BARCELONA

Sota l’ombra del castell de Montjuïc

El Poble-sec commemora els 150 anys de l’ordenança militar que va fer possible el barri

La relació que mantenen avui els veïns del Poble-sec amb el castell de Montjuïc no és ni estreta ni identitària, però la fortalesa militar sí que és determinant a l’hora d’explicar l’origen del barri que, enclavat a la falda de la muntanya, aquest 2019 commemora el seu 150è aniversari. Aquesta part de la ciutat no ha tingut mai una història com a vila independent de Barcelona, com passa en zones annexionades com Gràcia o Sant Andreu, però no va començar a ordenar-se fins entrada la segona meitat del XIX. La proximitat de la zona al castell va fer que es prohibís aixecar blocs de pisos en aquests terrenys, que també quedaven a prop de la muralla medieval i que es consideraven zona conflictiva. Ningú no podia aixecar edificis de certa alçada a poca distància de la fortalesa, i per això s’establien tres zones amb més o menys restricció en funció dels metres que les separaven del castell.

El que se celebra aquest any, amb una programació específica que ahir va disparar el tret de sortida, és la publicació de l’ordenança militar que el 28 de juny del 1869 va aixecar la limitació de construir cases de més de cinc metres d’alçada a la franja de terreny que actualment queda compresa entre el Paral·lel i el passeig de Montjuïc. És a dir, l’embrió del que és el Poble-sec. El primer bloc de pisos del barri, situat al número 58 del carrer Salvà, data de poc després d’aquell canvi normatiu. Fins llavors a la zona hi havia hagut sobretot cultius i algunes cases petites de menestrals i obrers. De fet, els noms d’alguns carrers encara recorden els propietaris de les terres per on passaven, com apunta el president del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (Cerhisec), l’historiador Josep Guzman. És el cas de Vila i Vilà, que homenatja dues famílies de propietaris, o de Vallhonrat i Grases, per exemple. I algú especula, també, que el carrer que va acabar recordant la figura del navegant Juan Sebastián Elkano podria tenir l’origen en un propietari de terres que es digués Cano de cognom.

El barri del Poble-sec, encara sense aquesta categorització, agruparia les zones de les hortes de Sant Bertran, Santa Madrona i la França Xica, que anteriorment, tal com recorda Guzman sobre un mapa del 1885, travessava la plaça Espanya i arribava fins a l’actual barri de la Font de la Guatlla, però que va quedar limitat de mida amb l’obertura del recinte firal que es va fer per a l’Exposició del 29. Aquest canvi explica anècdotes com que al carrer Tamarit, que actualment travessa el Paral·lel i connecta Sant Antoni i el Poble-sec, la numeració comenci al número 70 i li falti el primer tram.

La Coordinadora d’Entitats del barri i el Cerhisec impulsen ara conjuntament un seguit d’actes per celebrar el 150è aniversari. Ho fan amb un logotip que reprodueix la muntanya de Montjuïc amb el castell i encara sense alguns dels símbols que la caracteritzen, com la Torre Calatrava.

El debat del nom

Consensuat l’origen històric del barri, un element que continua generant controvèrsia és la història del seu nom. Per què Poble-sec? Segons Guzman, l’explicació més plausible -entre les moltes que s’han defensat-és que fos una queixa dels camperols de la zona, acostumats a treballar en una terra molt humida, quan l’arribada de les indústries tèxtils va fer que l’aigua comencés a escassejar.