Persuadits per la filosofia

BarcelonaSer amics de la saviesa. Aquest és el significat etimològic de la paraula filosofia. És una definició escaient si es té en compte que, tal com passa amb l’amistat, els estudiants d’aquest grau no tenen gaire clar si van ser ells els que van triar fer filosofia o a la inversa. En el que no hi ha discussió és que cada cop són menys els alumnes que opten per endinsar-se en l’estudi dels pensaments. Catalunya té quatre universitats que imparteixen aquest grau: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Ramon Llull (URL). El curs 2009-2010 tenien 1.399 alumnes, mentre que el curs 2012-2013 -les últimes dades oficials de la secretaria d’Universitats i Recerca- només n’eren 1.235, un 18% menys. Les facultats de filosofia de la URL i de la UB són les que han perdut més estudiants, amb un 17% i 13,5%, respectivament.

Tot i aquest descens, però, la filosofia ha aconseguit persuadir tant alumnes joves com d’altres que no ho són tant. Són estudiants que aposten pel coneixement i volen trencar el predomini dels sabers qualificats com a pràctics, enfocats bàsicament al món laboral. Tres estudiants que estan fent el primer curs a la UB expliquen a l’ARA per què han optat per endinsar-se en la filosofia.

JOAN VINYETA

“Fa 50 anys que volia estudiar la carrera”

Jubilar-se ha permès al Joan treure’s una espineta que ha tingut clavada durant 50 anys. Als 17 anys va dir al seu entorn que volia estudiar filosofia. “La idea no els va agradar perquè deien que no portava enlloc”, recorda. La pressió familiar el va vèncer i, al final, va optar per una carrera amb una bona sortida laboral: medicina. Ha treballat durant més de quatre dècades en la indústria farmacèutica. “No me’n penedeixo -assegura-. Ara bé, tenia molt clar que quan em jubilés [cosa que va passar fa un any] en lloc d’estar-me a casa compliria el meu somni”, afegeix amb convenciment.

El setembre passat va començar el grau. “L’únic que busco és adquirir coneixements”, matisa. Tot i que la majoria d’estudiants de la seva edat opten per fer la carrera com a oients -formen part del grup conegut com la universitat de l’experiència-, el Joan ha decidit estudiar-la com qualsevol noi de vint anys. “Volia relacionar-me amb la gent més jove perquè és més divertit. Sóc l’avi de la classe”, diu mentre se li escapa un somriure sorneguer. Com que vol gaudir del que ha batejat com el seu “projecte”, ha optat per fer-lo en vuit anys en lloc de quatre. “M’ho estic passant bé. La filosofia t’ensenya a qüestionar-ho tot, a no donar-ho per bo”, indica. De moment, ha aprovat amb una mitjana de 7 les assignatures del primer quadrimestre, una nota que ha millorat en els exàmens que ha fet durant la segona part del curs.

Diu que l’únic canvi que hi ha entre la manera d’estudiar d’ara i la de fa 50 anys és la introducció de les noves tecnologies a l’aula. “Quan vaig estudiar medicina, el primer que vaig fer és localitzar l’estudiant que agafava els apunts de manera taquigràfica perquè me’ls pogués passar”, explica. Cinquanta anys més tard ha repetit la tàctica, però els apunts ara els rep a través del correu electrònic.

El Joan sempre ha sigut un home inquiet a nivell intel·lectual. Durant la seva carrera professional s’ha format de manera autodidacta gràcies a la lectura. “La filosofia dóna agilitat mental per tenir una bona base per aprendre. S’ha de complementar, però, amb una carrera més enfocada a trobar feina”, apunta. Aquesta afirmació contradiu els seus professors, que asseguren que la filosofia i les matemàtiques són dues de les carreres amb més sortides laborals.

MIQUEL OLIVA

“T’ajuda a decidir què vols a la vida”

El Miquel va obtenir un 7,3 en la nota global de selectivitat i batxillerat. L’oferta de graus que podia escollir era àmplia. Els seus dubtes, però, es van centrar entre història o filosofia. La segona la va descobrir a batxillerat. “Em va captivar, no sé descriure ben bé per què, i al final la vaig escollir”, confessa. El Miquel manté que cada estudiant entén la filosofia d’una manera diferent, però que hi ha un denominador comú: et fa créixer com a persona. “T’ajuda a decidir què vols fer a la vida a nivell personal i laboral”, deixa clar.

És crític amb algunes matèries, però de moment els estudis compleixen les seves expectatives. “Més de la meitat de les assignatures se centren en la història del pensament i jo prefereixo la filosofia aplicada”, concreta. Diu que per treure profit de la carrera és bàsic implicar-s’hi al màxim. “S’ha de ser autodidacte. Els professors actuen com a guia”, indica. Tot i que només fa uns mesos que ha començat el grau, assegura que ja li ha fet replantejar-se diversos aspectes de la seva vida. “M’ha desmuntat molts prejudicis socials. M’ha donat humilitat, em fa reflexionar i entendre conceptes, però, sobretot, pensar en com passen les coses i no donar-les per vàlides automàticament”, detalla.

Coincideix amb el Joan que per garantir-se un futur laboral cal estudiar una segona carrera. De fet, és l’objectiu que s’ha fixat a partir del curs que ve. “La filosofia està relacionada amb el coneixement. Per tant, la compaginaré amb un grau de ciències”, argumenta. De moment, com a bon filòsof dubta entre quatre carreres: biologia, matemàtiques, física o química. “Si no tinc la nota de tall suficient, repetiré la selectivitat per pujar nota”, matisa. El que sí que té clar és el seu objectiu final: m’agradaria treballar en l’àmbit de la investigació o de l’ètica aplicada.

ANNAÏS RENTÉ

“Els prejudicis em van fer decantar per un altre grau”

Fa un any l’Annaïs va decidir tornar a Barcelona amb l’objectiu d’estudiar alguna cosa. Els tres últims anys els havia passat a Holanda. Va anar a fer-hi un Erasmus durant l’últim curs de comunicació audiovisual i s’hi va quedar perquè hi va conèixer un noi. Allà, tot i que va intentar buscar feina del que havia estudiat, va acabar treballant en un establiment de sushi per emportar. Un cop a Barcelona, la idea inicial era estudiar un màster de la branca de psicologia, però no va obtenir plaça. “Va ser un xoc, però de sobte vaig veure clar que la sortida era filosofia”, assegura. De fet, tal com li va passar al Joan, durant l’elecció de la primera carrera ja s’havia plantejat estudiar-la. “M’angoixava el fet que no tingués sortida laboral. La por i els prejudicis em van fer decantar per comunicació audiovisual”, reconeix.

Veure que en tots els aspectes de la vida hi ha diferents punts de vista és la principal lliçó que ha après durant el primer curs del grau. Per a l’Annaïs, que compagina els seus estudis amb la feina en un sex shop, la clau de la carrera no és aprendre els pensaments dels grans filòsofs, sinó aconseguir reflexionar sobre aspectes que havia normalitzat en el seu dia a dia. “La comunicació audiovisual em va deixar amb l’estómac mig ple; la filosofia m’omple del tot”, deixa clar. A diferència dels seus companys, l’Annaïs discrepa que s’hagi de completar el grau de filosofia amb una segona carrera per trobar feina. De fet, per primer cop té clar cap a on vol encarar el seu futur professional: “Vull ser professora, intentar transmetre la meva il·lusió per la filosofia als altres”, concreta. El seu dubte, ara, és si especialitzar-se en ESO i batxillerat o fer un pas més i intentar fer un doctorat per poder impartir classes a la universitat. “Ho he de rumiar”, diu.