Religió
Societat 15/09/2021

Manel Gasch, nou abat de Montserrat

Els monjos l'escullen per votació per rellevar Josep Maria Soler després de vint-i-un anys

3 min
El pare Manel Gasch i Hurios, nou abad del Monestir de Montserrat

BarcelonaLa comunitat de monjos del monestir de Montserrat ha escollit aquest matí el nou abat, Manel Gasch i Hurios, de 51 anys i de perfil social i catalanista, que fins ara era majordom-administrador de l'abadia, càrrec clau en la governança de l'abadia benedictina. Gasch pren el relleu a Josep Maria Soler, que a l’agost, en complir els 75 anys i després de vint-i-un al càrrec, va anunciar la seva renúncia. La votació s'ha fet a la Sala Capitular, com és tradicional. Dimarts al vespre, al mateix espai, va tenir lloc una votació prèvia de sondeig per descartar els candidats amb menys suport i aplanar el camí a l'elecció final d'avui, de la qual no han transcendit els detalls. Al costat de Gasch, l'altre candidat ben situat era el monjo Ignasi Fossas, actual prior. Tot i que Gasch ja exerceix des d'ara el govern del monestir, la benedicció abacial no es produirà fins d'aquí unes setmanes.

El nou abat, que com a la creu abacial ha adoptat la de l'abat Cassià Just –figura amb qui va tenir un lligam especial ja que va ser el seu mestre de novicis i el considera el seu referent–, ha destacat que un dels grans reptes que haurà d'afrontar és la celebració del mil·lenari de la fundació del monestir, l’any 2025, "una oportunitat d’apropar Montserrat i la vida monàstica a la nostra societat" i "un punt de partida per al Montserrat del futur”. Gasch també ha agraït la tasca del seu predecessor, Josep M. Soler, que aquestes darreres setmanes ha tingut un comiat molt discret a nivell públic. Fonts del monestir ho atribueixen al seu cansament pel pes del càrrec: "Ara se sent feliç i alliberat".

Els monjos amb dret a vot que han escollit el nou abat són poc més d'una cinquantena. Novicis, postulants i professos temporals no han pogut participar en l'elecció. Tampoc els monjos que no hi han pogut ser presencialment. Qui sí que ha assistit aquests dos dies decisius a Montserrat, i ha estat present dins la Sala Capitular, és l'abat president de la comunitat a la qual pertany el monestir de Montserrat, la de Subiaco-Montecasino (Itàlia), el colombià Guillermo León Arboleda. Un cop presa la decisió col·lectiva, tal com marca el protocol, el nou abat ha hagut de signar un compromís solemne davant els monjos i ha estat confirmat en el càrrec per Arboleda. Tot seguit, s'ha comunicat el nomenament al Vaticà.

Manel Gasch (Barcelona, 1970) s'havia convertit amb el temps en un monjo important a Montserrat. Amb 26 anys, el 1996 va ingressar al monestir i el 2002 va fer la professió de fe. Va ser ordenat sacerdot el 2011. Llicenciat en dret i teologia, es va especialitzar en dogmàtica a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma. És professor de teologia dogmàtica a l'Escola Teològica de Montserrat des del 2005, i entre aquell any i el 2010 va ser prefecte de l'Escolania. A més de la seva proximitat a Cassià (1926-2008), se'l considera també deixeble del monjo Lluís Duch, la figura intel·lectualment més prominent del cenobi dels últims anys, mort el 2018.

Fill d'una família de la burgesia antifranquista barcelonina, el seu pare, mort l'any passat, Josep M. Gasch, advocat, i la seva mare, Angelina Hurios, van ser membres fundadors del Col·lectiu Ronda, cooperativa d'advocats dedicada a la defensa de persones desafavorides. Gasch va créixer i formar-se en aquest ambient de compromís social i va tenir una infantesa lligada a la parròquia de Sant Ildefons, al barri de Sant Gervasi. La seva tasca com a majordom-administrador, que ha exercit des del 2011, ha estat rellevant i en bona mesura enfocada cap al mil·lenari de l'abadia, fundada per l'abat Oliba al segle XI. Però amb la pandèmia, Montserrat, que té en el turisme la seva principal font d'ingressos, ha patit una dràstica davallada de visitants.

El nou abat haurà de fer front, doncs, a l'organització del mil·lenari de Montserrat en condicions més difícils de les previstes a causa del virus, que ha afeblit l'entrada d'ingressos, i després que, a més, en els últims temps la comunitat hagi hagut de fer front a denúncies per abusos sexuals, amb un cas antic i un de més recent. Símbol de catalanisme i d'obertura religiosa, Montserrat manté una singularitat pròpia dins l'Església catalana i ha jugat un paper clau en molts períodes de la història del país.

stats