Atrapats pels ultraprocessats: alerten que ja suposen un terç de les calories que consumim cada dia

BarcelonaBegudes ensucrades, brioixeria i plats precuinats ocupen les lleixes de les botigues i es fan la competència entre si amb les ofertes més cridaneres. L’oferta de menjar ultraprocessat és salvatge i encara hi ha molta gent que el tria sense ser conscient dels perjudicis que pot tenir per a la salut. A l’estat espanyol es calcula que el seu consum s’ha triplicat en tres dècades, i ha passat de l’11% de les calories ingerides al dia fins al 32%. A Mèxic aquest percentatge ha passat del 10% al 23% en quaranta anys, i al Regne Unit, que partia de dades superiors, ha assolit el 50%. Són els resultats d’un triple estudi publicat a la revista The Lancet, que suggereix que els ultraprocessats estan desplaçant els aliments frescos.

“És necessari promoure polítiques que afavoreixin el consum d’aliments mínimament processats per seguir un patró alimentari basat en la dieta mediterrània”, afirma Maira Bes-Rastrollo, catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de Navarra i una de les 43 expertes de l’informe. Aquest informe alerta que l’augment global dels ultraprocessats representa una gran amenaça per a la salut pública i que per respondre-hi no es pot dependre només del comportament del consumidor.

Els experts avisen que cal la implicació de les administracions per defensar sistemes alimentaris “saludables, justos i sostenibles” davant de l’ambició de les empreses, i una coordinació política per reduir la producció, la comercialització i el consum d’aquests productes. Els ultraprocessats són productes industrials amb un excés de sucre i greixos i un dèficit de fibra i proteïnes. S’elaboren amb ingredients barats com olis hidrogenats o xarops de glucosa, i additius com aromatitzants i edulcorants.

Etiquetes reals i impostos específics

En el primer dels estudis, basat en la revisió de 104 investigacions, s’han trobat associacions significatives entre el consum i fins a dotze malalties, com l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, la depressió i la mort prematura, i alteracions en la microbiota, entre altres. Però no només són perjudicials per als humans, també ho són per al planeta: la producció beu de molts combustibles fòssils i els envasos de plàstic són omnipresents. Només amb límits, insisteixen els experts, serà possible millorar l’accés a aliments saludables.

En el segon article, els experts descriuen com han de ser les polítiques per regular i reduir la producció, la comercialització i el consum d’ultraprocessats, començant per responsabilitzar les grans empreses pel seu paper en la promoció de dietes poc saludables. Un grapat de fabricants dominen el mercat, com Nestlé, PepsiCo, Unilever i Coca-Cola. “S’han d’incloure tots els ingredients dels ultraprocessats a les etiquetes frontals dels envasos per permetre una regulació més eficaç”, diu el professor de la Universitat de Carolina del Nord Barry Popkin.

Els autors també proposen restriccions de màrqueting més fortes, sobretot en els anuncis dirigits a infants i adolescents, així com vetar els ultraprocessats en escoles i hospitals i posar límits als supermercats. A més, aconsellen gravar-los amb impostos per finançar els aliments frescos per a les llars amb baixos ingressos. L’editorial de The Lancet reivindica que el consum tendeix a ser més alt entre els que passen per dificultats econòmiques, i que els esforços per abandonar les dietes amb ultraprocessats no han d’agreujar les desigualtats.

Influència de la indústria

En el tercer article s’afirma que cal posar fi a pràctiques àmpliament esteses, com ara el màrqueting agressiu i els dissenys atractius per impulsar el consum que fan les indústries, que s’ha detectat que bloquegen regulacions, donen forma als debats científics i influeixen en l’opinió pública. “Coordinen centenars de grups d’interès a tot el món, fan pressió als polítics, fan donacions als partits i participen en litigis per retardar les polítiques”, argumenten.