L’immunòleg Ignacio Melero s’endú la primera beca Baselga

BarcelonaL’immunòleg de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) Ignacio Melero és el primer investigador reconegut amb la beca Dr. Baselga de la Fundació Fero, entitat privada dedicada a la investigació oncològica i fundada el 2001 pel reconegut oncòleg i impulsor de la medicina personalitzada contra el càncer Josep Baselga. L’entitat ha concedit aquest dilluns la primera de les beques que porten el nom del metge barceloní, que fa poc més d’un any va morir a causa d’un trastorn degeneratiu d’evolució ràpida, la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, i que es destinarà a investigadors amb una trajectòria consolidada. Enguany el jurat ha triat Melero, considerat un referent en el camp de la immunoteràpia a l'Estat, entre una vintena de candidats per la seva proposta d'entendre el funcionament del crosspriming, un important mecanisme de regulació i activació del sistema immunitari que tindria bons resultats contra el càncer. 

El lliurament de la beca, amb valor de 300.000 euros, s'ha fet en un sopar benèfic al Museu Nacional d’Art Contemporani (MNAC) de Barcelona. La vídua de Baselga, Sílvia Garriga, i una de les seves filles, Clara Baselga, han sigut les encarregades de comunicar la decisió i d'entregar el trofeu, obra de l’artista barceloní Jaume Plensa.

L’objectiu de les beques Fero és promoure el desenvolupament de la recerca oncològica d’aplicació clínica, i la immunoteràpia és un dels camps més prometedors per al tractament del càncer. Sense la resposta antitumoral del sistema immunitari el càncer seria una malaltia encara més freqüent i les línies de recerca de molts grups d’arreu del món es basen, precisament, en l’estimulació immunitària d'acció antitumoral. El projecte que lidera l’immunòleg Ignacio Melero s’enfoca en les cèl·lules dendrítiques, un tipus de glòbuls blancs que protegeixen el cos de microbis invasors. A diferència d’un limfòcit T que ataca directament l’agent o d’un limfòcit B que produeix anticossos, les cèl·lules dendrítiques ensenyen a les defenses a reconèixer la molècula estranya i, així, instrueixen la destrucció de les cèl·lules canceroses. 

El projecte presentat per Melero se centra a entendre millor i potenciar aquests mecanismes per aplicar-los en benefici dels pacients oncològics. “En investigacions prèvies del nostre grup i altres investigadors, s’ha demostrat que aquestes cèl·lules són absolutament necessàries perquè els agents d’immunoteràpia siguin eficaços, incloent-hi els inhibidors del punt de control i les teràpies CAR-T”, explica l’immunòleg. La idea és comprovar en mostres de biòpsies si la presència i la funció d’aquestes cèl·lules prediuen el pronòstic i el benefici dels pacients quan es tracten amb immunoteràpia. 

Com cada any, la Fundació Fero també ha concedit les tradicionals tres beques per valor de 80.000 euros cadascuna a investigadors joves per a un període de dos anys. En la 22a edició de les beques, el comitè de científics que forma el jurat ha seleccionat tres projectes de recerca d’entre 50 candidatures. Els guardonats són Maria Casanova-Acebes, del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO); el projecte Tian Tian, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), i José Antonio Seoane, també del VHIO.  

Els tres projectes becats

El projecte de Casanova-Acebes busca trencar els mecanismes de resistència dels tumors de càncer de pulmó de cèl·lules no petites que no responen a la immunoteràpia. En concret, la investigadora basa la seva línia de recerca en l'ús de macròfags per activar la resposta immunitària i fer-los sensibles a aquest tipus de teràpia. "No tots els pacients responen a aquests tractaments i hi ha una necessitat d’investigar per què passa. Nosaltres hem identificat un tipus de cèl·lules immunes que resideixen en els tumors, els macròfags, que fomenten l’activació dels fibroblasts associats al càncer. Desafortunadament, encara no s’ha abordat aquesta relació entre aquests dos tipus de cèl·lules ni s’ha investigat si aquesta relació fa que la immunoteràpia no sigui eficaç”, explica la premiada.

Casanova-Acebes no només explorarà la possibilitat de fer servir els macròfags per predir quins pacients es beneficiaran més de la immunoteràpia, i com els macròfags i els fibroblasts es regulen recíprocament per interferir amb la sensibilització dels tumors a la immunoteràpia, sinó també si és possible modificar el comportament dels macròfags per promoure una efectivitat més elevada de la immunoteràpia.

Per la seva banda, el projecte de Tian Tian busca desxifrar les característiques epigènetiques ocultes al plasma de pacients de colangiocarcinoma, el segon tumor hepatobiliar més comú i que actualment és incurable. “Un dels motius principals que s’associen amb els mals pronòstics de colangiocarnoma [als conductes biliars] és la manca de biomarcadors predictius i de resposta a la teràpia efectius. La biòpsia líquida, centrada en la detecció a partir de mostres de fluids, representa una manera de superar aquests problemes", resumeix el doctor. Tian, el segon guanyador de la beca Fero, investigarà si fer servir aquesta tècnica facilita la detecció de rastres mínims de la malaltia i identificar els mecanismes de resistència.

Seoane enfoca la seva investigació en la predicció de recaigudes en els càncers de mama hormonals. En concret, vol caracteritzar el perfil epigenètic dels tumors de mama tractats hormonalment, tant abans com després del tractament, per conèixer millor el mecanisme de resistència a la teràpia. "Entre el 70 i el 80% dels tumors són receptors hormonals positius i les últimes dècades se n’ha millorat molt el pronòstic, principalment a causa de l’eficàcia dels tractaments amb receptors hormonals. Tot i això, un percentatge important d’aquestes pacients que han respost inicialment recauen després d’uns quants anys. No se sap bé per què ni quin és el mecanisme molecular involucrat en aquestes metàstasis tardanes", explica l'investigador del VHIO.

La seva hipòtesi és que hi hauria algun perfil epigenètic previ al tractament que pot determinar el perfil posterior al tractament resistent davant de l’inactiu, i que es podria fer servir per determinar la probabilitat de recaiguda. "Si som capaços de descobrir aquesta firma epigènetica, podríem fer-la servir per monitoritzar les pacients mitjançant biòpsia líquida abans que les metàstasis siguin clínicament detectables”, comenta.