Patir trastorns intestinals pot duplicar les possibilitats de patir Alzheimer

BarcelonaLa connexió entre l'aparell digestiu i el cervell és més important del que es creia. Així ho ha confirmat un macroestudi del Centre per a la Investigació de l’Alzheimer i altres demències dels Instituts de Salut dels Estats Units (NIH, per les seves sigles en anglès) publicat aquest dimecres a la revista científica Science Advances. La recerca dirigida per la científica espanyola Sara Bandrés-Ciga, directora de l’àrea de neurogenètica al Centre per a la Investigació de l’Alzheimer, també conclou que la probabilitat de desenvolupar malalties neurodegeneratives es pot duplicar en les persones que pateixen trastorns intestinals persistents.

“L’aparell digestiu té el seu propi segon cervell, el sistema nerviós entèric, capaç d’influir en la salut del teu cervell principal”, ha explicat Bandrés-Ciga en declaracions a l'agència Efe. Per aquest motiu l'equip de la científica ha analitzat la informació recopilada des de l'any 2000 en tres grans bases de dades –el BioBank del Regne Unit i els biobancs d’Escòcia (SAIL Biobank) i Finlàndia (FinnGen)– per explorar quines poden ser les conseqüències de la relació entre les alteracions digestives i la neurodegeneració.

Tal com explica Bandrés-Ciga, l'estudi, que ha tingut en compte dades de més de 500.000 pacients, mostra com "les persones amb trastorns intestinals persistents poden tenir fins al doble de probabilitat de desenvolupar malalties neurodegeneratives, com Alzheimer o Parkinson". Per arribar a aquesta estimació, els investigadors han tingut en compte alguns dels 155 diagnòstics metabòlics, digestius, nutricionals i endocrins que tenen un impacte en l’eix intestí-cervell, incloent-hi gastroenteritis, colitis o trastorns funcionals com la síndrome de l’intestí irritable, el restrenyiment crònic, la diarrea crònica, i el dolor i la distensió abdominal.

L'aparell digestiu, un actor clau

Els investigadors han detectat com les persones amb colitis no infecciosa, gastritis i esofagitis tenien una taxa més elevada de desenvolupament d’Alzheimer o Parkinson. “Hem vist que la neurodegeneració no depèn només del cervell: el nostre aparell digestiu sorgeix com un actor clau que modula el risc de desenvolupar Alzheimer i Parkinson”, ha insistit la directora de l'estudi.

Per aquest motiu, Bandrés-Ciga demana que es treballi per aproximar l’estudi de les malalties neurodegeneratives "des d’un enfocament sistèmic, en el qual la neurodegeneració no sigui només una malaltia del cervell, sinó el resultat d’un desequilibri en múltiples sistemes que interactuen a través de l’eix intestí-cervell”.