Augment "alarmant" dels robatoris amb força a les cases: creixen un 10,14%
Catalunya té la taxa d'assassinats més baixa d'Europa després de Luxemburg
BarcelonaL’any passat es van denunciar 27.481 robatoris amb força als domicilis de Catalunya, 2.529 més que el 2014. No es disparaven d’aquesta manera des del 2010, en plena crisi econòmica, quan van augmentar en més de 3.000 respecte el 2009. L’augment dels robatoris és tan contundent que fins i tot el conseller d’Interior, Jordi Jané, reconeix que és “una pujada alarmant”. Ho ha admès avui en la roda de premsa de presentació del 'Balanç de seguretat i activitat policial 2015'.
En tan sols un any els robatoris amb força en domicilis s’han disparat un 10,14% i, respecte el 2009, quan n’hi va haver 19.153, un 43,5%. La majoria dels robatoris –un 78%– són en primeres residències. Un 58% en pisos, un 38% en cases i un 4% en masies. Els autors són sobretot homes d’enre 16 i 35 anys amb nacionalitat espanyola, tot i que també hi ha lladres originaris de l’Europa de l’Est, com ara bandes d’albanesos. Gairebé sempre entren forçant el pany –per això és important tancar bé la porta, amb totes les voltes de clau que es pugui– i en algun cas ho fan per una finestra.
L’augment de robatoris amb força en domicili contrasta amb la davallada de la majoria de robatoris amb força o violència, si es deixen de banda les estrebades de bosses, que també han crescut un 16,19%. El comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha reconegut que delinqüents que abans es dedicaven als robatoris violents ara els eviten i es dediquen més a entrar en pisos i cases quan no hi són els propietaris. Això passa perquè els delictes violents “tenen una resposta més greu” que fa més probable acabar a la presó, mentre que entrar en un pis per robar es considera “un delicte menys greu” al Codi Penal. Això fa, segons Trapero, que els jutges siguin menys propenços a signar ordres per a fer escorcolls, punxar telèfons o identificar la posició d’algú a través del mòbil. “Això moltes vegades ens entorpeix la investigació”, ha afirmat i ha afegit que abans era “mès fàcil” aconseguir aquestes ordres.
A més Trapero ha dit que amb la crisi econòmica havia crescut molt el mercat de productes de segona mà, que fa més fàcil vendre objectes robats i va reconèixer que fins ara potser aquests delictes s’investigaven des d’unitats policials genèriques. Ara, però, hi concentraran més esforços d’investigació. Segons Jané s’està fent un informe detallat del perfil dels lladres i treballen amb la Fiscalia i els jutges “per obtenir més autoritzacions per investigar aquests casos”.
També han augmentat les agressions sexuals un 2,26%; la violència en l’àmbit familiar -deixant de banda la masclista-, un 6,21%; i els abusos sexuals, que han crescut un 7,12%. Sobre aquesta darrera xifra Jané ha dit que hi ha molts casos d’abusos sexuals que no es denuncien però "cada vegada se’n denuncien més" i que l’augment pot ser perquè "afloren" més casos que abans no es denunciaven. Ha recordat que en altres països europeus aquesta xifra és molt més alta.
Tot i amb això la xifra total de delictes denunciats ha davallat. "Hi ha menys fets delinqüencials el 2015 que el 2014, un 2,36% menys", ha dit el conseller d’Interior, Jordi Jané, satisfet perquè durant els darrers anys s’acumula un descens de delictes del 9%. El conjunt de delictes contra les persones ha baixat un 8,45% respecte el 2014, sobretot en el cas dels homicidis, que han davallat un 27,5% respecte l’any passat. "Catalunya estaria a la taxa més baixa d’homicidis per cada 100.000 habitants de tota Europa, tret de Luxemburg", ha dit el conseller. L’any passat van morir, en homicidis o assassinats, 42 persones.
Durant l’any passat els Mossos van desarticular 111 grups criminals, un 63% més que l’any anterior, ha destacat el conseller. També ha explicat que hi ha hagut una davallada del 16% en el robatori de coure i un augment del 7% en les agressions sexuals a menors d’edat. Jané ha volgut "posar en valor" la tasca dels Mossos i la feina del Govern "davant l’amenaça terrorista", que hi ha dedicat un fons de contingència d’11,5 milions d’euros. "És un tema que saben que ens preocupa, que hi estem a sobre, i que tenim la mà estesa a la col·laboració policial amb d’altres cossos, perquè el terrorisme no té fronteres".
