha encapçalat l'estudi. A aquest químic asturià li agrada veure els carbins com una nova eina per millorar una recepta. "És molt difícil afegir ceba a una truita que ja està feta —explica a tall d'exemple—, perquè caldria començar la recepta de cap i de nou". Si s'entén el procés de disseny d'un fàrmac com una recepta, la troballa permetria "afegir la ceba un cop acabada la truita" i que quedés ben integrada en el resultat final. Així, es podrien obtenir amb més facilitat nous principis actius a partir de compostos ja existents.

L'estudi recull també alguns assajos que certifiquen l'efectivitat del procés: s'ha aconseguit modificar amb èxit principis actius com l'ibuprofèn (antiinflamatori), la duloxetina (antidepressiu) i el taxol (antitumoral). Tant la reacció química com els reactius utilitzats ja estan protegits per una patent.