Un CAP pioner per a persones amb ceguesa: “És una necessitat de tot el sistema sanitari”

BarcelonaLa Maite té una deficiència visual del 79% i fa vint-i-un anys que es visita l'Equip d'Atenció Primària (EAP) Sardenya, al districte d'Horta-Guinardó (Barcelona). En els últims mesos, aquest centre ha posat en marxa una iniciativa pionera a Catalunya: un protocol d'atenció integral per a les persones cegues o amb discapacitat visual greu que atenen. “Quan entro, una persona s'encarrega d'acompanyar-me allà on vagi, sigui a la consulta o a qualsevol altra sala. M'ha canviat la vida”, explica la Maite, que, tot i tenir certa autonomia perquè ha conviscut sempre amb la ceguesa, assegura que tota ajuda és benvinguda. 

El fet que molts centres sociosanitaris utilitzin pantalles per indicar als pacients quan han d'entrar a consulta suposa un problema per a aquelles persones amb problemes de visió. Quan des de l'EAP Sardenya van ser conscients d'aquesta mancança, van establir una col·laboració amb l'ONCE per donar-hi una resposta. “No es tractava d'inventar el protocol des del mateix centre, sinó de parlar amb experts –en aquest cas l'ONCE– per elaborar-lo. Ells van dur a terme les formacions per al personal administratiu i infermer amb l'objectiu d'ensenyar-li com tractar amb persones amb ceguesa”, explica Jaume Sellarès, metge de família i director del centre.

El protocol consisteix a acompanyar aquells pacients amb dificultats visuals que ho vulguin en tot moment, excepte quan estan dins la consulta, per un tema de privacitat. “Tots els centres sociosanitaris ho podrien fer, perquè aquest servei ja es dona als aeroports. No estem descobrint la roda”, assenyala Sellarès, que té clar que es tracta d'un sistema fàcil d'implementar i que no requereix grans inversions econòmiques, tal com ha estat el cas del centre que dirigeix. A més, a l'EAP Sardenya també es dona una atenció especialitzada a les persones amb dificultats auditives, com parlar-los més fort si és necessari o mantenir el contacte visual tota l'estona per tal que puguin llegir els llavis.

D'aquesta manera, quan la Maite arriba a les portes de l'EAP Sardenya ja hi ha una persona esperant-la, que l'ajuda amb els tràmits per ingressar al centre –que es fan en una pantalla que hi ha a l'entrada– i l'acompanya fins a la consulta. “El problema no el teníem dins les consultes, sinó en tot el procés previ, que és on hem pogut aportar solucions”, celebra el director del centre. En total, al voltant d'una quinzena de membres del personal van seguir la formació de l'ONCE, si bé tots els treballadors coneixen el protocol.

Sellarès comenta que van necessitar només sis mesos per tirar-lo endavant i fa una valoració positiva. De fet, creu que tots els centres de Catalunya haurien de “reflexionar” i implantar un protocol d'aquest estil. “És una necessitat de tot el sistema sanitari”, afegeix. La Maite també desitja que aquests tipus d'iniciatives vagin a més. En aquest sentit, explica que fa poc va anar a l'hospital i, un cop dins l'edifici, va tenir dificultats per saber on havia de dirigir-se. Això és la tònica habitual per a la gent amb dificultats visuals, que quan va a un centre sanitari només rep indicacions de l'estil "Segueixi la fletxa blava" o "Vagi a tal planta com bé s'indica al cartell". Tasques difícils si no coneixen bé el centre o no reben un acompanyament.

Un protocol per fases

L'acompanyament del pacient suposa la primera fase del protocol, però n'hi haurà més facilitats. En la segona fase, s'impulsarà un sistema per detectar a través de Bluetooth quan un dels pacients que requereixi i vulgui una atenció especialitzada –ja que poden preferir fer valdre la seva autonomia– ingressa al centre. Finalment, es preveu que abans d'acabar l'any el dispositiu de l'entrada inclogui un sistema de reconeixement de veu basat en la intel·ligència artificial que facilitarà a les persones amb dificultats visuals fer els tràmits pertinents.

L'EAP Sardenya és un centre sanitari públic no adscrit a l'Institut Català de la Salut (ICS), fet que, segons el director, permet una certa llibertat per tirar endavant projectes com aquest. Encara que està enfocat a un nombre reduït de pacients, ja que el centre dona servei a una àrea de 20.000 persones, defensa que han de tenir les eines i facilitats per ser tractats com la resta de pacients. “És un tema de sensibilitat", conclou.