Salut

“L’alcohol és l’únic producte de la UE que no porta una etiqueta amb la composició”

L’Organització Mundial de la Salut urgeix als països europeus que prenguin mesures per advertir sobre els perjudicis de l'alcohol

Un home passa pel davant d'una licoreria al barri del Raval de Barcelona.
01/03/2025
5 min
Dossier Pots ser alcohòlic i no ho saps 2 articles

Barcelona"Les begudes alcohòliques són l'únic producte de la Unió Europea que no porta una etiqueta que n'especifiqui la composició". L’observació la fa Florence Berteletti, secretària general d'Eurocare, una aliança europea formada per més d'una cinquantena d'entitats –moltes de científiques– que pretén promoure polítiques sobre l'alcohol que protegeixin els ciutadans de la Unió Europea. “Un petit productor de formatge de qualsevol poble remot d'Espanya o de França compleix aquest requisit. Per què els productors d'alcohol no?”, insisteix Berteletti. I és cert. L’etiqueta d’una simple ampolla d'aigua conté més informació que la d'una de whisky.

El 2015 el Parlament Europeu ja va instar l'executiu comunitari a prendre mesures per incloure a les etiquetes de les begudes alcohòliques a la venda a la UE informació sobre els ingredients emprats en la seva elaboració i sobre el seu contingut calòric. Deu anys després no s’hi ha fet res.

La secretària general d’Eurocare ho atribueix a la pressió del lobi dels productors d'alcohol i als molts interessos econòmics que hi ha en joc. Un lobi que, segons diu, és “molt agressiu” en el cas espanyol: “Sovint es reuneixen amb polítics europeus, els conviden als cellers, i els insisteixen que l'alcohol forma part de la cultura i la tradició. Els polítics no haurien d'escoltar els productors, sinó els metges i els científics”. I, de fet, els metges i els científics són unànimes: tots coincideixen a dir que l’alcohol és més perjudicial del que creiem.

Com identificar un consum de risc

Quan es considera un consum de risc?

En funció de les UBE (unitat de beguda estàndard) que es consumeixen al dia o d’una tirada, i del gènere del consumidor

Homes

Dones

4 UBE d’una tirada

2 UBE al dia

4 UBE al dia

6 UBE d’una tirada

Com sé a què equival una unitat de beguda estàndard?

Una copa de vi, cava o cervesa,

un cigaló o un xopet

Una copa de conyac o licor,

un whisky o un cubata

Equival a 1 UBE

Equival a 2 UBE

Quan es considera un consum de risc?

En funció de les UBE (unitat de beguda estàndard) que es consumeixen al dia o d’una tirada, i del gènere del consumidor

Dones

4 UBE d’una tirada

2 UBE al dia

Homes

4 UBE al dia

6 UBE d’una tirada

Com sé a què equival una

unitat de beguda estàndard?

Una copa de vi, cava o cervesa,

un cigaló o un xopet

Equival a 1 UBE

Una copa de conyac o licor,

un whisky o un cubata

Equival a 2 UBE

Quan es considera

un consum de risc?

En funció de les UBE (unitat de beguda estàndard) que es consumeixen al dia o d’una tirada, i del gènere del consumidor

Dones

4 UBE d’una tirada

2 UBE al dia

Homes

6 UBE d’una tirada

4 UBE al dia

Com sé a què equival una

unitat de beguda estàndard?

Una copa de vi, cava o cervesa,

un cigaló o un xopet

Equival a 1 UBE

Una copa de conyac o licor,

un whisky o un cubata

Equival a 2 UBE

Un informe demolidor

Sense anar més lluny, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un informe demolidor al febrer en què alertava que l'alcohol provoca càncer encara que es consumeixi en petites quantitats, i instava la Unió Europea a prendre “mesures urgents” perquè les etiquetes de les begudes alcohòliques incloguin advertències en aquest sentit. Després que el consumidor faci el que vulgui: que begui o no, però que almenys n'estigui informat.

“La Unió Europea és la zona del món on es beu més alcohol […]. El 2019, el consum mitjà d'alcohol per càpita entre persones de més de 15 anys va ser d'11 litres d'alcohol pur, el doble que la mitjana mundial”, diu també literalment l'informe Alcohol health warning labels: public health perspective for Europe (etiquetes d'advertència a l'alcohol: una perspectiva de salut pública). Onze litres d'alcohol pur equivalen a 275 cerveses o més de 91 ampolles de vi.

Consum d’alcohol al món
Alcohol consumit per càpita entre persones de més de 14 anys durant l’any 2019, en litres d’alcohol pur i per països

1 litre d’alcohol pur = 8,3 ampolles de vi o 25 cerveses

>10,8

9,3-10,8

6,6-9,3

4,2-6,6

1,6-4,2

0,4-1,6

<0,4

Sense dades

No aplicable

1 litre d’alcohol pur = 8,3 ampolles de vi o 25 cerveses

>10,8

4,2-6,6

<0,4

9,3-10,8

1,6-4,2

Sense dades

6,6-9,3

0,4-1,6

No aplicable

1 litre d’alcohol pur = 8,3 ampolles de vi o 25 cerveses

>10,8

4,2-6,6

<0,4

9,3-10,8

1,6-4,2

Sense dades

6,6-9,3

0,4-1,6

No aplicable

De fet, “l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, en les sigles en anglès) classifica l'etanol, que és el component principal de les begudes alcohòliques, com un cancerigen nivell 1. És a dir, l'inclou en la mateixa categoria en què es troba l'urani o qualsevol element radioactiu”, destaca el doctor Hugo López, vicepresident de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l'Alcoholisme i les altres Toxicomanies (Socidrogalcohol), que és una de les moltes entitats que formen part d'Eurocare. “Això no vol dir que l'alcohol sigui igual de dolent que l'urani. El que vol dir és que, si està classificat a la mateixa categoria, estem segurs que provoca càncer”, aclareix.

Càncer de faringe, de laringe, de fetge, d'esòfag, de la cavitat oral i sobretot de còlon i de recte en els homes, i de mama en les dones, segons l'OMS. "Fins i tot amb un consum mitjà d'una única beguda alcohòlica al dia, hi ha un augment significatiu del risc de càncer de pit en les dones", diu textualment l'informe d'aquest organisme. Cosa que, per cert, desconeix la majoria de la població, afegeix. La gent continua amb la idea (equivocada) que una copeta de vi al dia és bona per a la salut. "Una creença que es basa en estudis desfasats amb deficiències metodològiques importants i sovint finançats per la mateixa indústria de l'alcohol o per fundacions vinculades", adverteix el doctor López.

Càncers atribuïbles a l’alcohol
Dades del 2020 a la Unió Europea, per sexe i tipus de càncer (exclòs el de nasofaringe)

Casos registrats

Morts registrades

Homes

Dones

31.347

5.560

2.403

13.946

Colorectal

24.168

6.024

Pit

1.921

10.476

554

3.810

Cavitat oral

1.424

8.125

1.117

6.885

Esòfag

1.243

11.949

1.123

10.328

Fetge

299

5.233

109

2.482

Laringe

847

8.706

286

4.187

Faringe

Casos registrats

Morts registrades

Homes

Dones

31.347

5.560

13.946

2.403

Colorectal

24.168

6.024

Pit

1.921

10.476

554

3.810

Cavitat oral

1.424

8.125

1.117

6.885

Esòfag

1.243

11.949

1.123

10.328

Fetge

299

5.233

109

2.482

Laringe

847

8.706

286

4.187

Faringe

Casos registrats

Morts registrades

Homes

Dones

31.347

5.560

13.946

2.403

Colorectal

24.168

6.024

Pit

1.921

10.476

554

3.810

Cavitat oral

1.424

8.125

1.117

6.885

Esòfag

1.243

11.949

1.123

10.328

Fetge

299

5.233

109

2.482

Laringe

847

8.706

286

4.187

Faringe

En països com els Estats Units, Mèxic, Austràlia, Nova Zelanda, Corea del Sud, Rússia o Israel, les etiquetes de les begudes alcohòliques indiquen que són perjudicials per a la salut. En canvi, a la Unió Europea, només tres països obliguen a incloure algun tipus d'advertiment en aquests productes: a Alemanya l'etiqueta de les begudes alcohòliques alerta que el seu consum és perjudicial en menors, i a França i a Lituània recomana no beure durant l'embaràs. El pictograma d'advertència, però, és tan summament petit que la majoria de consumidors ni s'adonen que hi és, destaca l'OMS. Algunes ampolles tenen un codi QR per obtenir informació complementària del producte, però són pocs els consumidors que el consulten, segons una enquesta realitzada per la mateixa OMS.

Irlanda, l'únic país que ha pres mesures

L'únic país de la Unió Europea que ha fet un pas endavant per advertir la població sobre els perjudicis de l'alcohol és Irlanda, que ha aprovat una normativa perquè totes les begudes alcohòliques que es comercialitzin al seu territori hagin de portar una etiqueta indicant que l'alcohol provoca càncer i malalties hepàtiques, i que el seu consum és perjudicial durant l'embaràs. La normativa, però, encara no s'aplica: entrarà en vigor el 22 de maig del 2026.

Noruega es planteja seguir l’exemple irlandès, però de moment només ho està estudiant. De fet, els països nòrdics són els més avançats de la UE pel que fa a restriccions a l'alcohol. En tots, tret de Dinamarca, l'Estat té el monopoli de la venda de les begudes alcohòliques amb l'objectiu de limitar-ne el consum i minimitzar els problemes de salut a la població. I el resultat és clar: aquests països són on menys alcohol es consumeix a la Unió Europea, encara que tradicionalment eren on se'n bevia més, segons l'estudi Nordic alcohol monopolies, publicat per l'OMS al gener.

Consum d’alcohol a la Unió Europea
Alcohol consumit per càpita entre persones de més de 14 anys durant l’any 2019, en litres d’alcohol pur i per països

10

14

16

18

12

0

2

4

6

8

Mitjana mundial

Noruega

Grècia

Itàlia

Xipre

Islàndia

Malta

Croàcia

Finlàndia

Suècia

Països Baixos

Dinamarca

Bèlgica

Portugal

Eslovàquia

Hongria

Espanya

Unió Europea

Eslovènia

Estònia

França

Luxemburg

Polònia

Irlanda

Lituània

Bulgària

Àustria

Alemanya

Letònia

Txèquia

Romania

10

14

16

18

12

0

2

4

6

8

Mitjana mundial

Noruega

Grècia

Itàlia

Xipre

Islàndia

Malta

Croàcia

Finlàndia

Suècia

Països Baixos

Dinamarca

Bèlgica

Portugal

Eslovàquia

Hongria

Espanya

Unió Europea

Eslovènia

Estònia

França

Luxemburg

Polònia

Irlanda

Lituània

Bulgària

Àustria

Alemanya

Letònia

Txèquia

Romania

10

14

16

18

12

0

2

4

6

8

Mitjana mundial

Noruega

Grècia

Itàlia

Xipre

Islàndia

Malta

Croàcia

Finlàndia

Suècia

Països Baixos

Dinamarca

Bèlgica

Portugal

Eslovàquia

Hongria

Espanya

Unió Europea

Eslovènia

Estònia

França

Luxemburg

Polònia

Irlanda

Lituània

Bulgària

Àustria

Alemanya

Letònia

Txèquia

Romania

A Suècia, per exemple, les botigues de l’empresa estatal Systembolaget venen totes les begudes amb un volum d'alcohol superior al 3,5%, és a dir, des de la cervesa i el vi fins al cava i, lògicament, tots els licors. El seu horari d'obertura és restringit –els caps de setmana només obren els dissabtes al matí, i entre setmana fins a les vuit del vespre a tot estirar–, tenen prohibit vendre a menors de 20 anys i a persones visiblement èbries, i no disposen de neveres perquè les begudes estiguin fresques per així dissuadir-ne el consum immediat, detalla a l'ARA el cap de premsa de Systembolaget, Teodor Almqvist. A més, els importadors i els productors d’alcohol a Suècia han de pagar un impost específic en funció de la graduació de la beguda: com més graduació, més han de pagar. Això fa que les begudes alcohòliques siguin especialment cares. Per exemple, el 67% del preu del licor són impostos, i el 52% de la cervesa.

"Està documentat científicament que les polítiques públiques que redueixen el consum d'alcohol i les seves conseqüències són encarir el producte, disminuir-ne l'accessibilitat i eliminar la publicitat", enumera el vicepresident de Socidrogalcohol. En altres paraules, fer el mateix que es va fer amb el tabac.

Un cambrer posa vi en una copa en un bar de Barcelona.

“Abans també es creia impossible limitar la indústria tabaquera i es va fer. Estic convençut que amb l'alcohol se seguirà la mateixa tendència”, assegura Oihan Iturbide, biòleg clínic i editor de Yonki Books que ha investigat aquest tema. N'és una prova, destaca, que la gent jove cada cop beu menys i que la indústria de l'alcohol està perdent quota de mercat als Estats Units.

“Als Estats Units ja s'estan comercialitzant begudes de THC, que és una molècula psicoactiva del cànnabis. A Espanya, el THC no és legal, però sí que s'ha començat a normalitzar l'obertura de botigues amb la fulla de la marihuana que venen el CBD, que és una altra molècula no psicoactiva. Això fa que la percepció de risc de la població baixi fins que arribarà un moment que s'introduirà el THC i acabarà substituint l'alcohol a les nostres societats”, vaticina.

Test per detectar un consum de risc o dependència de l’alcohol

Prova desenvolupada per l’Organització Mundial de la Salut

1. Amb quina freqüència preneu alguna beguda alcohòlica? 

(0) mai (1) un o menys cops al mes (2) de 2 a 4 cops al mes (3) de 2 a 3 cops a la setmana (4) 4 o més cops a la setmana.

2. Quantes consumicions de begudes amb contingut alcohòlic acostumeu a fer normalment en un dia que beveu?

(0) 1 o 2 (1) 3 o 4 (2) 5 o 6 (3) de 7 a 9 (4) 10 o més.

3. Amb quina freqüència preneu sis o més consumicions alcohòliques en un sol dia?

(0) mai (l) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia.

4. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, heu trobat que no podíeu parar de beure un cop havíeu començat?

(0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia.

5. Amb quina freqüència, en el curs de l'últim any, no heu pogut dur a terme l’activitat que us corresponia, per haver begut?

(0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia.

6. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, heu necessitat beure en dejú al matí per recuperar-vos d’haver begut molt la nit anterior?

(0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia.

7. Amb quina freqüència en el curs del darrer any heu tingut remordiments o sentiments de culpa després d’haver begut?

(0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia.

8. Amb quina freqüència en el curs del darrer any ha estat incapaç de recordar què va passar la nit anterior perquè havíeu estat bevent?

(0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia.

9. Us heu fet mal perquè havíeu begut o n’heu fet a una tercera persona? 

(0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any. 

10. Algun familiar, amic, metge o professional sanitari s’ha preocupat pel vostre consum de begudes alcohòliques o us ha suggerit que deixéssiu de beure?

(0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any.

Punts de tall: 

Dona: de 6 a 13 punts = bevedora de risc.

Home: de 8 a 13 punts = bevedor de risc.

Tothom: 13 o més punts = consum perjudicial; 20 o més punts = possible dependència física de l’alcohol. 

Telèfon del Servei d’Orientació sobre Drogodependències

Gratuït i confidencial

Línia verda

900 900 540

Gratuït i confidencial

Línia verda

900 900 540

Gratuït i confidencial

Línia verda

900 900 540

Dossier Pots ser alcohòlic i no ho saps 2 articles
stats