Què és un primat? I tu m’ho preguntes? Un primat... ets tu!
Són com el porc. O més. S’aprofita tot. La carn es devora fins a l’últim gram. Amb la pell es fan estores. Les mans es dissequen i s’entaforen en plaques de fusta lacada per decorar menjadors. Els cranis, alguns encara amb romanalles de carn putrefacta, es venen com a record. Fins i tot hi ha espècies que es cacen perquè als budells hi tenen betzoars, una concreció formada per fibres vegetals amb aspecte de pedra i que segons la medicina xinesa té propietats gairebé miraculoses.
Això fem amb les 500 espècies de primats que hi ha al planeta, quan no les capturem per exhibir-les en circs o fires ambulants, utilitzar-les en campanyes publicitàries o tenir-les segrestades a casa com a mascotes. Per això més de la meitat d’espècies de primats estan en perill d’extinció. D’algunes, com passa amb una espècie de lèmur mostela, en queden menys de 20 individus.
Micos difícils de veure
Seixanta d’aquestes espècies es podran veure fins al 26 d’abril a l’exposició Micos, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Els espècimens que s’hi exposen provenen tots de zoos o centres de recuperació i han mort per causes naturals o per malalties. A l’hora de dissecar-los, amb una destresa fascinant, s’ha pensat en mostrar els animals mentre duen a terme alguna activitat representativa de la seva espècie. La idea de l’exposició va néixer als anys 90 als Museus Nacionals d’Escòcia, que van esperar 20 anys a tenir tots els exemplars que necessitaven per explicar la història que tenien al cap sobre els primats. El 2016 es va inaugurar a Edimburg i, després d’exhibir-se a Austràlia i Bèlgica, ara arriba a Barcelona.
Micos està construïda en un ambient que remet a l’interior d’una selva. Les escenes que protagonitzen els 60 exemplars de l’exposició, alguns dels quals són especialment difícils de veure fins i tot en captivitat, estan acompanyades per un disseny de tons verdosos i una pluja constant de gemecs, udols i esgarips que conformen el guirigall característic d’un bosc tropical. En aquest orgue de gats es poden sentir des dels ultrasons (adaptats a l’oïda humana) amb què es comunica un tarser fins als crits de la mona udoladora, que gràcies a una laringe òssia (la humana és de cartílag) es propaguen a quilòmetres de distància sobre la capçada dels arbres. A 5 metres de l’animal, el crit pot arribar als 90 decibels d’un camió de gran tonatge.
La diversitat dels primats
Els primats són diversos en molts aspectes, i mostrar aquesta diversitat és un dels objectius de l’exposició. Des dels 200 quilos dels goril·les de muntanya (l’exemplar mostrat havia estat en un circ i en diversos zoos) fins als 30 grams d’un lèmur ratolí i els ulls d’un petit primat nocturn, cadascun dels quals pesa més que el seu cervell. Des del lèmur gris, que s’alimenta de fulles que contenen cianur, al qual és immune, fins al canibalisme ocasional dels ximpanzés, passant per la delicadesa de l’ai-ai, que pica els troncs dels arbres i quan els nota buits els forada amb les dents i hi fica una de les seves ungles llargues i primes per extreure’n larves carnoses.
Els diorames que configuren l’exposició es complementen amb projeccions audiovisuals i panells que amplien la informació a través de jocs interactius. Al mig de l’espai, un entramat de baranes, escales i cordes convida a treure el primat que tots portem a dins i assajar els diversos estils de desplaçament que practiquen aquests animals.
A més del contingut original, l’exposició compta amb contingut creat pel Museu de Ciències Naturals: una galeria de retrats de la fotògrafa Montserrat Pallàs, que capturen l’emoció que hi ha en la mirada primat, i una sèrie de panells per explicar la problemàtica dels primats en captivitat, alguns dels quals pateixen traumes psicològics que requereixen fins a 9 anys de rehabilitació.
La visita s’acaba amb una sèrie de recomanacions quotidianes per protegir els primats, entre les quals hi ha consumir fusta i oli de palma d’explotacions sostenibles, fer servir paper reciclat i reciclar telèfons mòbils i aparells amb microprocessadors. I amb un últim missatge clau que no és cap innocentada: nosaltres també som primats.
