Drets de les dones
Societat 02/02/2021

La informació que reben les dones que volen avortar: poca i amb errors

Entitats demanen que hi hagi campanyes per explicar quin és el circuit per acollir-se a un dret universal

3 min
Manifestació de defensa del dret de l'avortament de les dones a Madrid
Disponible en:

BarcelonaTrenta-cinc anys després d'haver-se despenalitzat l’avortament i que sigui un procediment universal, les dones que volen interrompre voluntàriament l’embaràs topen amb una cursa d’obstacles i una falta d’informació que els fa augmentar el sentiment de vergonya o de culpa. El diagnòstic l’ha fet l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, que demana a les administracions que impulsin campanyes informatives per orientar les dones en un moment tan sensible aprofitant la futura reforma de l’actual llei. Dades de fa cinc anys apuntaven que el 80% de les dones desconeixien que l’avortament era gratuït i la meitat de les menors de 30 anys no eren conscients que podien avortar lliurement, per decisió personal. 

“La informació és essencial perquè si no la dona no pot accedir a un dret”, subratlla la portaveu de l’associació, Sílvia Aldavert, que explica que Espanya suspèn en aquest aspecte perquè les dones han de buscar i remenar molt per trobar professionals o informació clara i entenedora. La cosa es complica per a les dones sense residència legal ni accés a la sanitat universal, les menors que no compten amb el suport parental i les que no dominen l’idioma. Ho saben al Centre Jove d’Atenció a la Sexualitat, que cada dia rep consultes de noies que “no saben ni per on començar”, assegura la infermera Paula Barrantes. “Algunes hi venen buscant informació i d’altres porten informació errònia provinent del mateix sistema”, destaca. Aldavert assenteix i afirma que han acompanyat dones a qui professionals sanitaris els havien dit que “més enllà de les 14 setmanes és il·legal avortar” quan, en realitat, la llei del 2010 preveu que fins a la setmana 22 es pot fer amb un informe mèdic. 

Rebotades del sistema

“Altres venen rebotades del CAP”, continua la infermera Barrantes, que destaca la poca formació que reben els sanitaris sobre els procediments, tècniques i fins i tot els terminis que hi ha. Fins a la setmana 14 de l’embaràs, la dona pot decidir lliurement, tot i que les especialistes critiquen que hagin d’esperar les 72 hores pertinents que la llei marca com a “reflexió” després de la visita amb la llevadora, perquè les dones ho poden percebre com un “càstig” o “l’allargament d’una angoixa” perquè ja han valorat i pensat que volen tirar endavant l’avortament.

L’associació ha elaborat l’informe L’accés voluntari a l’avortament a l’Estat espanyol: principals barreres, que subratlla que moltes dones desconeixen la possibilitat d’avortar i que des del sistema públic es potencia l’avortament farmacològic per davant del quirúrgic, sense tenir en compte la particularitat de cada dona. “Són dos mètodes diferents i les dones no disposen de tota la informació per decidir quin és el que més els encaixa”, explica Paula Barrantes. En aquest sentit, Aldavert matisa que la pastilla és poc aconsellable per a una dona que no vulgui que se sàpiga que ha avortat perquè viu amb els progenitors o amb algú amb qui no vol compartir aquesta situació, per exemple. “Ens fem un tip de desmentir llegendes i mites”, assegura la portaveu de l’associació, per a qui els buits informatius i la dificultat en el circuit públic dona a l’avortament un caràcter “clandestí i de tabú” que no hauria de ser i que repercuteix finalment en la salut mental de les dones.

Més enllà de la informació, les dones topen amb professionals que es declaren objectors de consciència i es neguen a practicar avortaments, un dret reconegut constitucionalment. També hi ha centres hospitalaris gestionats per entitats religioses, com l'Hospital Sant Pau, que per estatuts també rebutja incloure aquest servei al catàleg de prestacions. Aquesta negativa incideix en la desigualtat territorial a l’hora de poder avortar i obliga milers de dones a traslladar-se de comarca perquè al seu centre de referència no hi ha ningú que en faci. O, com en el cas de Lleida, només es fan els farmacològics, previstos per a les primeres nou setmanes de gestació.

Aldavert critica que cap institució pública espanyola ha fet una campanya sobre el dret a un avortament lliure i gratuït en l'última dècada, tret d'"algun tríptic informatiu" a Catalunya o Andalusia i que, segons diu, han passat "inadvertits".

stats