Un estudi obre una escletxa esperançadora per tractar l'Alzheimer amb liti

BarcelonaUn estudi de la Facultat de Medicina de Harvard ha constatat que la pèrdua de liti, un element químic metàl·lic, podria ser un dels primers canvis que condueixen a l'Alzheimer. Segons la troballa, el cervell produiria de manera natural aquest metall, que serviria per protegir-lo de la neurodegeneració. Les troballes publicades a la revista Nature, que han trigat deu anys a obtenir-se, es basen en una sèrie d'experiments amb ratolins, anàlisis de teixit cerebral humà i mostres de sang de persones en diverses etapes de salut cognitiva. Malgrat això, els autors adverteixen que l'experiment encara es troba en una fase preliminar i que podria no ser extrapolable a humans.

Els resultats, que unifiquen dècades d'observacions en pacients, proporcionen una nova teoria sobre la malaltia i una nova estratègia per al diagnòstic precoç, la prevenció i el tractament. Però, ben bé, com canvia aquesta troballa les investigacions actuals? Fins ara, l'Alzheimer implicava una sèrie d'anomalies cerebrals, com ara acumulacions de la proteïna beta amiloide, cabdells neurofibril·lars de la proteïna tau i la pèrdua d'una proteïna protectora anomenada REST. Segons els autors de l'estudi, el liti podria haver estat la "baula perduda" fins ara.

"La idea que la deficiència de liti podria ser una causa de la malaltia d'Alzheimer és nova i suggereix un enfocament terapèutic diferent", afirma Bruce Yankner, que a la dècada de 1990 va ser el primer a demostrar que la beta amiloide és tòxica. Així, segons Yankner, l'estudi suscita "l'esperança" que algun dia els investigadors puguin utilitzar el liti per tractar la malaltia, en lloc de centrar-se en la proteïna beta amiloide o la proteïna tau.

L'orotat de liti

Un dels principals descobriments de l'estudi és que, a mesura que la beta amiloide comença a formar dipòsits a les primeres etapes de la demència, tant en humans com en models animals, s'uneix al liti, cosa que redueix la funció d'aquest últim al cervell. Els nivells més baixos de liti afecten tots els tipus principals de cèl·lules cerebrals i, en ratolins, donen lloc a canvis que recorden la malaltia d'Alzheimer, inclosa la pèrdua de memòria. De fet, els autors han identificat una classe de compostos de liti que ho poden evitar. El tractament de ratolins amb orotat de liti hauria revertit la patologia de la malaltia d'Alzheimer, hauria previngut el dany a les cèl·lules cerebrals i hauria restaurat la memòria.

Tot i que les troballes s'han de confirmar en humans mitjançant assaigs clínics, suggereixen que el mesurament dels nivells de liti podria ajudar a detectar l'Alzheimer en les primeres etapes. A més, també apunten la importància de provar compostos de liti que evitin l'amiloide per al tractament o la prevenció. Avui dia, ja s'utilitzen altres compostos de liti per tractar, per exemple, el trastorn bipolar, però s'administren en concentracions molt més altes, que poden ser tòxiques, especialment per a la gent gran, segons el mateix comunicat.

L'equip de Yankner ha descobert que l'orotat de liti és eficaç en una mil·lèsima part d'aquesta dosi, suficient per imitar el nivell natural de liti al cervell. Els ratolins tractats durant gairebé tota la vida adulta no haurien mostrat signes de toxicitat amb aquesta dosi. "Cal anar amb compte a l'hora d'extrapolar els resultats dels models en ratolins, i mai se sap fins que es prova en un assaig clínic controlat en humans, però fins ara els resultats són molt encoratjadors", assegura Yankner.