Masovers urbans al Raval: un grup de sensesostre busquen un lloc per no tornar al carrer

BarcelonaL'Anna i el Max es van conèixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona, on ell vivia al carrer. Parlaven mentre ella passejava la gossa. Al novembre, amb les pluges abundants, ella va oferir-li un pis del Raval per aixoplugar-se. "M'has de jurar que el dia que el necessiti marxaràs", va dir-li. A l'habitatge no hi vivia ningú perquè l'Anna estava pendent de reformar-lo, i l'hi va deixar amb l'opció que pogués acollir algú més sempre que se'n fes responsable. Tot i que al gener van començar les obres, el Max encara hi podia viure: s'encarregava d'obrir el paleta i hi tornava a dormir. Durant el confinament el pis ha acollit cinc homes sense sostre i una gossa, però ara les reformes han de continuar i ells han d'abandonar-lo. A contrarellotge, el grup buscava un lloc on viure per no haver de tornar al carrer. Tres dies després de publicar-se aquest reportatge, el dissabte 16 de maig s'anunciava que ja havien trobat un pis on estar-s'hi temporalment.

"És un petit miracle que em dol trencar-lo", lamentava l'Anna quan encara no sabia com acabaria la cosa. Confiava que aquesta setmana, des de l'administració, un altre particular o una empresa sorgeixi una alternativa per als homes. La previsió és que les obres es reprenguin dilluns, quan ja no serà possible viure-hi perquè començaran a posar el terra nou i després s'hauran de pintar les parets. I l'Anna no té més marge perquè aviat s'haurà de traslladar a viure-hi. "Fa 15 dies que estic regirant cel i terra", afegeix ella, que ha trucat a les portes de diverses entitats i dels serveis socials per trobar una solució que ningú té. Ara ha compartit la seva història a Twitter amb l'objectiu que algú pugui oferir una nova llar al grup d'homes. "Només necessitem un microones, un vàter i una dutxa. I un espai on guardar les coses. Ens serveix un local o un pis que no tingui ni mobles", explica el Max.

"Som com un sistema antiocupa nou per a la gent de bon cor que té una propietat buida i que no vol problemes. Ens fem càrrec de la vigilància i quan calgui el podran utilitzar", defineix ell. La seva idea és fer de masovers, traslladant el concepte a l'àmbit urbà i a canvi de responsabilitzar-se d'un habitatge on no hi resideix ningú. Amb la primera experiència al pis del Raval, l'Anna remarca: "És un encaix de necessitats. Molta gent té por que li ocupin el pis, i ells estan disposats a entrar i després marxar. No és la lògica de la llei, que ni ho preveu, però sí de les persones", defensa ella. El grup d'homes també han intentat llogar un pis, perquè entre ells poden reunir uns 400 euros al mes per al lloguer i uns 100 més per als subministraments. Però fins ara no els han volgut fer cap contracte. "Ja us trucarem", és la resposta per sistema.

"Pel meu perfil i la meva vida anterior, perquè tinc antecedents, no soc una persona a qui vulguin llogar un pis", apunta el Max. També necessiten un aval, però "els prejudicis" cap als sensesostre sempre pesen més. "No som tots iguals", lamenta, i el fet de tenir una gossa acaba de dificultar aquesta cerca. Les úniques opcions que els han sortit són per a algun d'ells, però no per a tots. "Abans ni ens coneixíem, però ara som amics i una mica com una família", assegura. Malgrat tot, la crida de l'Anna ha donat un primer resultat, perquè un home ha ofert un pis de l'Hospitalet on es podrien quedar un temps. La idea és que aquest dissabte es puguin trobar entre ells i, si tot va bé, ja tinguin un nou lloc per anar a viure.

Dormir al carrer o entre parets

La possibilitat d'haver de tornar a dormir al carrer els amoïna. "Allà no et pots adormir del tot perquè si no et roben. Has de fer una vida que és semidiürna i seminocturna. Hi ha un moment en què t'acostumes a dormir d'aquesta manera estranya", recorda el Max. De fet, ell va haver de necessitar també una adaptació els primers dies de dormir al pis del Raval. "T'has d'acostumar a tenir quatre parets i a sentir els veïns", diu. "Al principi m'explicava que encara no dormia tota la nit sencera, perquè al carrer sempre tenia ull obert", afegeix l'Anna. "Li ha costat poder descansar bé, però això li ha canviat molt la vida. I al carrer tampoc tenia un lavabo ni una dutxa, i ara es pot rentar, també netejar la roba...", remarca.

"M'agradaria que molta gent fos com ella", diu el Max sobre l'Anna. "El món canviaria. No hi hauria gent al carrer. Hi ha moltes cases i locals abandonats a Barcelona i altres ciutats que podrien ser una oportunitat. A veure si aquesta acció serveix perquè la gent en tingui més consciència", valora ell. Ella confia que tot surti bé i que aquest diumenge el grup disposi d'una altra llar per no haver de tornar al carrer.

Final feliç

Tres dies després de publicar-se aquest reportatge, el grup anunciava que finalment havien trobat un lloc on estar de manera temporal, el Max i els seus quatre acompanyants. "Aquest món a vegades és meravellós", deien a través de Twitter. Les xarxes socials i la solidaritat ciutadana han estat clau perquè aquesta història acabés amb final feliç.