Societat 16/07/2020

Preocupació al món sanitari per la falta de lideratge a Salut

Metges i experts avisen que els brots s'han de controlar ràpidament per evitar el confinament

Maria Garcia
4 min
Professionals sanitaris treballant en una unitat d'UCI de l'Hospital del Mar amb pacients amb covid-19.

GironaEl cap del gabinet tècnic del departament de Salut, Josep Ramon Morera, ha presentat la seva dimissió per "motius d'índole personal", segons el departament de Salut. A principis de juliol també va deixar el seu lloc de treball el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (Aquas), César Velasco; i a finals de maig va dimitir el secretari de Salut Pública, Joan Guix. Una sèrie de canvis en l'organigrama de la conselleria que han tingut lloc en plena pandèmia i amb un augment exponencial de casos al Segrià, a l'Hospitalet i a Barcelona. Davant d'aquesta situació, segons els experts, seria més important que mai una única veu dins del Govern que expliqués clarament quines mesures s'adopten i d'acord amb quins criteris mèdics.

"La falta d'una figura que pogués liderar ha creat certes disfuncions i mancances, que, en el context d'una epidèmia, és el que menys necessites", opina el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla. "Veiem clar que no s'està controlant la situació, creixen exponencialment els contagis i no s'està fent bé el rastreig", afegeix la presidenta del Col·legi d'Infermeres de Girona, Alicia Rey. Però el físic i matemàtic Àlex Arenas va més enllà i adverteix: "Si no s'adopten les mesures necessàries, les matemàtiques no enganyen i d'aquí tres setmanes haurem de tornar a confinar Barcelona".

Un cop passat el pic de la pandèmia, la conselleria de Salut va engegar la fase de contenció, que se centra en fer moltes proves PCR per detectar els casos positius i en fer un rastreig dels contactes per evitar que el virus s'escampi lliurement pel territori. Un sistema que ha rebut els últims dies diverses crítiques perquè el nombre de rastrejadors (180) no és suficient.

Aquest matí la consellera Alba Vergés ha anunciat que s'ampliaria el nombre amb 500 treballadors més i que es reforçaria el sistema de control de l'epidèmia, uns canvis que Trilla espera que donin fruits. "Esperem que ara sí que es posin tots els mecanismes per evitar que el virus avanci. Perquè el que no pot ser és que el virus et sobrepassi perquè tenies la trinxera a mig construir o amb forats. Per això reclamàvem que es posessin tots d'acord i que es coordinessin tots els departaments".

Prealarma al sistema sanitari

I és que per a molts professionals l'actual sistema de detecció i control dels nous casos no està funcionant. "No s'han fet els deures, Salut s'hauria d'haver preparat amb proves massives i rastrejadors repartits pel territori. D'infeccions sempre en tindràs mentre el virus segueixi actiu, però si perds la cadena de contactes i passes a la transmissió comunitària, comença el creixement exponencial de casos i tornarem a posar en perill el sistema sanitari", recalca el físic i matemàtic Àlex Arenas, que creu que la conselleria ha pecat "d'una falta de prudència per no haver escoltat els experts que tocava". "I, ara, correm-hi tots".

En aquest sentit, el president de la Societat de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Siso, també considera que els brots del Segrià, l'Hospitalet i Barcelona han agafat la conselleria "desprevinguda i amb un cert grau d'improvisació i falta de planificació". De fet, el president creu que el sistema sanitari es troba en una situació de "prealarma": "Hi ha un augment exponencial de casos i no tenim tota la plantilla disponible perquè les directrius que vam rebre és que havíem de fer vacances al juliol i l'agost". Per això Siso proposa que sigui l'atenció primària l'encarregada de fer el seguiment dels contactes i que es contracti un rastrejador per a cada CAP.

Sense substitut per a Guix

Les diferents veus consultades també assenyalen que una de les principals mancances a Salut és una única veu mèdica o amb coneixements mèdics que porti la batuta de la gestió. De fet, el departament no ha pogut trobar un substitut ni per a César Velasco ni per a Joan Guix, que fa dos mesos que va dimitir. "Em consta que la conselleria ho ha proposat a diverses persones, però, per uns motius o uns altres, totes ho han rebutjat o no han arribat a cap acord", afirma Trilla, que afegeix que en aquests moments és molt complicat acceptar el càrrec: "Ha de ser una persona amb una certa experiència, que sigui bon gestor i que tingui credibilitat. I ara és un moment molt complex per posar-se al capdavant de Salut Pública, perquè també suposa molta pressió". Ara bé, el cap d'epidemiologia fa ressaltar que és una figura importantíssima i fa un paral·lelisme: "És com si tothom estigués donant ordres quan s'està abandonant el vaixell. Doncs no, que les doni només el capità i la resta ja veurem quin bot ens toca".

Siso apunta que el departament ha intentat pal·liar la falta d'un director de Salut Pública amb dues figures: el subdirector de l'Agència de Salut Pública, Xavier Llebaria, i el cap de la unitat per abordar el covid-19, Jacobo Mendioroz, que va ser nomenat a principis d'aquest mes. "Ells estan d'alguna manera com a coordinadors, que fins ara no n'hi havia. Però Velasco i Guix ocupaven dues posicions rellevants i no és bo que les tinguem vacants, això s'hauria d'haver previst". "És com si portéssim dos mesos de partit sense entrenador dirigint", remata Arenas.

stats