IMMIGRACIÓ

Les noves mesures de rescat marítim posen en risc més vides

El nou model imposat pel PSOE restringeix les sortides de salvament

A dos quarts de dotze del matí, els missatges de ràdio avisen de 130 persones en pasteres al mar d’Alborán. Fa poc més d’un any, les embarcacions de Salvament Marítim s’haurien activat ràpidament per rescatar-les. Ara, però, amb les normes del comandament únic imposat pel govern del PSOE, és la torre de control qui dona, o no, el permís per sortir. “Totes les decisions operatives que s’estan prenent parteixen de la Guàrdia Civil, no hi ha res que faci Salvament Marítim que no surti del comandament únic”, denuncia Ismael Furió, de la CGT -sindicat majoritari a Salvament Marítim-. Oriol Estrada, vallesà resident a Almeria i també representant sindical, ho confirma: “Com que es tracta d’immigració irregular, se n’ha de fer càrrec el cos militar, segons ells”. “No volem més diners ni més vacances, només necessitem més personal. Necessitem més mans per poder treballar millor”, assegura Furió. A més, des del sindicat demanen que s’aturi el control polític, que, segons asseguren, afegeix traves a la coordinació logística i posa en perill les persones que emigren i intenten arribar a Espanya per mar.

Cada minut compta al mar d’Alborán, on la travessia és més llarga que fins a les Canàries. La restricció de sortides de les embarcacions de Salvament Marítim pot fer que el rescat arribi massa tard, i això provoqui la fatal pèrdua de vides humanes. Segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (1982), els estats i els capitans d’embarcacions estan obligats a prestar auxili a tothom que estigui en perill de desaparèixer al mar. A més, s’exigeix que el rescat es dugui a terme el més ràpid possible, tan bon punt se sàpiga que algú està en perill al mar. Aquesta convenció ratifica el Conveni Internacional per la Seguretat de la Vida Humana al Mar, del 1974, que ja establia el mateix. Una altra conseqüència d’aquest canvi pot ser que els migrants busquin altres rutes on encara no s’aplica el comandament únic. “Si es tanca la ruta entre el Marroc i Espanya i es reobre la de les Canàries, es triplicarà el nombre de morts. Allò és un oceà, hi ha onades de set metres”, diu un mariner.

Per què de sobte arriben tants migrants?

El ministeri de l’Interior destaca que el nou dispositiu té com a principal funció dirigir el nou Centre de Coordinació, que està format per les forces armades, Frontex, el CNI, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, Salvament Marítim (Sasemar) i la Creu Roja, entre altres cossos i organismes. En relació al canvi de decisions, “les directrius del comandament únic responen a les necessitats operatives de cada moment”, afirma el ministeri, que no fa cap esment de l’alentiment de les sortides per fer rescats. Salvament Marítim, per la seva banda, celebra que una única figura coordini tots els agents implicats.

També s’ha prohibit que el capità de l’embarcació triï el port de desembarcament, decisió que fins ara el capità prenia en funció de la meteorologia o la proximitat. Des de fa uns mesos, només es poden desembarcar migrants als ports d’Almeria, Motril, Màlaga i Algesires, cosa que allarga la travessia, sobretot en el cas dels rescats que es fan a l’oest de l’estret de Gibraltar. En aquests casos, les persones rescatades eren desembarcades abans al port de Tarifa, però ara cal traslladar-les fins a Algesires. Tant el ministeri de l’Interior com Sasemar defensen la decisió per la necessitat de tenir prou efectius a port per gestionar les arribades: funcionaris d’immigració, Creu Roja i espais habilitats.

Silenci sobre les arribades

La nova estratègia política a la frontera sud situa els migrants en un estament diferent de qualsevol altra persona que demani socors al mar, com confirma el ministeri de l’Interior, puntualitzant que el nou cos només afecta la “immigració irregular”. A més, la direcció de Salvament Marítim ha prohibit als treballadors de flota i torre parlar amb la premsa sobre qualsevol assumpte relacionat amb l’arribada de migrants, tal com denuncien els mariners, malgrat que l’empresa argumenta que sempre hi ha hagut una derivació de les peticions al gabinet de comunicació. Pel que fa a les xarxes socials, Sasemar ha deixat de difondre informació sobre rescats. “Aquesta mesura, més enllà de la premsa, afecta les famílies de les persones que han pujat a la barca. Ara no tenen cap manera de saber si els seus familiars han arribat vius o no, això també era un servei públic”, denuncia Furió.

Actualment s’ha inclòs Frontex (l’agència de seguretat fronterera de la UE) com a nou agent de rastreig al mar. “No és el mateix un vaixell de rescat que un vaixell militar armat, és perillós”, critica Estrada. Encara hi ha dubtes, però, de les intencions del govern central. “Si Borrell, Marlaska o Ábalos volen signar un paper dient que no podem recollir persones en aigües marroquines, que ho facin, també amb les seves conseqüències, que mori gent a l’aigua. Que signin un paper i n’enviïn una còpia a cada llanxa”, diu Furió.

La situació s’agreuja amb l’augment de morts a la frontera sud, on l’any 2018 van perdre la vida o desaparèixer 1.064 persones, una xifra que quadruplica la del 2017, segons l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia. El govern del PSOE va defensar la imposició de mesures amb l’objectiu de reduir a la meitat l’arribada de persones a l’estat espanyol. El primer semestre del 2019, 13.263 migrants han aconseguit arribar-hi, un 23,3% menys que en el mateix període del 2018. Tot i això, treballadors de Salvament Marítim i activistes pels drets humans es pregunten quin preu s’ha de pagar per aquest descens d’entrades si la conseqüència és augmentar el nombre de morts al Mediterrani.

Sense concertines abans que s’acabi l’any

El ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, va confirmar ahir que les afilades concertines que hi ha sobre les tanques que separen la frontera entre l’estat espanyol i el Marroc a Ceuta i Melilla es començaran a retirar abans que s’acabi l’any. El ministre ho va confirmar en una entrevista a Telecinco després que ho publiqués El País. L’objectiu, segons Marlaska, és aconseguir “una frontera on la humanitat i la seguretat no estiguin dissociades”. Les entitats internacionals dels drets humans han criticat molt aquest sistema.