Societat 13/05/2019

Una de cada tres operacions ja es fa a la sanitat privada

Les asseguradores ingressen un 10% més per les quotes dels clients, que ja superen els 2,5 milions

Natàlia Vila
3 min
Una de cada tres operacions ja es fa a la sanitat privada

BarcelonaGairebé una de cada tres intervencions quirúrgiques a Catalunya ja es fan en una clínica privada. El 22% dels malalts també trien la privada quan han d’anar a urgències i pràcticament un 20% del total de consultes mèdiques van passar pel sistema sanitari de pagament en lloc del públic. Aquestes són només algunes de les moltes dades que la patronal de la sanitat privada va utilitzar ahir per posar en relleu la seva situació tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat.

“L’últim any, el nombre d’assegurats ha crescut a totes les comunitats autònomes”, va subratllar el director general de l’Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS), el doctor Manuel Vilches, durant la presentació de l’informe anual del sector, i fa afegir: “El nostre temps d’espera entre que es fa el triatge fins que es dona assistència és de només 23 minuts de mitjana a tot l’Estat: d’això se’n diu accessibilitat”.

Més de la meitat de llits són privats

Catalunya és, segons els autors de l’informe, un bon exemple d’aquest creixement de la sanitat privada. Actualment el 56% dels llits disponibles -més de 19.000 en total- són de titularitat privada, com també ho són el 70% dels hospitals, mentre que un 21% dels centres tenen establerts concerts amb la sanitat pública. A més, un de cada tres catalans tenia contractada una assegurança privada el 2018, segons les dades d’ICEA, el servei d’estadística del sector de les assegurances. La xifra va créixer un 4% en un any i ja és de 2,5 milions de ciutadans. D’aquests assegurats, més d’1,9 milions viuen a l’àrea de Barcelona.

El sector subratlla que el nombre de clients de la sanitat privada a Catalunya no ha parat de créixer des del 2013 (vegeu el gràfic). L’evolució també s’ha traduït en un augment dels ingressos per primes, és a dir, les quotes que paguen els clients a les seves asseguradores (el negoci més pur del sector, sense tenir en compte els concerts públics). El 2018 van arribar als 1.877 milions d’euros, un 10,6% més que l’any anterior.

Amb tot, ahir el sector va sentir-se amb forces per reivindicar-se. “Les xifres són una mostra més que significativa de la realitat d’un entorn privat que ajuda a alleugerir les llistes d’espera del sistema públic i que contribueix a la solvència imprescindible donades les creixents necessitats financeres”, va argumentar el secretari general de la fundació IDIS, Adolfo Fernández-Valmayor.

És més, els membres de la fundació també es van atrevir a qüestionar els partits que plantegen el que segons ells és “una regressió” de l’actual sistema i que aposten perquè la sanitat pública recuperi el terreny perdut durant la crisi. Per això van reclamar un “impuls de les formes i models de col·laboració ja establerts” i també “noves fórmules” com la interoperabilitat, la història clínica digital compartida, la recepta privada electrònica o la medicina no presencial interdisciplinària.

Convivència amb el sector públic

Qui es reparteix a Espanya aquest pastís cada vegada més gran? Doncs bàsicament ben poques empreses: SegurCaixa Adeslas, Sanitas i Asisa s’enduen bona part del negoci, amb més de 5.000 milions d’euros en primes conjuntament durant el 2018. El quart i el cinquè llocs -tot i que a molta distància- l’ocupen DKV Seguros i Mapfre, amb una mica més de 500 milions anuals en primes cadascuna. “A la fundació cada vegada som menys, perquè tenim el costum de comprar-nos entre nosaltres”, va dir Vilches per treure ferro a la creixent concentració del sector en poques mans. En canvi, aquesta realitat sí que preocupa el Col·legi de Metges de Barcelona. El seu president, Jaume Padrós, reconeix la qualitat del sector privat “i que hi ha molts metges que treballen als dos llocs”, però també llança un avís: “La crisi ha desdibuixat les regles del joc en el sector privat”.

“La precarietat és una amenaça seriosa: hi ha metges a la privada que no cobren ni 10 euros l’hora”, assegura Padrós, que reclama a l’administració “que també reguli aquestes empreses”. “La guerra de preus entre companyies ha rebentat les tarifes i així és impossible seguir oferint la mateixa qualitat que abans”, adverteix Padrós. “A més, el ciutadà queda desprotegit perquè l’elecció del professional està condicionada per la companyia i per la lletra petita”, afegeix. Tot plegat mentre l’administració, diu, “s’ho mira de lluny, incomprensiblement”.

El Col·legi de Metges no veu malament les col·laboracions público-privades: són, segons el seu president, un model tradicionalment molt implantat a Catalunya. Ara bé, davant les noves formes de col·laboració que demana el sector privat, aquesta institució destaca que, perquè funcionin d’una manera èticament impecable, “és fonamental que les portes d’entrada estiguin perfectament separades” per evitar que la convergència dels dos models es converteixi en una trampa o, per contra, una porta del darrere per saltar-se les llistes d’espera.

stats