Societat 21/12/2020

Què sabem de la nova variant del coronavirus?

Els experts que assessoren el govern del Regne Unit diuen que podria ser més infecciosa, però calen més dades per confirmar-ho

Toni Pou
6 min
Aeroport de Londres

BarcelonaLa nova variant del coronavirus que s'ha descrit al Regne Unit, anomenada B. 1. 1. 7, ha motivat nous confinaments i restriccions de mobilitat entre alguns països europeus i el Regne Unit. La causa d'aquest enduriment de les mesures és que hi ha sospites que sigui més contagiosa. Però, què se'n sap, d'aquesta variant?

¿És estrany que apareguin noves variants?

Gens ni mica. Els virus muten. Això és llei de vida. Ho fan constantment, cada dia. Els últims dies s'han detectat més de mig milió de casos diaris a tot el món. Cadascun dels milions de vegades que el virus es multiplica a les cèl·lules de cada persona infectada es poden produir mutacions, canvis en el material genètic com a conseqüència d'errors en el procés de còpia. Moltes d'aquestes mutacions afecten el virus i fan inviables les noves còpies. Moltes altres no tenen cap efecte. Algunes, poques, poden modificar parts del virus de manera que n'alterin el comportament. Tot i que encara s'ha de confirmar, aquest podria ser el cas de la nova variant.

On és aquesta variant?

Els primers casos detectats es van produir a Anglaterra al setembre. A mitjans de desembre la variant ja representava prop de dues terceres parts dels nous casos al Regne Unit. També se n'han detectat casos a Gibraltar, Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Itàlia i també a Austràlia. Si es mesura en nombre de genomes virals seqüenciats per habitant, el Regne Unit té un dels millors sistemes de vigilància de malalties infeccioses del món. Aquesta dada explica que la variant s'hagi descobert allà, i també suggereix que, a part d'on ja s'ha detectat, podria estar circulant per altres països.

Com és aquesta variant del virus?

Es tracta d'una variant que acumula 14 mutacions, algunes d'elles a la proteïna S que el virus té a la superfície i que és la clau que fa servir per accedir a l'interior de les cèl·lules i infectar-les. Una d'aquestes mutacions podria augmentar l'eficàcia amb què el virus s'enganxa a la part de l'exterior de la cèl·lula i que utilitza com a porta d'entrada. Aquest és un dels motius que fa pensar que podria ser una variant més infecciosa. Sembla que una altra de les mutacions podria ajudar el virus a esquivar part de la resposta immunitària, tot i que això encara no està clar. A més, hi ha una altra mutació molt semblant a una que ja es va detectar fa uns mesos a Singapur i que estava associada a un quadre més lleu de la malaltia. Encara és aviat per confirmar cap d'aquestes possibilitats. De moment, el que se sap amb seguretat d'aquesta variant és el genoma. Per conèixer-ne el comportament s'han de fer experiments amb cultius i en animals, així com recol·lectar més dades epidemiològiques.

¿És més infecciosa?

Boris Johnson va dir fa uns dies que la nova variant era un 70% més contagiosa que la resta. Aquesta dada prové d'un informe del NERVTAG (New and Emerging Respiratory Virus Threats Advisory Group), el grup d'experts que assessora el govern del Regne Unit sobre nous virus respiratoris. En aquest informe, els experts apunten a aquest augment de la infecciositat a partir de les dades genètiques del virus analitzades en els casos detectats les últimes setmanes. Com que cada vegada s'han detectat més casos amb aquesta variant, conclouen, amb una "confiança moderada", que és més transmissible. Altres experts han dit que calen més dades i experiments al laboratori per confirmar-ho. No sempre que una variant predomina és perquè és més infecciosa. Hi poden haver factors relacionats amb les circumstàncies dels contagis que ho expliquin: si una variant es troba en els moments adequats als llocs adequats, és a dir, en situacions que faciliten el contagi, pot acabar sent predominant. Per saber quina d'aquestes causes està darrere de l'abundància de la variant, cal més recerca.

¿És més perillosa?

De moment no hi ha cap prova que la nova variant provoqui un quadre més greu de la malaltia. El NERVTAG reporta prop de quatre persones mortes per cada 1.000 casos infectats, cosa que equivaldria a 0,4 morts per cada 100 infectats. Actualment al Regne Unit aquesta xifra se situa al voltant de 3 morts per cada 100 casos detectats. Amb les dades actuals, que encara són poques, no sembla que la nova variant sigui més perillosa. Els experts insisteixen, però, que encara calen més dades per arribar a una conclusió ferma. Ara bé, si realment es confirma que la variant és més infecciosa, genera més contagis i, per tant, més casos, pot acabar provocant més quadres greus, més ocupació hospitalària i augmentar la xifra de morts.

¿Afecta l'eficàcia de les vacunes?

De moment sembla que no. Per començar, les vacunes que ja estan aprovades s'han assajat en les principals variants del virus que circulen. Si han demostrat que són eficaces, és perquè ho són respecte a la majoria d'aquestes variants en circulació. A més, tant els anticossos que bloquegen el virus com les cèl·lules T que destrueixen les cèl·lules infectades treballen a partir de fragments petits de la proteïna S que el virus utilitza per infectar les cèl·lules. Això vol dir que al cos d'una persona immunitzada hi ha un gran ventall d'anticossos i de cèl·lules T que reconeixen parts molt concretes i diferents de la proteïna S. Encara que es produeixin canvis en algunes parts d'aquesta proteïna, com el que passa en el cas de la nova variant, la major part de la proteïna no canvia. Això fa que els anticossos i les cèl·lules T que tenien com a referència les parts de la proteïna que han canviat puguin no ser efectius. La resta, però, que són molts, seguiran sent capaços de bloquejar el virus.

En el cas hipotètic que s'observés una disminució en l'eficàcia de les vacunes, és interessant tenir en compte que les noves vacunes basades en l'RNA del virus, com les de Pfizer i Moderna, tenen la virtut que es poden modificar ràpidament per adaptar-se als canvis del virus.

Com evolucionen els virus?

La selecció natural indica una tendència general en l'evolució dels virus: es tornen més contagiosos però menys agressius. Si apareix una mutació que fa que el virus es contagiï amb més facilitat, és raonable pensar que al cap d'un temps aquesta variant serà més habitual que les que no són tan infeccioses i, de mica en mica, les anirà desplaçant. Per raons semblants, les mutacions que augmenten l'agressivitat dels virus tenen tendència a quedar arraconades i desaparèixer. Si una variant és més letal, els individus infectats manifesten de seguida quadres greus i no tenen tant de temps per contagiar-la com els asimptomàtics o els que presenten símptomes més lleus. Ara bé, aquestes tendències generals també depenen de factors com les interaccions amb els medicaments, les mesures no farmacològiques (ús de mascaretes, manteniment de la distància social, etc.), i, també, de l'atzar. En el cas de la pandèmia actual, tot i que hi ha indicis que fan pensar en un augment de la infecciositat, encara és aviat per veure amb claredat alguna d'aquestes tendències.

stats