Habitatge
Societat 13/09/2021

La pobresa es cola a les comunitats de veïns

L'alcalde d'Olesa de Montserrat reclama més inversió pública en barris on els residents no poden fer front a les millores dels blocs

5 min
Una veïna baixa les escales del seu bloc després de veure l'estat en què va quedar l'incendi de dissabte a Olesa de Montserrat

Olesa de MontserratÉs dia d’obrir la porta als perits i encreuar els dits perquè les flames passin de llarg. I sobretot confiar que les assegurances es facin càrrec de tots els desperfectes. Als veïns del número 22 del carrer Jaume Duran Duran, al barri de Sant Bernat d’Olesa de Montserrat, encara els tremolen les cames al recordar l’incendi que dissabte a la nit es va originar en un pis de la primera planta, on residia l’única víctima mortal del sinistre, i es va escampar per tot l’edifici per la façana i el forat de l’escala. Hi ha 18 ferits, tres dels quals ingressats en estat greu, i les vint famílies de veïns encara no saben quan podran tornar-hi, però calculen que en tenen per uns quants dies perquè no hi ha electricitat en tot el bloc i alguns habitatges estan molt malmesos, ja sigui per les flames i el fum negre o per l’aigua de l’extinció que va traspassar terres i sostres i ha fet malbé mobles, sostres i parquets. 

“El meu sofà ha quedat totalment rebentat, suposo que de l’escalfor, però, vaja, l’important és que estic bé”, comenta una jove. Carme Rodríguez, en el mateix replà de l’inici del foc, entra a casa seva per segon cop per buscar una mica més de roba i constata que podria haver estat pitjor. “Tot el menjar que tenia s’ha fet malbé, però fins que demà no vinguin els de l’assegurança el deixaré a la nevera perquè ho vegin”, explica. També ha tingut “sort” la Luisa, que calcula que haurà de pintar les parets i prou. L’ensurt se’l va endur la nit del foc, quan estava sopant fora de casa i una amiga la va alertar. A dins del pis es va quedar atrapat fins que el van treure els bombers el seu fill sord de 31 anys. “Veure’l a través de la finestra va ser horrible”, recorda.

Barris de la vella Adigsa

El de Sant Bernat d’Olesa és un dels 53 barris de protecció oficial alçats durant el franquisme i que fins que es van traspassar als veïns gestionava l’antiga Adigsa, la predecessora de l’Agència de l’Habitatge, però la Generalitat té identificades 236 zones vulnerables. Són barris on es va instal·lar majoritàriament l’onada de migració espanyola i dels quals els veïns han marxat buscant pisos més grans i més serveis a mesura que han prosperat econòmicament. També es dona el cas de veïns que han mort i els pisos han quedat buits o han canviat de propietari. En el canvi han arribat la nova immigració, treballadors amb sous escarransits, famílies vulnerables i gent que per necessitat ha ocupat els pisos buits de bancs o fons voltors “que no saben ni que els tenen”, assenyala l’alcalde de la localitat, Miquel Riera, que des del primer moment ha alçat la veu per reclamar un cop més "un pla d'actuació" per a aquests barris. "Els ajuntaments no podem fer-ho tots sols, sinó que ens cal el suport d'entitats supramunicipals, de la Generalitat", afirma Riera, que apunta que una bona solució seria recuperar "l'esperit de la llei de barris", que fa 15 anys ha invertit més de 1.100 milions d'euros en zones desfavorides.

Si la mort de Rosa Pitarch el 14 de novembre del 2016 a Reus va posar al descobert la vulnerabilitat de milers de ciutadans que no poden fer front a la despesa d'electricitat i de gas, la mort de la Maria, de 71 anys, a Olesa de Montserrat ha de servir per conèixer les deficiències estructurals d'edificis construïts fa més de mig segle que "no compleixen els estàndards actuals", afirma l'alcalde, que ha presidit el minut de silenci en solidaritat amb les víctimes.

És el que s'anomena vulnerabilitat urbana, una altra manera de definir l'augment de les desigualtats socials i de la pobresa, concentrada en barris i zones amb un teixit veïnal amb altes taxes d'atur, precarietat laboral i baixes pensions. A l'edifici afectat a Sant Bernat hi conviuen els veïns de tota la vida amb d'altres arribats en els últims anys i, segons expliquen alguns residents, es fa difícil, per exemple, convocar una reunió de la comunitat per exposar problemes o plantejar millores. "Som veïns de tot tipus, la majoria treballadors, però sí que calen inversions que no es fan", lamenta la Luisa, una veïna.

L'alcalde afegeix que sovint són comunitats que necessiten "un acompanyament" de l'administració perquè ni quan se'ls dona una subvenció o ajuda per abordar unes obres no saben com fer els tràmits i tampoc "no hi ha ningú que arrossegui els altres". A Sant Bernat, només en un edifici s'han posat d'acord per instal·lar un ascensor, mentre que a la resta no hi ha cap rampa que faciliti l'accés a les persones amb mobilitat reduïda.

Per la seva banda, en relació a aquest cas, el departament assegura que l'Ajuntament no li ha demanat cap actuació expressa en aquest barri, i defensa que anualment s'obre una convocatòria de rehabilitació i millora de les instal·lacions elèctriques per als barris “ex-Adigsa” que es cobreixen amb "fons propis de la Generalitat".  

Sense pistes

Els Bombers no han trobat, de moment, cap pista sobre l'origen del foc, i els Mossos d’Esquadra han entrat en la investigació per esclarir si l'incident té l'origen en la pobresa energètica. A peu de carrer tot són teories i hipòtesis sense cap altra base que els rumors dels veïns, encara en estat de xoc de veure i ensumar el socarrim a dins de les cases. Riera insisteix que cal esperar l’informe tècnic per evitar treure conclusions errònies de la veritable causa del foc, però sí que apunta que en barris com el de Sant Bernat “la pobresa” s’apodera de comunitats de veïns senceres i que, sense entrar en si és aquest el cas, hi ha veïns que han de punxar la llum al comptador.

Comptadors socials

A l'espera de les conclusions de la investigació, des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica apunten que al darrere de la majoria d'incendis hi ha la pobresa energètica i, per això, reclamen que sempre s'analitzi l'estat del sistema elèctric del bloc sinistrat per si la companyia distribuïdora no n'ha fet el manteniment, alhora que es pregunta per què la conselleria d'Interior encara no ha posat en marxa el protocol, com sí que ha fet l'Ajuntament de Barcelona, per detectar els casos quan els bombers van a fer inspeccions als domicilis.

En un decret qualificat d'històric entre la Generalitat i Endesa, les dues parts van acordar assumir les despeses dels 35.000 clients vulnerables que no poden pagar les factures per evitar que es quedin sense subministrament. Des del departament no han donat resposta, però, a quants comptadors socials s'han instal·lat per garantir el servei als veïns amb el padró al dia que tenen punxats la llum o el gas.

stats