Plataforma per la Llengua porta a Europa la vulneració de drets a Espanya

L'entitat denuncia que el govern espanyol fa tres anys que no passa comptes dels seus compromisos amb el català

Espanya no fa gestos per revertir l'incompliment dels compromisos adquirits a Europa pel que fa al tractament de les llengües cooficials com el català a l'Estat. La preeminència del castellà a la justícia, el no funcionament dels acords de reciprocitat pel que fa a emissions audiovisuals entre territoris dins d'Espanya o la no obligatorietat que els funcionaris que treballen a l'administració de l'Estat a Catalunya coneguin el català són la prova que encara hi ha molts deures per fer, segons ha denunciat la Plataforma per la Llengua al Consell d'Europa.

L'entitat és aquests dies al Parlament d'Estrasburg i ha traslladat al cap del secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, Sixto Molina, un informe amb les "mancances i incompliments a Espanya". Fa 3 anys que el govern espanyol hauria d'haver presentat l'última avaluació explicant els avenços fets en aquesta matèria, però el document no arriba, ha lamentat el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

Les dades que ha presentat a Molina l'ONG, que s'encarrega de la promoció i la defensa dels drets dels catalanoparlants, també recullen que el català només és present de manera correcta en un 1,6% de les pàgines web d'administracions públiques espanyoles, en més d'un 60% dels casos no hi apareix i en una de cada tres hi apareix només parcialment. "En l'1,6% de pàgines on el català és correctament representat es tracta d'administracions on la Generalitat o bé la Universitat de Barcelona estan involucrades", ha subratllat Escuder.

Plataforma per la Llengua també ha desplegat al Parlament d'Estrasburg una bateria de reunions amb eurodiputats belgues, irlandesos i gal·lesos per demanar-los complicitats a Europa. En el redactat de qualsevol llei, ja sigui de transports, de seguretat o consum, els han insistit perquè vetllin des dels seus grups per evitar expressions com "llengües oficials de la UE" i, en canvi, promoguin un redactat alternatiu com "llengües oficials de l'estat on entra en vigor la norma". D'aquesta manera, segons Escuder, es posa més difícil a Espanya escapolir-se de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants un cop la llei es trasllada a la legislació europea.

Més continguts de