L'estancament en la vacunació de la grip desperta el fantasma de la saturació sanitària

BarcelonaLluny queden les empentes virtuals per aconseguir cita i les llargues cues per rebre les vacunes de la grip i de la covid. En una temporada d'hivern en què els virus respiratoris ja comencen a omplir els centres sanitaris, amb la grip com a principal patogen circulant, la immunització de la població de risc per la seva edat i fragilitat és de les més baixes dels últims anys. La campanya de vacunació només ha convençut el 36% dels majors de 60 anys, si bé la cobertura només es considera òptima si arriba al 66%. I aquest estancament evidencia que la percepció de risc ha baixat significativament després del parèntesi de la covid. A tall d'exemple: el 2021 es va vacunar un 45% de la població amb la pauta recomanada i el 2018, el 51%.

Les autoritats sanitàries no són gaire optimistes amb la possibilitat d’enfilar el percentatge de vacunació (36%) en les pròximes setmanes. “Fa gairebé tres mesos que incentivem la vacunació, però sembla que s’ha instal·lat la idea errònia que la covid era greu i la grip no tant; veig improbable que arribem als dos terços de vacunats”, admet a l’ARA el subdirector general de Vigilància Epidemiològica, Jacobo Mendioroz. Amb tot, les agendes per vacunar-se estan obertes fins al 31 de març i l’expert recomana vacunar-se perquè es preveu que encara pugin els contagis i es desperti el fantasma de la saturació sanitària.

Una revisió sobre l'efectivitat de la vacuna de la grip feta a més de 38 països i 6,5 milions de pacients, publicada a la revista European Respiratory Review, conclou que la immunització redueix a la meitat el risc de mort, sobretot en persones de més de 65 anys. Amb tot, la sensació entre alguns professionals és que l'interès per la vacuna ha disminuït. "No acabem d'entendre per què hi ha gent que ha decidit no vacunar-se quan són persones a qui es recomana fer-ho per edat, per patologia o pel risc que tenen les persones amb qui conviuen", lamenta a l'ACN Mónica León, de l'Associació d'Infermeria Familiar (AIFiCC).

Actualment, només un 29,6% dels adults d’entre 60 i 69 anys, el 51% dels que tenen 70 i 79 anys i el 64% dels majors de 80 anys s’han vacunat de la grip. El mateix passa amb la covid, si bé enguany no està causant tants estralls: només el 55% dels majors de 80 anys han rebut la dosi de record. “No són xifres tan dolentes comparades amb les d’altres països, però és una llàstima que no es vacuni més gent”, diu Mendioroz, sobretot perquè aquest any la soca de la grip que circula és molt coincident amb la vacuna i la protecció que confereix és superior a la d’altres anys.

"Fatigats" després de la covid

Cada any, amb l’arribada del fred augmenta l’activitat als centres sanitaris i és habitual que les urgències se saturin per la grip. Ara bé, una de les principals reivindicacions dels professionals sanitaris és que la vacunació podria minimitzar-ne l’impacte i, en aquest sentit, l’epidemiòleg Antoni Trilla demana fer “autocrítica” al sistema sanitari, les autoritats i la població davant l’actual cobertura vacunal. En declaracions a l’ACN, atribueix la baixa resposta a una certa “fatiga” de la gent després de tants anys de coronavirus, però adverteix que centres d’atenció primària (CAP) i hospitals ja tenen una pressió assistencial “molt alta” aquestes setmanes.

“Hauríem d’intentar que es deixés de normalitzar que cada any es disparin les visites i les hospitalitzacions per infeccions respiratòries”, diu Mendioroz, en defensa de la vacunació. De moment, però, metges i infermeres de família ja constaten un increment important d’activitat. “Tenim més activitat sobrevinguda després de les festes de Nadal i calen ajustaments en les agendes per encabir-la. Això farà que probablement hi hagi un increment de demora en l’activitat ordinària programada”, afirma Jordi Mestres, de la Societat Catalana de Medicina Familiar (CAMFiC) i metge de família al CAP Sanllehy.

Dijous la conselleria de Salut ja va admetre que la situació assistencial per la grip és “tensa” o “molt tensa” en bona part del país, si bé hi ha zones –Lleida, Girona, la Catalunya Central i l'Alt Pirineu– que tenen “més marge d’actuació”. Segons Trilla, el fet que arribin pacients de totes les edats a les urgències fa que augmentin els temps d’espera per accedir al sistema sanitari i que es generi una situació molt incòmoda per a tothom. “Per al pacient, però també per als familiars, que pateixen perquè està molt saturat, i per als professionals, ja que treballar en aquestes circumstàncies no és gens agradable”, recorda.

Val a dir que un miler de les urgències ateses als hospitals acaben en ingrés i Mendioroz afegeix que, a més de les vacunes, la gent no hauria d’oblidar-se d'altres eines de prevenció –distància, higiene de mans i mascaretes, sobretot quan es té símptomes– esteses durant la pandèmia. De fet, tant el departament com el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) recomanen l’ús de la mascareta en espais comuns dels centres sanitaris i en espais tancats quan s’està en contacte amb gent vulnerable.