Polèmica per la construcció d'un supermercat sobre el jaciment romà de Calella
La Fiscalia investiga si hi ha hagut destrucció patrimonial durant la construcció
Calella"Mínimes afectacions possibles". Aquesta és l'expressió que ha escollit el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic per justificar l'afectació de diverses restes romanes del jaciment del Mujal-Roser a Calella (Maresme), on la cadena Aldi està construint un supermercat de superfície mitjana amb la possibilitat que hi vagin habitatges a sobre. Tres paraules que la Generalitat pronuncia habitualment en aquest tipus d'intervencions arqueològiques i que la Plataforma de Dignificació de la Vil·la Romana va denunciar l'any passat al jutjat número 6 d'Arenys de Mar com a destrucció patrimonial d'un bé cultural d'interès local.
L'alcalde del municipi esgrimeix que la Generalitat ha supervisat les obres. "El departament de Patrimoni ha tutelat les obres. No s'ha fet mai cap passa que no estigui autoritzada per la Generalitat o el departament. Hem anat de bracet, perquè ells són els experts. Sempre hi ha hagut un tècnic que ha fet visites regulars al jaciment", assegura Marc Buch (PDECat), que afegeix que ha facilitat a la Fiscalia tota la documentació al respecte. Des de la Generalitat, la cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, Maria Teresa Miró Alaix, sosté que el 99% del jaciment del Roser es conserva amb l'actual projecte i que els 22 pilotatges amb els respectius encepats que sostindran el supermercat Aldi i els habitatges no són una afectació rellevant, segons va explicar en unes conferències anomenades Tribuna d'arqueologia.
En canvi, la Plataforma de Dignificació desconfia del criteri del Govern. El seu portaveu, Joan Juhé, posa com a exemple la construcció d'un mur pantalla que ha "guillotinat" quatre estances de la vila romana, on vivien els fabricants d'àmfores del centre vitivinícola romà que era Calella al segle I. "La construcció d'aquest mur es va fer sense una prospecció prèvia. Si hi arriba a haver una Venus de Milo enterrada, se la carreguen", diu Juhé. Per la seva banda, Miró Alaix va admetre en aquestes conferències que el mur pantalla era necessari per a la seguretat de la mateixa excavació i per als talussos de la carretera d'Hortsavinyà, que passa pel davant de l'Hospital Comarcal de Calella.
Un jardí o una cripta?
Aquestes restes, que formen part d'un conjunt més gran enterrat als edificis adjacents i a la part nord del solar, seran museïtzades en una cripta sota una planta d'aparcaments del supermercat. Buch explica que el referent és el Museu de Badalona i que les restes seran visitables amb una sala de treball, així com l'exposició de les àmfores i altres objectes que s'han trobat durant les excavacions al llarg dels anys. Una solució que desagrada a la Plataforma per la Dignificació, que ha apostat en tot moment per un jardí arqueològic que conservi la integritat cultural de la zona.
El 8 juliol del 2002, qui aleshores era cap de la direcció general de Patrimoni, Marc Mayer i Olivé, va resoldre convertir el jaciment en un jardí arqueològic a proposta d'un dels copropietaris del terreny, que acceptava moure la construcció a la part nord. Però l'operació no va arribar a bon port i va deixar durant anys el jaciment abandonat, fins que una empresa municipal va llogar el terreny el 2013, va colgar les restes i el va convertir en un aparcament asfaltat.
Segons el secretari de la Societat Catalana d'Arqueologia, Joan Carles Alay, el cas de Calella recorda molt el del controvertit Parc Central de Tarragona, on a finals dels 90, entre protestes, es va construir un centre comercial amb una cripta sobre d'un dels cementiris paleocristians més importants de l'imperi romà occidental. Més enllà del debat entre cripta o jardí arqueològic, si una cosa té clara Alay és que la museïtzació del jaciment del Roser ha esdevingut una realitat gràcies al moviment dels veïns organitzats.
