“El que em va fer el germà Andreu pot destrossar-te la vida”

BarcelonaVergonya, culpabilitat i por. El germà Andreu va saber jugar amb aquests tres sentiments per abusar sexualment del C.C. quan tenia 15 anys. El noi, ara de 36 anys, és la desena víctima del monjo que va gestionar els escoltes de Montserrat durant més de quatre dècades.

El noi ho va patir “dos o tres cops”, entre l’any 1998 i el 1999. Després de sopar, mentre la resta del grup d’escoltes encara estaven fent sobretaula, el germà se’l va endur a una habitació “fosca” que hi havia al final del pis on els menors dormien. “Ens vam asseure al llit i va començar a preguntar insistentment si em masturbava”, rememora. El C.C. se sentia “incòmode” parlant d’aquell tema amb una figura que era “tota una institució” per a ell i la resta de nois que anaven a Montserrat, però va respondre amb sinceritat a les preguntes del monjo. Mentre el germà es referia a les qüestions sexuals, donant-li indicacions del que havia i no havia de fer, va convertir les carícies inicials en un abús i va posar la “mà als genitals” del C.C. “durant força estona”.

Quan va patir els abusos tenia 15 anys, encara era “innocent”, i no va acabar d’entendre el que havia passat en aquella habitació: “Mai se m’havia passat pel cap que allò que em feia el germà era dolent”. Van ser unes experiències però, que amb el pas del temps, van deixar-li empremta profunda. “M’ha afectat. He portat una vida normal, però ara estic amb tractament psicològic i psquiàtric. No diria que l’únic motiu va ser el que em va fer el germà Andreu, però em va afectar, ho vaig passar malament”.

No ho havia parlat amb ningú

Durant aquests últims vint anys, el que va succeir en aquella habitació ha estat un tema tabú per a ell. No va denunciar-ho i, de fet, tampoc ho va explicar a la família. Fins que va aparèixer la denúncia de Miguel Ángel Hurtado, la primera víctima, i es va veure amb cor de posar-se en contacte amb ell i explicar-li la seva experiència. Un cop el tema va irrompre als mitjans, va decidir que ell també ho havia d’explicar, sense personalismes, però deixant clar que són fets que han de sortir a la llum pública perquè la societat prengui consciència. “Ho he portat sempre en silenci, per això ara estic molt incòmode explicant-ho, però per incòmode que sigui, és intolerable. No es pot acceptar que l’església encobreixi aquests abusos a menors innocents que anaven a Montserrat a ajudar”. Per això, va decidir fer el pas. Perquè es conegui, perquè es puguin evitar noves víctimes en un futur: “El més important és que no torni a passar, el que va fer el germà Andreu pot destrossar-te la vida”.

A ell el va marcar. Fins al punt que s’ha allunyat completament de l’església. “Soc ateu convençut”, es reafirma, lligant les seves creences actuals al que va patir quan era adolescent. Tot i això, com la majoria de víctimes amb les quals ha parlat l’ARA -quatre-, el C.C. no vol que el cas del germà Andreu serveixi per atacar Montserrat gratuïtament. “No tinc res en contra de Montserrat, al revés, m’encanta i li tinc un gran apreci, no pel component espiritual, sinó cultural, perquè va ser un símbol del catalanisme durant el franquisme”. De fet, per a ell Montserrat va ser la porta d’entrada a la cultura i sentiments d’aquest país. Va arribar a Catalunya des d’Itàlia quan tenia 6 anys. Va aterrar a Badalona, en un entorn castellanoparlant on el català i la cultura catalana tenien una presència minsa. Amb el col·legi va tenir el primer contacte amb el monestir. Li va agradar i es va apuntar al moviment escolta. Això li va permetre conèixer una nova realitat: “Vaig començar a tenir interès per Catalunya a Montserrat”.

Dubta si anar a Montserrat

Tot i aquesta estima, considera que el monestir i l’església en general han de fer una “gran reflexió” de com han abordat el tema dels abusos sexuals durant els últims anys; per acabar amb els pederastes i també amb tots aquells que han “encobert” els abusadors.

Aquests recels fan que el C.C. tingui dubtes d’anar a Montserrat per tractar el seu cas. Tot i que ja ha fet arribar el seu testimoni a la comissió creada arran del cas de Miguel Ángel Hurtado, dubta si a nivell “ètic” el contacte amb la comissió l’ajudarà. “No sé què en trauria d’anar-hi, no m’inspira confiança”, explica recelós.