Científics catalans de 22 anys conquereixen Boston amb un sensor per regular la tiroide

Estudiants d'enginyeria biomèdica de la UPF brillen en una competició internacional d'àmbit universitari

Tenen entre 21 i 22 anys i cap d'ells ha acabat encara el grau d'enginyeria biomèdica, però en set mesos han dissenyat, executat i presentat un dispositiu tecnològic per ajudar els malalts d'hipotiroïdisme. Es fan dir Hormonic, i així també han anomenat el dispositiu que han ideat per mesurar i corregir els nivells de les hormones de la tiroide amb un mecanisme sofisticat però senzill: un sensor que està pensat per adherir-se a la pell del pacient, que controla mitjançant microagulles els nivells d'hormona tiroidal i administra la dosi farmacològica necessària de levotiroxina per compensar aquest desequilibri del sistema endocrí. Les ments de set nois i tres noies que estudien a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) estan al darrere d'aquest projecte que ha destacat entre centenars de grups del món a l'iGEM (les sigles en anglès d'International Genetically Engineered Machine), una competició internacional per generar "la millor màquina genètica del món".

La pandèmia de covid-19 no els ha permès viatjar a Boston, on se celebra anualment aquesta competició, però els membres d'Hormonic han conquerit la ciutat igualment. A més de guanyar el guardó d'or, el reconeixement més gran, també van endur-se les categories de millor nou component i millor contingut web per les seves habilitats comunicatives. A més, van estar nominats a la categoria de millor tractament. "L'iGEM és una competició importantíssima en el món de les biociències d'àmbit universitari, en què participen centenars de grups, i els resultats del nostre equip han sigut excel·lents", assegura un dels tutors i assessors de l'equip, l'investigador principal del Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional de la UPF, Marc Güell. 

L'Eduard Suñé és un dels creadors d'Hormonic i assegura que la sensació d'orgull entre els membres de l'equip és molt gran. "Competíem amb grups molt potents, alguns de la Xina, i tot i així vam assolir uns objectius molt ambiciosos", explica. ¿Però com es va gestar la idea de dissenyar un sensor electrònic que podria canviar tant la qualitat de vida dels malalts d'hipotiroïdisme? "Un 10% de la població a Espanya té aquesta malaltia i tots a l'equip coneixem un amic o familiar que la pateix -explica Suñé-, així que vam pensar com podríem aplicar-hi els coneixements electrònics de l'enginyeria". Això va ser abans de l'estiu, i a l'octubre tenien el seu model preparat per a la competició. 

No són biòlegs, ni metges ni biotecnòlegs, però amb l'assessorament adequat l'equip ha aconseguit presentar un regulador de l'hormona tiroidal allunyat dels feixucs reajustaments de dosis farmacològiques a què s'han de sotmetre els pacients cada sis mesos a les consultes mèdiques. "Actualment aquest procés és molt lent i es triga moltíssim a trobar la dosi correcta. Nosaltres creiem que amb aquest sensor es podria fer aquest control en sang de forma externa i electrònica i injectar la dosi adequada de levotiroxina. A més, s'evitarien els efectes secundaris de dosis mal ajustades", explica Suñé. 

Els joves van adonar-se que, amb la pandèmia, les primeres visites mèdiques que es van cancel·lar per atendre malalts de covid van ser les destinades a malalties cròniques com els problemes de tiroide. "Pràcticament tots els pacients es van veure afectats durant el confinament i no van poder-se regular adequadament la medicació. Amb un aparell així, el metge podria monitoritzar les dades de forma telemàtica i supervisar que tot funciona bé", assenyala Suñé. 

"No només han presentat un projecte amb unes innovacions tecnològiques molt clares, sinó que l'han presentat molt bé. Quan m'ho van proposar, em semblava complicat que uns estudiants poguessin tirar endavant un projecte tan complex, però sort que no em van fer cas, perquè ho han fet i molt bé", assegura Güell, que al seu torn va guanyar el Premi Nacional de recerca al talent jove del 2018. Ara l'equip té previst publicar un article en una publicació científica per reivindicar el seu sensor com el que és, una nova tecnologia de gran valor susceptible de ser perfeccionada i produïda mitjançant el finançament d'empreses i emprenedors. "En temps covid ha quedat demostrat que les biociències salven el món, i tenir un bon planter a casa és un orgull i una bona notícia", celebra Güell. 

Entra aquí per saber més del projecte Hormonic