AFERS SOCIALS

La protecció als menors ja ha tingut quatre directors en tres anys

Els sindicats denuncien que amb tants canvis es fa difícil superar la fase d’emergència en la crisi dels ‘menes’
La protecció als menors ja ha tingut quatre directors en tres anys

“La inestabilitat és absoluta. Així es fa molt complicat treballar; els equips es fan i es desfan. Al juliol vam tenir reunions amb l’anterior directora en què es van acordar coses que encara s’han d’implementar, i cada cop comencem de zero”. És la queixa que fan a l’ARA fonts sindicals que treballen en centres de menors. En plena crisi per l’arribada de menors estrangers sense referents a Catalunya, els menes, el lideratge de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ja ha canviat de mans quatre vegades en tres anys.

Uns relleus que, segons una part del sector, compliquen encara més la gestió d’aquesta crisi, “delicada” en si mateixa: des del 2015 més de 5.000 menors estrangers han arribat a Catalunya. I, tal com aquest diari va avançar divendres, internament, el Govern calcula que aquest 2019 n’arribaran 5.500 més: són gairebé 1.900 menors més dels que van venir a Catalunya l’any 2018.

L’última persona en assumir la direcció de la DGAIA va ser Ester Cabanes. Abans, entre el 2016 i el 2018, aquesta direcció també va passar per les mans de Georgina Oliva, Ricard Calvo i Mercè Santmartí. Tots ells van acabar deixant el càrrec, per motius molt diferents.

El 2016 l’arribada de la consellera Dolors Bassa al departament va provocar el canvi de l’aleshores directora de la DGAIA, Mercè Santmartí -llicenciada en veterinària i vinculada a CiU-, per Ricard Calvo, regidor d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Girona. Un any i mig després, però, Calvo va dimitir enmig d’acusacions d’haver afavorit adjudicacions a empreses del sector social en les quals havia treballat i estava en excedència.

Quan va marxar, però, l’agost del 2017, Calvo va al·legar que estava “cansat” pel fet d’haver de compaginar els dos càrrecs i per la “intensitat” de la feina. El va succeir Georgina Oliva, que només va ocupar el càrrec durant catorze mesos, fins que l’octubre passat va ascendir i va passar a dirigir la nova secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut: un òrgan creat expressament per gestionar la crisi dels menes. Al seu lloc va arribar Cabanes.

Ara l’actual directora s’enfronta al repte de liderar, aquest any, un organisme sensible i complicat amb saturació i falta de centres per atendre tots els menors, un pressupost prorrogat i bona part dels educadors “al límit” per les seves condicions laborals.

Cabanes no amaga el repte: “Cal repensar el sistema de protecció i ampliar les mires de quina és la nostra tasca; aquest és l’encàrrec que em va fer el conseller El Homrani”, explica, alhora que també admet que, per ara, “no hi ha més pressupost” i això “complica” les coses. Cabanes assegura que, malgrat els canvis a la direcció, “ja hi ha molta feina feta”. “No anem perduts -replica Cabanes-. Jo he recollit el que feia la directora anterior i hi ha un equip amb anys que ha establert unes bases potents. Ara el que cal és desenvolupar-ho tot”, contesta.

Davant el “cansament” manifestat per l’anterior director, Ricard Calvo, Cabanes es mostra ferma: “Assumir aquesta direcció no és fàcil, afecta molt de manera emocional, passa factura, i és cert que hi ha hagut molts canvis. Potser em falta posar-me al dia en alguns protocols, però jo porto tota la vida treballant amb aquests casos i malauradament ja no em sorprèn el que em trobo”.

Després de tants canvis, però, els educadors desconfien: “Amb els menes, per exemple, no tenim una emergència sinó un sistema inoperant, perquè la DGAIA no estava pensada per atendre una crisi migratòria i si l’hem d’atendre, perquè evidentment també són menors, cal modificar l’estructura i la manera de treballar”, es queixen, i afegeixen que amb obertures de centres tan ràpides “no hi ha projectes educatius al darrere”.

“Certament donar-los un llit no és suficient”, admet Cabanes. Per això divendres el Govern va presentar una estratègia d’acollida que inclou un centenar de mesures per superar la situació actual. Un pas endavant que les entitats del sector van rebre positivament, tot i que van “trobar a faltar” que no es quantifiqués el cost de tot plegat. “Ni una paraula d’on sortiran els diners si no hi ha pressupost”, apuntava una assistent a la presentació. “De condicions laborals i de com estem els educadors tampoc n’han dit gaire cosa”, es queixava un altre.

Superar l’emergència

El director de la càtedra d’immigració, drets i ciutadania de la Universitat de Girona, Ferran Camas, coincideix en el fet que “els canvis constants no ajuden a elaborar polítiques a llarg termini”. Per a aquest expert, superar la fase d’emergència en la crisi dels menes vol dir “començar a pensar a molt llarg termini” i entendre que “la migració de menors pot convertir-se en un dels trets característics de la immigració a Catalunya”. En aquest sentit, la Generalitat ja ha anunciat que començaran a treballar per facilitar la burocràcia judicial a aquests menors i per “posar el focus” no tant en les arribades com en els pisos per a majors de 18 anys, per garantir una inclusió “òptima” a la societat.

Georgina Oliva i Ester Cabanes

Oliva va ser directora de la DGAIA des de mitjans del 2017 fins a l’octubre del 2018. Des d’aleshores dirigeix la secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, de nova creació. En el seu lloc va entrar Ester Cabanes, que dirigeix la DGAIA des de finals de l’octubre passat.

Ricard Calvo

Va dirigir l’organisme entre el gener del 2016 i l’estiu del 2017. Va dimitir al·legant “cansament” i enmig d’acusacions per haver afavorit adjudicacions a empreses amb les quals havia estat vinculat.

Mercè Sanmartí

Llicenciada en veterinària i vinculada a CiU, va dirigir la DGAIA des del 2013 fins al gener del 2016. Ara és la delegada a Barcelona del departament de Territori i Sostenibilitat.