CIUTATS

“Els preus al teu barri no s’han disparat per culpa dels ‘hipsters’”

El documental ‘Push’ mostra els efectes de l’expansió dels fons voltors al món

“¿Sabeu quin és el primer senyal que indica que haureu de marxar del vostre barri? Quan comencin a aparèixer botigues de roba vintage ”. Amb aquestes paraules, dites pel propietari d’un bar de Toronto, al Canadà, comença Push, un documental del director suec Fredrik Gertten que vol evidenciar que el model de negoci especulatiu dels anomenats fons voltor està canviant les ciutats d’arreu del planeta forçant l’expulsió dels seus veïns, incapaços d’assumir uns preus cada vegada més inflats. Malgrat haver triat aquesta frase de presentació, Gertten rebutja l’anàlisi “pobra i equivocada” que tots els problemes de les ciutats es redueixen a la gentrificació, un concepte a l’alça que es refereix a la transformació i revalorització d’àrees urbanes que acaba provocant el desallotjament dels seus habitants.

“Oblida’t de la gentrificació, no va per aquí. No és culpa del hipster de la cantonada, que els preus del teu barri s’hagin disparat”, assegura Gertten en una entrevista a l’ARA. Segons ell, aquesta manera de veure-ho crea divisió a la societat, mentre que el que necessiten les ciutats és que tots els que en formen part s’uneixin, també “el que té la cafeteria moderna, el bar de vins, l’estudi de ioga i el propietari de cases local”.

A Push, que s’estrena el 3 d’octubre a Barcelona -dins de la iniciativa 'El documental del mes' del festival de cinema documental DocsBarcelona- i es projectarà a més de 50 sales de l’Estat, Gertten investiga les causes de la crisi de l’habitatge seguint els passos de la relatora especial en habitatge de l’ONU, Leilani Farha, que fa la volta al món per mostrar aquesta cara fosca de la globalització. De Toronto a Seül, passant per Nova York, Londres, Valparaíso, Barcelona, Berlín i Milà: a tot arreu hi troba el mateix problema. I un nom propi: Blackstone, el fons de capital d’inversió que s’ha convertit en el principal propietari i gestor d’actius immobiliaris arreu del món.

“Jo ho anomeno el model Blackstone, perquè no són els únics”, afirma Gertten, que es refereix a aquestes grans corporacions com a “monstres sense cara”. “El propietari de casa teva entra i surt sense tenir ni idea de qui ets tu, la teva ciutat o el teu país. Compra i ven buscant creixement, res més. Són màquines sense moral”, lamenta el director, que explica que els fons fan fora els veïns -sovint amb tècniques d’assetjament immobiliari- per poder renovar i revaloritzar l’immoble, amb lloguers que arriben a ser fins a un 70% més cars.

“Les companyies com Blackstone, o qualsevol de les grans corporacions financeres, van ser els grans guanyadors de la crisi”, explica l’economista i premi Nobel Joseph Stiglitz al documental, on assegura que el govern dels Estats Units, en lloc d’ajudar els ciutadans, va posicionar-se al costat dels bancs. “Van impulsar els desnonaments per sanejar els llibres de comptes, van donar diners als fons de protecció i a les empreses de capital privat, que després van comprar els actius problemàtics per aconseguir diners. La crisi del 2008, doncs, ha tingut un paper molt important en l’augment de la desigualtat”, resumeix.

Barcelona centra les mirades

El documental també assenyala directament els fons de pensions, grans aportadors de capital a empreses com Blackstone. “El 50% de tot el diner que circula a les borses mundials prové de fons de pensions, la majoria sota algun tipus de control d’institucions democràtiques. És evident que aquest mar de diners podria contribuir a fer un món més bonic”, critica Gertten, que, malgrat tot, es mostra optimista. “Especialment en el punt dels fons de pensions, hi ha molta esperança”, diu, i recorda que n’hi ha, com el del govern de Noruega -un dels més grans del món gràcies al petroli-, que han retirat les inversions en activitats que afecten el medi ambient, com el fracking, per apostar per energies verdes.

“El fons de pensions noruec té molts diners a Blackstone. Això vol dir que seria possible canviar-ho”, afirma, i considera que el documental “pot ser una arma en aquesta lluita”. “Jo explico el que està passant, ara és feina dels polítics arreglar-ho”, subratlla, i assegura que Barcelona és al centre de totes les mirades com una ciutat que està intentant canviar aquesta realitat. “Almenys a Barcelona hi ha un lideratge amb l’ambició de fer-hi alguna cosa, i es veu l’habitatge com un dret humà. En això Barcelona és un referent”, conclou.

Més continguts de