Salut
Societat Salut 19/05/2022

Càncer de mama als 83 anys: "A la meva edat no m'ho esperava"

La Vall d'Hebron impulsa un servei d'oncogeriatria per oferir tractaments adaptats a dones de més de 70 anys

3 min
Marín i la infermera Laura Cisneros a la consulta d'oncogeriatria.

BarcelonaQuatre mesos de quimioteràpia, una cirurgia i un mes de radioteràpia. L'últim any ha sigut intens per a la María Luisa Marín, de 83 anys. El març del 2021 li van diagnosticar un càncer de mama HER2 positiu, un dels tumors que progressa més de pressa. Se'l va trobar ella mateixa: mentre es dutxava es va notar un petit bony al pit esquerre. "A la meva edat no m'ho esperava. Tenir càncer és un cop molt dur. És una malaltia greu. Però també vaig pensar que havia d'intentar que això no pogués amb mi", recorda. Ara es troba bé. El tumor està sota control i només li queden dues sessions de quimioteràpia. "Acabo el mes que ve i després podré marxar de vacances amb la família, que m'ho mereixo", diu. A Espanya, l’esperança de vida de les dones se situa al voltant dels 83 anys. En general, la majoria arriben a aquesta edat amb un estat de salut força bo, però la incidència del càncer augmenta any rere any: només el 2021 es van diagnosticar prop de 35.000 casos de càncer de mama a l’Estat. Pot semblar que aquesta malaltia en dones com la María Luisa, passats els 80 anys, són excepcionals, però no ho són: el 60% de les afectades tenen més de 65 anys.

L'oncologia, doncs, està molt lligada a la geriatria, però hi ha pocs centres a l'Estat que combinin les dues disciplines. A Catalunya ho va començar a fer l'Hospital de la Vall d'Hebron l'any passat amb la posada en marxa un servei d'oncogeriatria per fer seguiment i acompanyament d'aquestes pacients. L'objectiu de la consulta és adaptar el procés de recuperació a les necessitats de les pacients longeves i proporcionar-los el tractament més adient a la seva edat cronològica –els anys que tenen– i la seva edat biològica –el seu estat de salut–. Per aconseguir-ho, es fan avaluacions oncogeriàtriques que permeten proposar a les pacients el tractament que menys els alteri la qualitat de vida. "És molt important que hagin fet aquest servei per a la gent gran com jo. Tenir càncer als 80 anys no és com tenir-ne als 40 o als 50, la gent gran com jo necessitem altres cures. Els estic molt agraïda”, diu Marín, que és una de les 210 dones que s'han beneficiat d'aquest nou servei.

"Quan diagnostiquem el càncer de mama en una dona gran, la pacient pateix un problema nou. I diem nou perquè ja acostumen a patir altres patologies que poden tenir més o menys impacte en la seva vida", exposa el cap de la unitat de patologia mamària del centre, Martín Espinosa Bravo. Un tractament estàndard de cirurgia i quimioteràpia no sempre és viable i, abans de plantejar-ne cap, els metges han de ponderar cas per cas i valorar si la pacient tindrà una bona tolerància a la toxicitat de la teràpia o si és preferible minimitzar-li els símptomes amb fàrmacs encara que no siguin capaços de frenar del tot l'avenç del càncer. 

María Luisa Marín al terrat de casa seva.

L'opció d'extirpar-se el tumor

És diferent proposar una extirpació a una dona que, a més del càncer, té hipertensió, que a una que, a més, pateix cardiopaties i necessiti anticoagulants. "Si es decideix operar, cal saber quin risc quirúrgic presenta i com tolerarà l’anestèsia; si s’opta per quimioteràpia, l’estat del cor del pacient és fonamental; si es decideix un tractament amb hormonoteràpia, cal tenir en compte com pot afectar la pacient si ja presenta problemes de mobilitat”, explica el metge.

Si bé passar pel quiròfan pot semblar l’opció menys problemàtica, per a una pacient d’edat avançada i amb pluripatologies pot ser un procediment més agressiu que la mateixa quimioteràpia, tant per la intervenció en si com per la recuperació postoperatòria. Amb tot, la ginecòloga Clara Morales nega que es descartin sistemàticament les cirurgies únicament per l'edat de les pacients: "Una part important estan en condicions adequades per operar-se, i si hi estan d’acord, els ho hem d’oferir”, apunta.

En el cas de la Vall d'Hebron, el 45% de les dones ateses al servei d'oncogeriatria van poder fer el tractament estàndard (cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o hormonoteràpia) i un 30% van poder optar a una part (per exemple, les han operat però no els han donat quimioteràpia). El 15% restant només van poder rebre tractament amb pastilles antihormonals i fàrmacs per pal·liar els símptomes.

La filla de Marín, que també es diu Luisa, l'ha acompanyat a totes les visites i destaca la dolçor en el tracte, la sensibilitat i el temps que li han dedicat a la seva mare durant tot el procés. “S’adapten al seu ritme, responen preguntes, li donen espai per expressar-se… Més enllà dels tractaments, valoro la proximitat i la tendresa que li han regalat a la meva mare tots aquests mesos", diu.

stats